Avui, divendres, 17 d’abril de 2009, només l’endemà passat l’altre de l’aniversari de la constitució de la República, ha mort Florián García, qui des de 1946 fins a 1952 fora el Cap del 11 Sector de l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA).
Florián va nàixer en Aldealcorbo, província de Segòvia el 17 de desembre de 1916. Els seus paisans li van fer un emotiu homenatge fa uns anys que tant li reconfortà. Tota la seua vida va ser una dura, tenaç i consistent lluita per la llibertat.
Va començar la seua marxa laboral en el gremi d’hostaleria des de 1931 fins al començament de la guerra civil. En 1933 es va afiliar a les Joventuts Comunistes i en 1936 va fer la seua entrada en el PCE.
Durant la Guerra Civil va pertànyer a la 50 Brigada Mixta i més tard a la 5 Brigada de Carabiners, arribant a el grau de Capità. AL finalitzar la guerra li van detenir en el Port d’Alacant i va ser internat en un camp de concentració en el qual va romandre 22 mesos.
En 1942, en temps de la feroç repressió de la segona Guerra Mundial, va eixir en llibertat i es va incorporar a la lluita clandestina a Madrid durant tres anys, sent responsable de l’organització dels oficials de l’Exèrcit Republicà que havien quedat en l’interior i que formarien la resistència a la dictadura. En 1944 el PCE li va recomanar el seu pas A València ja que la policia seguia els seus passos. Allí va ocupar el càrrec de secretari de propaganda del Comitè Provincial del PCE. Poc temps després, en 1946, es va incorporar a l’escamot de Llevant i Aragó. Va ser Florián qui en 1952 va aconseguir, sense una sola pèrdua, evacuar a tot el seu contingent cap a França. L’AGLA havia finalitzat la seua comesa.
Franco va reclamar la seua extradició en 1953 però el govern francès va rebutjar la petició, encara que va procedir a expulsar-lo del país.
Txecoslovàquia li va oferir asil en 1954 i es va instal·lar a Praga, treballant com torner en la fàbrica Severoceska Armaturks fins a 1961 i com col·laborador de la Delegació del CC del PCE a Praga fins a 1970, sent ja membre de la Federació Internacional de Resistents.
Fins a 1977 va treballar en el butlletí setmanal Informacions i Documentació sobre Espanya, editat per Edicions Paz i Socialisme.
En 1978, tres anys després de la mort de Franco, va regressar a Espanya, quan li van concedir el passaport. Els guerrillers, encara considerats bandolers, malfactors, bandits i terroristes segons la llei franquista de 1947 contra bandidaje i terrorismo, van anar els últims en aconseguir-lo
La seua companya Remedios Montero “Celia”, companya en l’AGLA del 5 Sector, va recuperar el contacte amb Florián a Praga, després de vuit anys de presó. Van decidir unir les seues vides per a sempre el 7 de novembre de 1966. Ara ella li ha acompanyat fins al comiat final.
Va ser el President de l’Associació AGLA, en record de l’Agrupació en la qual havien combatut al franquisme, fins que per decisió pròpia li va encomanar a Esperanza Martínez “Sole”, companya de Reme en l’escamot, que ella assumira el càrrec de Presidenta. Florián deia que ell ja no es trobava en condicions.
Amb Florián es va el guerriller antifranquista que tots els governs des de la mort del dictador han pretés ignorar. *Florían no necessitava reconeixement moral, aqueix ja li tenia, no necessitava que el sistema democràtic li atorgara un grau, ja era capità amb la República, no necessitava una pensió de caritat per tota la seua llarga lluita, ja tenia la de capità. No necessitava homenatges parlamentaris testimonials, ja tenia els quals els ciutadans li feien sincerament. El que Florián necessitava ja no ho tindrà, s’haurà anat d’aquest món sense poder veure’l. L’equiparació de l’Exèrcit Guerriller Antifranquista amb l’Exèrcit Republicà segueix sent el gran deute pendent del sistema democràtic amb els últims defensors de la República.
Els guerrillers que encara sobreviuen et saluden en el teu últim viatge, en nom de tots ells Salut company!
Dolores Cabra
Secretària General d’AGE