Publiquem, pel seu interés, dos cartes obertes a Enric Morera, realitzades des del blog http://faustibarbera.blogspot.com/ i enmig un article del mateix Enric Morera, esmentat en la segona de les cartes, que conté alguna resposta…

(Text publicat per l’autor del blog faustibarbera el dijous, 26 de juny de 2008)
“No tinc el plaer de conéixer’t. No obstant, la xarxa de les xarxes ens permet el luxe de comunicar-nos sense dificultats. Aprofitaré la llibertat per a fer-te aplegar les meues preocupacions, pròpies d’un valencianista saforenc i espectador.
En molts llocs es parla de què el Bloc ha de ser la casa mare del valencianisme polític. És una quanta la gent que hi diu: afiliat’t al Bloc!, com a solució a tots els problemes i com a reclam implícit. Altra és la gent que hi parla d’implicació: qui no està al Bloc no està vertaderament implicat, és poc menys que un “traïdor a la pàtria”. Afirmacions totes elles un tant corporativistes, si em permets, i un poc cegues i llunyanes, si em permets de nou, si en parlem de la realitat ampla i multicolor que composa el nacionalisme valencià actual. Malgrat això, inqüestionable és que el Bloc, hui, és la opció política valencianista més representativa. Tu saps, Enric, que això no sempre hi fou així. A pesar d’això el Bloc continua sent extraparlamentari i acaba de recollir fa poc els pitjors resultats en unes elecciones generals des de fa vint anys”… http://faustibarbera.blogspot.com/

(Text d’Enric Morera publicat el dijous, 26 de juny de 2008)
“No m’agrada la gent prepotent. La que té sempre raó i la resta s’enganya. M’agrada escoltar. Crec en el lideratge compartit. Crec en el BLOC, un projecte clau per al nostre País. Crec que el valencianisme del segle XXI ha de marcar diferències amb les rutines i tòpics del segle passat i necessitem escoltar, reunir i dirigir. I ara ho podem fer amb més força. És cert Faustí que no ens coneixem, no tinc la sort, però compartim punts de vista. La diferència pot ser, i dic pot ser, que jo he decidit participar activament, des dels 16 anys quan em vaig afiliar al Partit Nacionalista del País Valencià, en la política del meu País. I he caminat com milers de patriotes entre la pols i la incomprensió. Hem passat per mil batalles en condicions dificilíssimes. De fet, de vegades crec que és un miracle l’existència del BLOC i finalment he trobat la resposta. Al nostre País hi ha milers de valencians i valencianes que volen continuar sent valencians i sense un partit fort de la terra no ni ha res a fer. M’agradaria que t’implicares (tal volta ja ho fas) més en fer el País que mai no hem fet”… http://www.enricmorera.com/blog/index.php

(Text publicat per l’autor del blog faustibarbera el dijous, 29 de juny de 2008)
“Al teu blog, baix el títol sugerent de “Disculpes” fas referència a unes quantes coses, però no respons a les preguntes d’este humild blocaire. Em recordes la teua trajectòria al PNPV, el teu compromís personal i polític i la recomanació, generalitzada, d’apuntar-se al Bloc. Si no eres del Bloc, ja se sap, no mereixes viure, ni mereixes ser qualificat com a valencianista. Jo, evitaré tirar de currículum per a sustentar les meues opinions.
No respons Enric, no respons a preguntes claus, no sé si ja víctima del filibusterisme habitual propi de les Corts. No parles de l’antiga UV, de les restes actuals, del valencianisme tricolor. No parles del valencianisme d’ample espectre, tampoc no parles de sumar esforços reals. Dius que el Bloc és essencial -ho compartixc- però no en parles del lideratge que el Bloc ha d’eixercir. Del lideratge i de la proactivitat generosa o generosa proactivitat, imprescindible en estos casos. Com et deia a la primera carta oberta, crec que no hi ha res de res, ni tàctica ni estratègia, ni plans a curt ni a mig ni a llarg. No hi ha full de ruta per a fer el quallar un valencianisme plural i de govern. I el Bloc n’és el màxim responsable, de lo bo i de lo roín. Ja saps, lideratge igual a responsabilitat”… http://faustibarbera.blogspot.com/

Textos complets, tot seguit

Carta oberta a Enric Morera (Publicada el dijous, 26 de juny de 2008)

Benvolgut Enric:

