11 de maig 2009
Aquest és un missatge per donar a conèixer la notícia d’una nova publicació, el disc recopilatori “Ja arriba el Tren Republicà”. Els artistes Raimon, VerdCel, Toti Soler, Clara Andrés, Òscar Briz, Biel Majoral, Carles Llinares, Feliu Ventura, Pau Alabajos entre d’altres, han unit esforços i cançons per donar llenya amb el tren republicà.
Aquesta iniciativa discogràfica ha estat realitzada i coordinada pels propis VerdCel, i parteix de l’Associació Cultural i Republicana Constantí Llombart. També hi és implicat al projecte el segell que l’edita: Més de mil Records.
El disc forma part de la Col•lecció “Sobirania i República”, i aquesta és la segona edició; té el seu motiu dins l’acte que el proper dia 16 de maig tindrà lloc al llarg i ample del País Valencià. Un tren que partirà d’Oriola fins la Plana de Castelló, i que recollirà tot aquell que es vulga sumar a la manifestació republicana a la ciutat de Castelló.
Aquest acte i aquest disc miren cap endavant, amb un esperit arrelat al present, un ànim crític i propositiu per assolir la sobirania i la república. “Ja arriba el tren, ja arriba el temps”… com diu la cançó és l’anunci d’això. Aquest tren vol viatjar cap al futur, que vaja enllà de les nostàlgies, que propose opcions basades en la nostra realitat cultural i que la facen créixer, Sénia amunt i avall.
El disc tindrà un tema inicial –estació d’origen a propòsit del tren republicà - “Ja arriba el tren” (de Carles Llinares)- i comptarà amb altres cançons inèdites fins ara i/o enregistrades per l’ocasió: “Ací (reverdSió)” de VerdCel, “Aigua” de Nèstor Mont, “Font serena de la Llibertat” d’Òscar Briz (textos de V. A. Estellés), “Sóc algú” de Clara Andrés.
Recull alhora cançons ja editades en els respectius discos de solistes i grups diversos, amb diferents estils i llenguatges musicals, com són Biel Majoral (del seu disc “Cançons republicanes”), Cesk Freixas (amb el seu tema “Camí cap a nosaltres”), Toti Soler (“Homenatge a Teresa” de l’Ovidi Montllor, en una versió molt especial cantada per Ester Formosa), Meritxell Gené (amb un text de Màrius Torres, “Ciutat Llunyana”), Feliu Ventura, Rapsodes, 121dB, Orxata sound system, Sva-ters, Arthur Caravan, fins desset talls.
Reflectir eixa diversitat, d’estils i orígens, és l’esperit d’aquesta iniciativa, amb l’ànim de saber d’on venim en el temps, però amb molta convicció pel canvi que s’albira, i com el tren ens ve des del Sud cap al Nord: “Tot està per fer i tot és possible”.

Ordre cd:

1.- Ja arriba el tren.
2.- Indesinenter. Raimon.
3.- Ací (reverdSió). VerdCel.
4.- Intakte. Rapsodes.
5.- Homenatge a Teresa. Toti Soler.
6.- Ciutat Llunyana. Meritxell Gené.
7.- El camí cap a nosaltres. Cesk Freixas.
8.- Seixanta-vuit. 121dB.
9.- Per tornar a començar. Feliu Ventura.
10.- Sóc algú. Clara Andrés.
11.- Aigua. Nèstor Mont.
12.- I sens parar de lluitar. Biel Majoral.
13.- L’amor és cec. Arthur Caravan.
14.- La lluna de València. Orxata sound system.
15.- Font serena de la llibertat. Òscar Briz.
16.- Comptat i debatut. Pau Alabajos.
17.- Esperança. Sva-ters.

La data de publicació d’aquest disc és l’11 de maig, i l’acte com dèiem es celebra el proper 16 de maig (el tren republicà).

- La producció artística i coordinació del disc “Ja arriba el tren republicà” ha estat treball d’alfOnS Olmo (VerdCel); Producció executiva: Víctor Baeta (ACR Constantí Llombart)
- Disseny gràfic i il•lustracions: Daniel Olmo Boronat.
- La compilació i remàster ha estat realitzat a “Aixopluc Estudis” per Pau Romero
- Disc editat per Més de mil Records.

