El meu pare sempre deia que era mig benifaironer i de l’Entusiasta, això és el primer que em ve al cap sempre a l’hora de parlar del petit epicentre cultural en què s’ha convertit aquest poble saforenc, que porta amb orgull la seua essència valldignenca, i manté viva l’escletxa de la nostra cultura i llengua, amb fidelitat i constància.
D’ençà que la PKAT convocarà el famós concert solidari en contra de l’alta tensió al seu pas per la Valldigna, Benifairó no ha deixat d’estar en la palestra per la seua constant i qualificada programació cultural, un model que comença a ser un referent a tot el país i que és l’enveja dels pobles veïns i de no tan veïns, i que té tots els trets per ser extrapolable a altres indrets.
El festival MÉS QUE ROCK es consolida com estable amb una programació de luxe i elaborada acuradament pel jovent del poble, que aquest any inclou grups locals i comarcals amb el bo i millor del panorama musical actual, i que de segur ens deixarà novament bocabadats en una nit inoblidable. En la retina de tots encara tenim el FESTIVERN i el Festivern Cultural, que van convertir Benifairó en l’aparador de la Cultura Valenciana el passat cap d’any, tot un exemple de convivència multicultural en què el jovent ha demostrat un grau de maduresa exquisida.
Poetes i escriptors han ocupat al llarg d’aquests anys la tribuna brindada per presentar les seues obres amb un degoteig cultural tan enriquidor com engrescador: Encarna Sant-Celoni, Isabel Canet, Núria Cadenes, Christelle Enguix, Maria Josep Escrivà, María Fullana, Montserrat Anfruns, Elia Saneleuterio, Sico Fons… (tots ells són una petita mostra de la literatura que fem a la Valldigna-Safor i que han estat presents en diferents activitats). Cantautors de gran prestigi com Feliu Ventura i la propera actuació de Pau Alabajos (recentment guardonat amb el premi Ovidi Montllor al millor disc d’autor), també tenen el seu lloc garantit a Benifairó, on també ha tingut tribuna el cantautor local Xavi Mo. Pintors locals com Paco Alberola, Toni Àlvarez i Christian Miñana, així com altres de comarques veïnes com Toni Miró i Maria Belda, han pogut exposar la seua obra, amb l’aplaudiment general de tots els qui l’han visualitzada i analitzada.
No podem pas oblidar a la gran cantera musical que, dia a dia, retroalimenten musicalment el poble i la comarca: l’Entusiasta (una banda amb una trajectòria històrica digna de ser hemerotecada i que ara, amb l’empenta dels joves, de segur que donarà molt i molt que parlar), l’Escola de Dolçainers “La Valldigna”, també amb seu a Benifairó, que ompli i omplirà de cultura i tradició els nombrosos esdeveniments que acompanyen festes i diades. Grups musicals que comencen a ser referents al País Valencià com FINGERTIPS o SAK DE GATS sorprenen a veïns i visitants cada vegada que tenim possibilitats d’escoltar-los.
Tot i reconeixer la gestió de dinamització cultural feta des de l’actual Ajuntament, no voldria acabar, sense apuntar un punt de reflexió a totes i tots: si això ha estat possible és perquè hi ha un gran nombre de gent que, de forma anònima i desinteressada, s’ha deixat la pell per tal que tot funcione a la perfecció i les coses isquen com ens agrada a la Valldigna, ben fetes i amb trellat. Vull, doncs, retre homenatge a alguns noms que a tots us sonaran encara que ells prefereixen l’anonimat: Penek, Pepi, Tere, Jesus, Vicent, Andreu, Josep, Toni, Paco, Gerard, Paqui, Mar i tot un seguit de personatges que sempre han estat aquí, que de segur que, a l’igual que el meu pare, se senten i se sentiran orgullosos de ser benifaironers i de formar part d’un projecte comú cultural i a la vegada reivindicatiu. A tots vosaltres i a la memòria del meu pare, va dedicat aquest article.
Vicent Company i Sancho
Un simater orgullós de ser mig benifaironer
Informació MÉS QUE ROCK: www.mesquerock.com