Bona vesprada, amigues i amics,
Un any més, milers de valencianes i de valencians ens hem congregat als carrers de València per celebrar la nostra Diada, per commemorar el naixement d’un estat independent fa vora 800 anys. I, sobretot, ens hem aplegat, hem ocupat els carrers i les places, per manifestar la nostra voluntat de continuar existint com a poble, per dir alt i clar que la nostra lluita per la reconstrucció nacional del País Valencià és, cada dia, més forta i més decidida.
Però els països només tenen futur si les persones que els habiten gaudeixen de drets, de benestar, d’expectatives de futur. I això, malauradament, està en greu perill a casa nostra en aquests moments, i és per això que, enguany, el manifest de la Comissió 9 d’Octubre havia de fer referència als drets socials, a les polítiques de benestar, al finançament i a la defensa del territori, els pilars sobre els quals el nostre projecte de país tindrà un futur sòlid, els fonaments a partir dels quals les dones i els homes d’aquesta terra entendran que un País Valencià més lliure serà, també, un País Valencià més just, més solidari i més sostenible.
Eixim al carrer per commemorar aquest 9 d’octubre mentre bufen vents de crisi. Bufen vents d’aplicació d’expedients de regulació d’ocupació, de pobresa, d’incertesa per a la majoria de la població, mentre una certa incredulitat general acompanya els anuncis de mesures dels governs espanyol i valencià per combatre aquesta crisi. Una crisi, per cert, que com quasi sempre passa, la pateix qui no l’ha provocat (com la classe treballadora o la immigració) i afecta més cruament els sectors més desafavorits i més vulnerables. No acceptem que l’eixida de la crisi comporte un increment major de les desigualtats.
Per contra, com sempre hem defensat, apostem per l’aproximació de les administracions públiques als ciutadans i ciutadanes i per l’extensió i universalització de drets. Per això reclamem un millor i més just sistema de finançament en l’únic sentit que entenem que pot beneficiar a valencianes i valencians: una redistribució de la riquesa i una ampliació dels serveis públics. Però no podem oblidar tampoc que la capacitat recaptatòria descansa bàsicament en l’Estat i que, per tant, cal marcar com a objectiu la consecució d’uns pressupostos expansius que permeten inversions públiques, ocupació pública, infraestructures, que permeten conservar la capacitat econòmica i de qualitat de vida de la majoria del poble valencià. Uns pressupostos, en defitinitva, que garantisquen també l’aplicació de drets adquiits com, per exemple, els derivats de la Llei de Dependència, on ens trobem amb la desvergonya d’una administració, la valenciana governada per la dreta del Partit Popular, que no dubta a jugar amb el present i el futur de la gent més vulnerable i desprotegida i així ens trobem que el País Valencià està a la cua de la tramitació dels expedients per a l’obtenció de les ajudes previstes en la llei. Uns pressupostos que garantisquen també l’aplicació de lleis tan necessàries com la le prevenció de la violència de gènere, que no té partides pressupostàries suficients per dur-la a terme. I tot això sense perdre de vista la necessitat d’un canvi en el sistema de finançament de manera que la capacitat recaptatòria descanse en el poble valencià.
Calen canvis a la política del Banc Central Europeu que posen l’accent en la reducció dels interessos bancaris, Calen, per tant, increments pressupostaris mitjançant el combat del frau fiscal que supose, entre altres coses, la no prescripció d’aquest delicte, l’increment de la fiscalitat progressiva i els seus tipus màxims o la restitució de l’Impost sobre el Patrimoni. Calen, en definitiva, uns pressupostos expansius que permeten assolir un dèficit proper a la mitjana europea i que beneficien als sectors més desafavorits de la societat valenciana. Rebutgem el discurs de l’austeritat i retall en la despesa i en l’ocupació pública que, en última instància, només perjudica a la gent més vulnerable.
Perquè la defensa del País l’entenem com la defensa dels drets i el benestar de la gent que viu i treballa en el País, siga qui siga el seu origen o el lloc de naixença. Perquè cal recordar que valencià és qui viu i treballa al País Valencià. I perquè la defensa del País és la defensa del seu territori, del litoral, del camp, de la indústria, de la cultura, del dret a gaudir de la lluna per les nits i a respirar un aire pur i no contaminat.
Tal dia com hui de l’any 1238, el rei Jaume I constituí un nou país, el Regne de València, dotant de drets i furs als seus habitants. Ara, 770 anys després, sabem que el País no pot existir sense les persones, i que sense drets no hi ha persones. Pel futur, pel benestar, pel País, visca el País Valencià.

Formen part de la la Comissió 9 D’octubre: Acció Cultural del País Valencià, Societat Coral El Micalet, Federació Escola Valenciana, Revolta, Comissions Obreres, Intersindical Valenciana, Sindicat CAT, Espai Alternatiu, EUPV, BLOC, ERPV, Els Verds PV, Iniciativa pel Poble Valencià, PSAN.