Prop d’un milió de valencians viuen per baix del llindar de la pobresa i prop de dos milions “sofrix privació d’alguns béns bàsics”

El 17% dels valencians és pobre, segons un estudi de Càrites que revela que la valenciana és una societat “fràgil, vulnerable i amb fractures importants i amb una persistent ruptura social”

Props del 50% dels valencians, a més, no tenen accés a alguns dels béns considerats bàsics

EL MERCANTIL VALENCIANO - José Graella
El 19,5% dels espanyols i el 16,9% dels valencians viu per sota del llindar de la pobresa i un 49,2% no tenen accés a alguns béns bàsics. Així ho testifica l’informe Foessa de Càrites Diocesana, que després d’analitzar la situació socioeconòmica dels últims deu anys conclou que la nostra societat és “fràgil, àmpliament vulnerable, amb fractures importants i amb una persistent ruptura social”.
En realitat, les dades de l’informe, analitzats detalladament en unes jornades celebrades la setmana passada sota l’organització de Càrites, la Universitat de València i la CAM, reflecteixen una societat amb grans desigualtats socials amenaçada de nous empitjoraments per la crisi.
Així, un 16,9% de la població valenciana, una mica menys d’un milió de persones, viu per sota del llindar de la pobresa, que tècnicament significa viure diàriament amb menys del 60% de la renda mitja. És més, un preocupant 43,9% ha estat almenys una vegada en aquesta situació i un 49,2%, és a dir, dos milions i mig de persones a la Comunitat, “sofrixen privació d’alguns béns bàsics”.
Aprofundint més en aquesta situació, l’informe conclou que un 3,9% de la població està en situació de pobresa severa.
La conseqüència de tot això, a més de les deficients condicions de vida, és el que els experts denominen exclusió social. De fet, un 17,2% de la societat està afectada per algun dels indicadors que es remenen per a donar aquest qualificatiu i hi ha un 5,3% que estarà en situació d’exclusió severa.
A aquesta situació general, detectada durant els últims deu anys de bonança econòmica, cal afegir ara la crisi mundial i l’atur, que han generat “privacions molt bàsiques en persones i col·lectius que no venien patint-les”.
Per a resoldre aquests problemes, no abordats erròniament durant els anys de desenvolupament social, els analistes de l’informe Foessa creuen que cal començar per fer un nou diagnòstic, per a després proposar polítiques d’ocupació per a les persones més afectades, particularment els immigrants, potenciar els sistemes de protecció social i intervenir en situacions límits de pobresa.
Creuen, finalment, que caldria resoldre aquests temes amb reformes estructurals a llarg termini i no precipitadament.