La diputada d’Iniciativa Mireia Mollà ha afirmat hui que “el PP viu en un món d’il·lusió i d’engany als valencians al veure la palla en ull alié i no la biga en el propi. Tots els valencians s’adonen que les reivindicacions al govern Zapatero són un pur teatre partidista i electoral, una cortina de fum per a intentar desviar l’atenció dels problemes financers que el propi PP ha creat en la nostra Comunitat i que llasten la nostra economia i les nostres possibilitats. Mentres reivindica 1.000 milions de transferència per a atendre la població dilapida més de 2.000 milions en fastos, en mala gestió i en crear una administració paral·lela al servici del PP”.
Mollà ha afegit que “encara no hem sentit cap explicació respecte dels Comptes generals del 2006 i 2007 presentades per la Intervenció General, les auditories, ni sobre els informes d’eixos mateixos anys de la Sindicatura de Comptes que li advertixen, amb duresa, sobre les conseqüències de seguir amb el model actual de gasto. Res sobre les pèrdues patrimonials de les Fundacions, res sobre el creixement injustificat d’este tipus d’entitats, res sobre els comptes de les empreses públiques, res sobre les modificacions pressupostàries per a tapar forats, res sobre els interessos que paguem per un deute incontrolat i res sobre els interessos que paga l’administració en concepte de demores en els pagaments a empreses contractistes i subministradores. En definitiva res de res però els pressupostos de la Generalitat continuen creixent per a estos conceptes i disminuint en ingressos.”

“No són creïbles les crítiques del PPCV a un model de finançament implantat per José María Aznar quan a més, es van negar a discutir en els debats de la reforma de l’Estatut la inclusió de sistema que ens permetera parlar ara amb força i inclús amb l’acord de les Corts en la conferència sectorial sobre finançament autonòmic”, ha assegurat la diputada ecosocialista.

“Estem encantats que el PP es puge al carro de les reivindicacions històriques de l’esquerra en este País, inclosa la petició de la publicació de les balances fiscals, quan plantegem que el model de finançament ja estava obsolet a l’implantar-se i que a més, no permetia ajustar-ho als canvis, però ens temem que el que en realitat vol este partit és disposar de més diners per a continuar gastant en publicitar-se i creant empreses públiques que perden diners a cabassades, que s’escapen al control de les Corts i d’altres institucions de control i per a mantindre el to reivindicatiu. Quan el PP parla que els valencians es beneficien dels pressupostos de la Generalitat ens temem que estos valencians tenen nom, cognoms i direcció postal.”

“Sens dubte –ha afegit Mollà- el PP té un fórmula que no és una altra que gastar ràpidament en fastos dubtosament beneficiosos per a la població i inclús per a la imatge de la Comunitat però que són nítidament perjudicials per als pressupostos i per a la qualitat de vida de la ciutadania perquè el que s’invertix en ostentació es detrau de moltes altres inversions més urgents. Per responsabilitat, la Generalitat no es pot limitar a demanar la transferència de recursos del govern central per a cobrir estes necessitats si abans no s’han fet els deures i no s’ha garantit que, almenys, les inversions fetes fins al moment siguen rendibles”

Segons la diputada d’Iniciativa “el model de finançament que les forces polítiques que conformen Compromís se sostenen en criteris d’equitat, rendibilitat, solidaritat, transparència i participació institucional. Quan es planteja per part del govern central que vol continuar conservant el 50% dels pressupostos en inversions ens preguntem si el govern central té el 50% de les competències en eixes matèries perquè, de fet, amb el model institucional del que ens hem dotat les competències no estan distribuïdes de la mateixa manera en què estan distribuïts els pressupostos ni la recaptació, per tant el govern central vol acaparar recursos per a controlar el destí de les inversions en competències que ja no són seues. No es pot continuar tractant a la resta d’administracions que formen part de l’Estat espanyol com a menors d’edat i contra els excessos d’algunes administracions com els que comet la Generalitat Valenciana el que ha de fer el Govern és utilitzar els mecanismes constitucionals de control pressupostari i judicials per a ficar-los mà”.

“D’altra banda presentar a la ciutadania el debat en termes que mentre el govern central conserve la capacitat inversora, i a través del govern l’Estat espanyol, la unitat d’Espanya està assegurada i esta unitat és l’única forma d’assegurar la solidaritat interterritorial, s’està distorsionant greument la realitat de les coses ja que les comunitats autònomes i els ajuntaments formen part de l’Estat i ningú posa en dubte la necessitat dels mecanismes de solidaritat interterritorial. Salvant les distàncies i les diferències, ningú posa en dubte que models financers federals com l’Alemany no han trencat ni la solidaritat entre els Landërs ni la unitat de l’estat alemany, però en canvi sí que han assegurat la capacitat inversora d’estos a mesura que la seua economia creixia o la seua població canviava”, ha assegurat Mollà.