per DANIELA GRAU
Reacció a la votació del 7.07.08 a Quebec

Amnèsics

Les fortificacions de Mont-Louis i Vilafranca del Conflent van ser acceptades al patrimoni mundial de la Unesco per votació el 7 de juliol del 2008 al Quebec. Una victòria colonial francesa, sense sang. El govern francès i el Consell General, màxima autoritat política al Nord, que vol ara fer-se membre de l’Institut Ramon Llull, van aconseguir fer acceptar per la Unesco una mistificació sense precedents i per a nosaltres catalans una ignomínia: fer creure que el botxí dels nostres avantpassats, en Vauban, era un “genial creador” i pitjor encara un “humanista”.
Mariscal de França, responsable de l’aparell repressor a les ordres d’un imperialista sanguinari com fou Lluís XIV que va ordenar, matar, saquejar, cremar viles senceres (Niça i Besançon foren destruïdes també) a tota Europa per a subjectar pobles durant mig segle.
Si el govern espanyol fos més espavilat proposaria també a la Unesco la mitificació del qui fou considerat com a successor de Vauban, com ell marquès, a les ordres del mateix “Rei Sol” Louis XIV: en Bidal d’Asfeld que cremà Xativa, esdevingué cap de les forces d’ocupació al setge de Barcelona el 1714 i forçà la rendició de Mallorca el 1717. Així obtingué el títol de mariscal com en Vauban, i Lluís XIV pogué entronitzar el seu nét Felip V havent anorreat Catalunya.
Espanya no en sap encara de retre homenatge post mortem als botxins de Catalunya amb el vistiplau internacional.
Cap govern dels altres Països Catalans no ha protestat. L’elit tampoc. Catalunya s’ha tornat amnèsica. Sols Catalunya Acció es va associar a la nostra lluita fent constar a més de 180 membres de la Unesco (ICOMOS) arreu del món i als mitjans de comunicació catalans, que per dignitat nacional i respecte als nostres drets no acceptem la imposició de polítiques colonials grotesques. L’únic camí: la independència per retrobar la memòria i garantir la supervivència del nostre poble sense por, ni multes, ni amenaces d’empresonament per denunciar els Borbons.
Daniela Grau Humbert
Catalunya del Nord
11.07.08
———————-
L’afer Vauban.
Una victòria dels colonitzadors que palesa la submissió dels col•laboracionistes i el grau d’aculturació dels catalans en general i no sols al nord: arreu dels Països Catalans la gent deu pensar que si els mitjans de comunicació ho diuen i els progressistes socialistes del Consell General ells mateixos ho propugnen, és doncs veritat: Vauban un “genial creador, un humanista,”que ens “protegia “, ja que érem francesos, dels espanyols. La prova n’és que hi ha molts carrers que es diuen així. Un gran home, en Vauban, a les ordres d’un imperialista que posà a foc i a sang Catalunya i l’anorreà. Però la gent del carrer no ho sap i els especialistes s’ho guarden ben calent…I els qui ho volen denunciar tenen dret a la paraula sí, un xic, però només quan la batalla és perduda, després de la votació. Saltem i ballem que ara sem famosos….sobre la sang dels nostres avantpassats. I a més ens farem rics: milions de turistes acudiran meravellats, per a comprar vestits, pòsters amb l’efígie d’en Vauban, menjar sobre tovalloles en honor seu … i llegir impudències sobre el nostre passat.
A la resta dels Països Catalans silenci sepulcral dels historiadors (exceptuant l’excel•lent article d’O.Escuté de Catalunya Acció i el suport de la Fundació Histocat) i de l’elit en general… fins i tot dels dirigents d’entitats que s’autoproclamen defensors de la catalanitat.
Saben que són les tropes franco-espanyoles dirigides pel mariscal francès que va succeir a en Vauban, en Bidal d’Asfeld, que va destruir Xàtiva, Barcelona i vèncer Mallorca, sempre a les ordres del Rei Sol però no ho divulguen… no fos cas que se’ ls acusés de danyar els Borbons que encara regnen a l’estat espanyol !!! No serà el primer cop que la prudència ens fa traïdors ! O l’avarícia: costa car d’atemptar a la imatge del successor de Lluís XIV i del seu nét Felip V si no es vol quedar empresonat!
D’aquí a 300 anys podem suposar que els governs alemanys, russos, xinesos… faran entrar a la Unesco o un similar organisme internacional amb reptes culturals i democràtics i ideals de pau i fraternitat, els creadors de camps de concentració…Si calia creativitat per destruir Niça i Besançon i anorrear Catalunya als segles XVII i XVIII també n’ha calgut molta per arribar a fer morir en temps rècords milions de gent al segle XX.
França ens dóna l’ordre d’homenatjar els nostres botxins. Complim amb orgull i agraïments.
Lille i Bayonne no tindran ni honors ni fama internacional perquè l’armada francesa es va oposar a llur inscripció en la llista… però, com es podia llegir al diari Le Monde, Mont-Louis, tanmateix encara ocupada per comandos de xoc, essent “una guarnició poc sensible” pot figurar en la llista. D’ençà que un prefecte va dir : «els catalans són com els corsos però sense honor» els dirigents francesos ho saben. I ens fan empassar tot el que els bascos refusen, tant la THT/ MAT com la glorificació d’en Vauban.
Per sort el col•lectiu «No a Vauban a la Unesco» i les contribucions escrites de compatriotes coratjosos així com la decalaració de CATALUNYA ACCIO han salvat l’honor de Catalunya «per dignitat nacional i respecte als nostres drets». Sabem que sols trencant amb França i Espanya podrem aconseguir amb la independència, la llibertat de ser i de decidir quin patrimoni volem reivindiccar i quina història hem d’ensenyar.
Daniela Grau Humbert
Elna , 10.07.08

