per Víctor Baeta i Subias
Test de Berlín i 27 de setembre de 1975

En els anys 70 i 80, entre els meus companys professors d’escola, feia allò que jo anomenava el Test de Berlín. Consistia a dibuixar una mena de quadrat que dividia en dues parts. Una part, la de l’esquerra, deia que representava la República Federal Alemanya i l’altra part la República Democràtica Alemanya. Una línia separava els dos estats alemanys. Llavors demanava als meus companys que posassen una creu allà on pensaven que estava Berlín. Indefectiblement el 99,9% posaven la creu en la línia que representava la frontera entre les dues Alemanyes. Fins i tot professors d’Universitat. Només una professora comunista, al llarg dels anys, va saber posar la creu correctament, és a dir dins de la RDA quasi a l’extrem, prop de la frontera amb Polònia. Vaig arribar a la conclusió que hi ha ignoràncies induïdes. Efectivament, preocupat pel fenomen escodrinyava les informacions sobre Berlín i mai, torne a dir mai, vaig veure en premsa un mapa sobre la situació de Berlín. Ni tan sols el dia que va caure el mur, l’edició d’EL PAIS, ells tan aficionats als mapes, no en va publicar cap situant Berlín en el mapa d’Alemanya. Vaig deduir que a la propaganda del ‘món lliure’ no li convenia que la gent fóra conscient que Berlín era una illa d’un Estat en mig del territori d’un altre Estat.

Alguna cosa semblant passa amb els darrers afusellats pel règim franquista. Preguntem a la gent si sap quins van ser els darrers afusellats per Franco i en les contestacions la immensa majoria es queda en 1973, amb Puig Antich , però molt pocs saben que el 27 de setembre de 1975, a dos mesos de la mort del dictador, van ser afusellats en Cerdanyola, Burgos i Hoyo de Manzanares, cinc joves de 21, 22, 24, 27 i 33 anys respectivament. El gallec Xose Humberto Baena Alonso, el murcià José Luis Sánchez Bravo, l’aragonès Ramón García Sanz i els bascos Ángel Otaegui i Jon Paredes Manot “Txiki”, aquest de família extremenya. Cinc antifeixistes que no havien acceptat engolir-se la continuïtat del franquisme en forma de monarquia. Aquests noms no són recordats. La raó, la ignorància induïda en aquest cas, és perquè els vencedors de sempre -amb la col•laboració de les prostitutes de torn: la socialdemocràcia de totes les variants, assegudes en la sala del bordell, a l’espera de les “condicions objectives”, Walter Benjamin dixit - havien dissenyat el recanvi, i les organitzacions a les que pertanyien els joves: FRAP i ETA, s’oposaven a aquella reforma pactada. I van perdre. I als vençuts, el silenci. Els vencedors de sempre i els seus aliats han aconseguit que, al llarg dels anys, els seus noms i aquell crim, esdevingueren ignorats. Per ara, perquè res és etern.

Víctor Baeta i Subias,
coordinador de República Valenciana –partit valencianista europeu