www.mdt.cat
Estem immersos en una crisi econòmica i política de la qual ja sabem qui en pagarà les conseqüències negatives: les classes
populars catalanes. Pel que fa a la crisi econòmica, no es tracta només d’unes dades macroeconòmiques negatives conjunturals (taxes atur o inflació creixents), sinó que una anàlisi dels darrers trenta anys ens mostra que, si més no, als països del centre capitalista hi ha una crisi estructural que es manifesta en la reducció de la taxa de guany respecte a altres períodes de la història del capitalisme.
Durant una crisi estructural que es manifesta
en la reducció, la solució del capitalisme
a aquesta crisi estructural ha estat
augmentar l’explotació de la classe treballadora.
Les reconversions, la pèrdua constant
de poder adquisitiu dels salaris, la retallada
de prestacions socials o les diverses
reformes laborals que hem patit des de
la fi dels anys sentanta del segle passat fins
ara han tingut com a objectiu frenar aquesta
reducció de la taxa de guany.
I ara que la crisi s’ha fet conjunturalment
més evident, la recepta de les patronals
i els gestors polítics del sistema és proposar
noves reformes laborals, l’allargarment
de la jornada laboral fins a nivells
decimonònics i la «contenció» salarial, tot
i que, per exemple, alguns d’aquests gestors
admeti que els salaris no són els resposables
de l’augment de la inflació. No
cal dir que aquestes mesures del Capital
contra el Treball no faran sinó augmentar
la precarització de les classes populars, una
part considerable de les quals veuen com
els seus sous són com més va més insuficients
per satisfer les necessitats vitals.
De la crisi política, n’hem parlat a bastament,
especialment de l’esgotament polític
i ideològic de l’autonomisme (pseudofederal
o no). En el fons la crisi interna que
pateixen molts dels partits convencionals
són un efecte immediat de l’esgotament d’un
projecte polític que només serveix per mantenir
i enllustrar les cadenes que subjuguen
el nostre país als Estats ocupants. Com que
aquests partits no tenen cap proposta nova
a oferir a les catalanes i catalans, amb desaparició
de l’autonomisme, és inevitable la
clarificació dels camps en lluita (independentisme
versus Estats ocupants ).
El terreny està adobat, doncs, perquè
els plantejaments de l’Esquerra Independentista
arrelin i perquè la seva proposta
de contrucció de la Unitat Popular sigui
més factible que mai. Ara bé, del fet que
les condicions objectives siguin favorables
no se n’ha de deduir l’èxit del nostre
projecte polític, perquè el factor subjectiu
de la lluita política és fonamental. En
aquest sentit, cal considerar una passa endavant
que, després de gairebé un any de
debat, l’Assemblea Nacional de la CUP
hagi aprovat uns estatuts que la reforçaran
internament i permetran la participació
de tota la militància en els debats que
constantment s’hi produiran. Aquesta consolidació
organitzativa era ineludible per
a una organització que creix en militància
i incidència real dia rere dia i que està adquirint
una referencialitat política que cap
altra organització del nostre espai polític
no havia tingut mai fins ara.
Si hi ha una paraula que pot definir
aquests estatuts és el mot democratització,
ja que s’aprofundeix la democràcia interna
en tres àmbits: en primer lloc, l’Assemblea
Nacional es consolida com a l’òrgan
de decisió política per excel·lència
i cada militant hi té veu i vot. Tenint
en compte les dimensions
actuals i futures
de l’organització,
queda garantida la participació
en el debat polític de tota la militància,
contràriament al que ocorre a la
majoria de partits convencionals, on el sistema
de delegats i delegades només serveix
perquè una minoria segresti i filtri el debat
polític i, a la pràctica, imposi les les seves
decisions.
En segon lloc, es crea el Consell Polític,
format pels i les representants més un
càrrec electe de cada territorial. El Consell,
que esdevé el màxim òrgan polític entre
assemblees nacionals, territorialitza, és
a dir, democratitza, el debat i la presa de
decisions.
I en tercer lloc, s’aposta definitivament
per un sistema d’elecció del Secretariat Nacional
que respecta les minories i dificulta
notablement que cap corrent organitzat
pugui tenir-hi la majoria i imposar les
seves decisions i/o posicionaments previs,
que és el que podria haver passat
si s’hagués adoptat el sistema
d’elecció majoritari proposat
per alguns dels assistents a
l’Assemblea Nacional.
Contra la crisi,
afinem els nostres instruments.