Els guanys que genere la distribució d’aquest disc, aniran exclusivament a costejar les despeses de la realització del propi cd, del tren republicà i/o altres activitats de l’associació CR Constantí Llombart.
Esperant la vostra col•laboració amb la difusió del projecte restem a la vostra disposició.
e.mails: vbsubias@telefonica.net // verdcel@gmail.com
telèfon : 600 505 700.

Tren, MANIFESTació i cd
Aquest és el segon treball que es publica amb el rerefons d’un tren d’il•lusions, el tren republicà, amb l’esperit de transformar-les en realitat, i de fer per transformar cada dia una miqueta més la realitat, amb una clara, constant i decidida visió cap endavant. Indesinenter - aquesta constància i tenacitat – és el títol d’una de les cançons ací recollides, musicació del poema d’Espriu per Raimon, qui aquest 2009 celebra els 50 anys de la creació d’Al vent.
Aquest també és el segon viatge en què VerdCel ha organitzat i terballat per aquest projecte, un plantejament i “construcció” amb què ens sentim identificats.
El traçat de les vies per on realitza el seu trajecte, aquesta música que escoltareu, principalment atén a dos eixos bàsics, com els seus dos rails. L’itinerari proposa un punt de vista concret alhora que obert, una actitud per trobar l’equilibri entre aquests eixos paral•lels, per poder així circular; aquell qui trepitja el terra amb un prisma a les mans, que s’eixampla per poder albirar amb ment d’ocell tot un horitzó. Al cap i a la fi, vies que ens porten - com dèiem - amb la força de les il•lusions cap a un lloc, des d’ara cap al futur.
El compromís amb els valors, el lloc, la llengua i la cultura allà on habitem, el coneixement i el respecte amb el paisatge, amb l’entorn, amb les persones i el nostre dia a dia, el seu creixement, amb les emocions i els sentiments, el compromís i la lluita contra les diferències socials, econòmiques, territorials, no ha d’estar barallat amb l’estètica, els gustos, la forma d’expressió, l’estil, o la poètica, més explícites o més subtils, obertament tancades o tancadament obertes. De fet les maneres de dir-ho existents són molt diferents, i les maneres d’aproximar-se han de ser-ho igualment, i de fet es tracta d’unir-ho per poder copsar tota la seua profunditat i dimensions. Per a gustos els colors. En aquest sentit va ser creada l’ACR Constantí Llombart, el COM (col•lectiu Ovidi Montllor) i també moltes altres iniciatives del territori, entre elles el cd que tens a les mans.
Els músics, cantants i creatius en general, tenim l’opció de no excloure cap cosa de les dues (estètica i contingut), sinó traçar una línia al bell mig, defugint d’haver de triar, limitar-nos, entre un dels calaixos (alimentant prejudicis), i precisament podríem dedicar majors esforços a sumar-les, al seu propi diàleg, dibuixant una interessant línia de treball, una nova línia de futur, a fer d’aquesta nova empenta el motor que reviscole “els valors” i alhora que done major plenitud a “les formes”, per acostar-ho més enllà, més a dins. Aquest és el primer dels eixos de què parlàvem
L’horitzó i el prisma és en aquest cas les repúbliques i tots els seus valors, vistos des del moment present, volent-la portar a la realitat, a un demà no tan llunyà. A través d’una visió crítica de l’entorn, altres vegades amb intencions propositives, o també on hi ha lloc per lectures més oníriques, visionàries.
El segon dels eixos que encarrila aquest tren és que senzillament aquest té un origen, un lloc de partida, que vol/necessita despertar, i per això conforme avança va unint al seu pas, un origen que està al si del cor del País Valencià. Amb el seu recorregut recull vigorosament tots els afluents per allà on passa, assimila centres i perifèries, la diversitat dels seus paisatges, les seues gents, transforma diferències en riqueses, difumina límits i suposades fronteres, agombola tot el territori sencer de la llengua nostra. És un tren que sap d’on surt, que s’expressa com li neix, que parla com ho fan per allà on circula, però que té molt clar en quin context es troba, a on - a poquet a poquet, constantment i tenaç - vol arribar.
Ja arriba el tren, ja arriba el temps!
alfOnS Olmo Boronat (VerdCel). Membre del CC (Col•lectiu Cançó) i del COM.

Punts de Venda del cd: www.mesdemil.com
+ Info:
www.myspace.com/verdcel
www.perlarepublica.org
www.constantillombart.org
www.republicavalenciana.org
Moltes gràcies.
Salut!