per Jordi Navarro, , portaveu de la CUP de Girona
La vigència d’un nou clam republicà
EL PUNT 11/05/09 02:00
La recent commemoració de l’aniversari de la proclamació de la República Catalana (14 d’abril) és un bon moment per refermar conviccions i enfortir el rebuig al règim monàrquic. Bastit a base de privilegis, fruit dels deliris d’un dictador, aquest és un marc en el qual l’encaix de Catalunya és inviable, atesa la preconfiguració antidemocràtica. A més, els pactes del 1978 encara arrosseguen dèficits i mancances; la intransigència d’uns i la por dels altres va desembocar en una transició que resta inacabada.
Però enfront de l’anacronisme de la monarquia sorgeixen amb força els valors republicans. Sorgits a l’antiga Grècia i modificats al llarg dels segles, es consoliden com a un referent de llibertat. Als anys trenta del segle passat Francesc Macià proclamà la República Catalana, que era un clam a favor de la democràcia, la justícia social i la llibertat nacional de Catalunya. Avui, en ple segle XXI, i enmig d’una galopant crisi econòmica i de valors, constato la plena vigència dels valors republicans. Pren força l’opció d’emprendre el camí cap a la República Catalana, un procés que ha de servir per obrir noves perspectives i continuar l’esforç històric per l’emancipació i progrés als Països Catalans.
El model republicà no és perfecte ni és estàtic. Ha d’estar subjecte a la crítica i la reformulació constant, amb la finalitat d’adaptar-lo a les condicions històriques de la Catalunya del segle XXI. Tanmateix, l’aposta per obrir un nou marc de convivència articulat en forma de república pot esdevenir una oportunitat històrica per superar el pou de mediocritat en què ens ha instal·lat l’actual classe política catalana.
El procés de construcció de la república no parteix de zero, recull l’herència d’experiències anteriors. Cal empeltar-la amb la tradició sindical i associativa del país. Però als antics ideals de catalanitat, justícia social, gènere o educació, ara cal afegir-hi el factor ambiental.
Perquè la futura República Catalana tindrà la necessitat d’encetar un nou paradigma econòmic, que superi els conceptes de creixement i competitivitat i els substitueixi pel binomi cooperació-solidaritat, una fórmula eficaç que pot redreçar la crisi ambiental en què està enfangada la humanitat.
Si en aquest país hi ha un sobiranisme amorf, sense compromisos ideològics, penso que la CUP aporta una mirada més sensata, i ecològicament viable, al nostre futur Estat independent.