El cas del Botànic d’intent de construir un Hotel al solar dels jesuites a València es repeteix a Barcelona amb ‘hermanos de la Salle’ per ‘jesuites’ i el Palau de la Música pel Jardí Botànic. Fundació Millet, Hermanos de la Salle, La Caixa i Ajuntament implicats. L’ex alcalde Clos i l’ex-regidor Xavier Casas, actualment alt càrrec de la Generalitat, dissenyaren l’operació
-
L’Ajuntament rep dures crítiques en el primer debat sobre el pla
ÀNGELS PIÑOL - Barcelona - 26/09/2008.
“Els Germans de la Salle poden ser molt exigents, però jo sóc una veïna del carrer d’Amadeu Vivess i també ho sóc. No necessitem més hotels, ni més turistes ni convertir Barcelona en un parc temàtic”. La intervenció de la jove va ser acollida ahir amb aplaudiments per la majoria dels assistents al primer debat públic organitzat per l’Ajuntament per a analitzar el projecte urbanístic al costat del Palau de la Música que inclou l’enderrocament de tres finques del carrer de Sant Pere més Alt -inclosa la modernista del xamfrà amb Amadeu Vives- para construir un hotel i un aparcament de 60 places. El promotor és el propi Palau.
El projecte inclou l’enderrocament de tres finques i la construcció d’un aparcament
El polèmic projecte té dividit al barri i ahir va ser rebut amb un rebuig frontal pels 150 veïns que van acudir a la seua presentació en el centre cívic de Sant Agustí. La sessió va ser la primera d’una sèrie de quatre que ha organitzat el districte per a permetre a la ciutadania expressar la seua opinió. Però la idea naix viciada per una raó: la comissió de govern ja ha donat llum verda a la proposta de l’arquitecte Óscar Tusquets, que segueix el seu procediment, “invariable” ara per ara, segons l’Ajuntament.
L’Associació de Veïns del Casc Antic i el grup Defensa de Barcelona Vella han presentat al·legacions. La regidora de Ciutat Vella, Itiziar González, estava ahir satisfeta d’haver obert un debat que permetrà als veïns i experts en patrimoni opinar sobre la mobilitat, la conservació del patrimoni (si s’han de derrocar o no dos de les tres façanes) i el projecte arquitectònic. Les conclusions seran vinculants. No obstant això, en la sessió no es va aclarir si, en funció de com es desenvolupe la discussió, el projecte podria ser frenat en la comissió de govern. Això ja va passar amb la reforma de la plaça de Lesseps i en el forat de la vergonya, on es va planejar un aparcament. L’associació de veïns va abanderar la mobilització i va guanyar la partida.
“Que no ens embenen la moto i ens facen perdre el temps. Record que aquesta zona és Patrimoni de la Humanitat i que l’arquitecte ja va assumir el repte de construir el Palau en aqueix lloc”, va dir Maria Mas, de la citada associació, en al·lusió a la teoria que amb la demolició es veurà millor un dels xamfrans del cèlebre edifici.
En la taula estaven Carles Díaz, del despatx de Tusquets, i una moderadora externa que va canalitzar el diàleg. La regidora va fer una exposició prèvia, però va abandonar l’acte perquè havia d’acudir a un altre. Els veïns es van queixar de l’absència de càrrecs municipals. “Volem una democràcia participativa i no fictícia!”, va exclamar un veí. “Sóc mayoreta, però no ximple!”, va al·legar altra. No li va agradar a l’audiència que Díaz explicara que el projecte va prendre forma després que col·legi de La Salle demanara participar en el pla per a superar els seus greus problemes econòmics. De fet, la seua capella i l’auditori seran derrocats per a construir l’aparcament i a canvi guanyarà millores en les seues dependències. L’Ajuntament cedirà al barri un equipament en el carrer de la Ciutat com permuta.