———————
La creació del Col•lectiu “No a Vauban a la Unesco” ens va permetre durant més d’un any:

1. constatar que compatriotes del Nord van tenir el coratge de donar la cara fent cançons, poemes, articles, obres de teatre (N.Narach, J.L. LLuís, J.P. Sunyer,J. Vilanova, J.Gaubí, R. Serre Brial, R.Faura… ) i que revistes del país com l’Agasalla, els Angelets de la Terra, Aire nou de Bao, i Ràdio Arrels ens van permetre expressar el nostre punt de vista.
Les pàgines web www.catnord.cat i www.la Federacio.cat ens van donar l’oportunitat d’expressar constantment i fer conèixer els arguments dels exponents més actius del comité, fonamentant així el suport de catalans de tota la nació (articles penjats a les Web de la Fundació Histocat i de Catalunya Acció on destaca l’article de l’historiador O.Escuté.

2. denunciar el bombardeig mediàtic orquestrat pel Consell General per tal de martellejar els historicidis propagats per l’ensenyament francès i en aquest cas també pels mitjans de comunicació francesos, exceptuant un número de La Semaine on no van dubtar titular un article “el genocidi cultural i lingüístic’ i dos o tres articles al correu del lector de l’Indépendant… durant una any i mig.

3. denunciar els partits de dreta i d’esquerra que es fan partícips de la falsificació colonial de la història a la Catalunya del Nord i doncs de la pèrdua de memòria col•lectiva, ergo del genocidi cultural. Només un partit català Unitat Catalana va publicar un petit article de sosteniment al començar la campanya. CdC va preferir sostenir la maniobra francesa públicament i ERC va callar.Val a dir que els dos estaven preparant una aliança electoral amb el partit socialista, és a dir amb el Consell general.

4. de constatar que l’exaltació del botxí de Catalunya presentat com a “genial creador humanista ” és grotesca i només esdevé possible dins un país completament aculturat, dirigit per homes polítics que no coneixen la nostra història i confien en col•laboracionistes sense cap vergonya.

5. d’alegrar-nos tanmateix que ja alguns homes polítics com el diputat D. Mach hagin reaccionat i mencionat a l’Assemblea nacional francesa a París que un dia l’estat francès haurà de passar comptes amb el poble català pels traumes infligits pel Tractat dels Pirineus el 1659.

Personalment he d’agrair a Catalunya Acció, l’única entitat política en tots els Països Catalans que va actuar de manera contundent i responsable, el seu indefectible suport a les denúncies de l’enfortiment de la colonització francesa mitjançant la glorificació d’en Vauban. Catalunya Accio va enviar als 180 membres d’ICOMOS ( UNESCO) arreu del món i a tots els mijans de comunicació catalans una declaració que recalca la necessitat d’independència, per tal que la nostra nació pugui legítimament fer-se respectar, decidir lliurement de l’ús del seu patrimoni i alliberar-se definitivament del jou francès i espanyol.
Daniela Grau Humbert.
Elna,11.07.08