No tinc el plaer de conéixer’t. No obstant, la xarxa de les xarxes ens permet el luxe de comunicar-nos sense dificultats. Aprofitaré la llibertat per a fer-te aplegar les meues preocupacions, pròpies d’un valencianista saforenc i espectador.
En molts llocs es parla de què el Bloc ha de ser la casa mare del valencianisme polític. És una quanta la gent que hi diu: afiliat’t al Bloc!, com a solució a tots els problemes i com a reclam implícit. Altra és la gent que hi parla d’implicació: qui no està al Bloc no està vertaderament implicat, és poc menys que un “traïdor a la pàtria”. Afirmacions totes elles un tant corporativistes, si em permets, i un poc cegues i llunyanes, si em permets de nou, si en parlem de la realitat ampla i multicolor que composa el nacionalisme valencià actual. Malgrat això, inqüestionable és que el Bloc, hui, és la opció política valencianista més representativa. Tu saps, Enric, que això no sempre hi fou així. A pesar d’això el Bloc continua sent extraparlamentari i acaba de recollir fa poc els pitjors resultats en unes elecciones generals des de fa vint anys.

Siga com siga, per què el Bloc no ha eixercit eixe paper del que tant fa gal.la? Per què el Bloc, Enric, no ha aprofitat les ocasions històriques que hi ha tingut en els últims anys d’integrar sensibilitats? Primeres preguntes generals.
Però entrem-hi al detall. La caiguda d’Unió Valenciana generà una oportunitat, estarem d’acord. No només d’incorporar a gent de la direcció, llavors, sinó de multitud de col.lectius locals, grans, mitjans i xicotets, on hi havia gent treballadora, de bon tarannà i amb molta experiència municipal. Convindre’m que representants d’un valencianisme més epidèrmic, si vols, menys estructurat, més emocional. Convindre’m també: valencianistes, sens dubte. Quants col.lectius locals, quantes persones amb lideratge es varen incorporar d’UV al Bloc? Quants d’ells, al pas del temps, s’han acabat incorporant al Bloc? Quins gestos reals i contrastats feu el Bloc al valencianisme tricolor? La meua percepció: res de res, Enric.
Més a prop, hi és el cas d’Opció Nacionalista Valenciana. Ja organitzades les deixalles més formades i més dialogants d’aquella UV, tampoc no va haver cas. El Bloc no tingué la capacitat d’atraure, d’integrar, de sumar voluntats, una volta més. No hi hagué pla d’acostament, negociació, ganes d’accentuar el possibilisme blue a la seua imatge com a marca, representant d’un valencianisme ample i de consens. La meua percepció, de nou Enric: res de res.
El Bloc, la seua direcció, no hi té voluntat real d’arrelar-se, de trencar vells mites, de desactivar activament vells conflictes. El Bloc, la seua direcció, creu que el país que somnien els caurà un bon dia del cel, sense més. El Bloc, la seua direcció, és arrogant i suficient. Desprecia, en públic i en privat, l’herència aprofitable del valencianisme tricolor, que n’és molta.
I deixem de parlar de les paelles o de la tarongeta de Lizondo. Han passat molts anys ja. Part molt important del valencianisme tricolor (odie les distincions nominals) han evolucionat com tu, Enric. O tu no has evolucionat?
Moltes gràcies per escoltar-me.

Disculpes (Text d’Enric Morera, del 28 de juny de 2008)
dissabte, 28 juny de 2008

No m’agrada la gent prepotent. La que té sempre raó i la resta s’enganya. M’agrada escoltar. Crec en el lideratge compartit. Crec en el BLOC, un projecte clau per al nostre País. Crec que el valencianisme del segle XXI ha de marcar diferències amb les rutines i tòpics del segle passat i necessitem escoltar, reunir i dirigir. I ara ho podem fer amb més força. És cert Faustí que no ens coneixem, no tinc la sort, però compartim punts de vista. La diferència pot ser, i dic pot ser, que jo he decidit participar activament, des dels 16 anys quan em vaig afiliar al Partit Nacionalista del País Valencià, en la política del meu País. I he caminat com milers de patriotes entre la pols i la incomprensió. Hem passat per mil batalles en condicions dificilíssimes. De fet, de vegades crec que és un miracle l’existència del BLOC i finalment he trobat la resposta. Al nostre País hi ha milers de valencians i valencianes que volen continuar sent valencians i sense un partit fort de la terra no ni ha res a fer. M’agradaria que t’implicares (tal volta ja ho fas) més en fer el País que mai no hem fet. Bé, disculpeu el retard en escriure-vos. L’equip del BLOC hem anat de bòlit estos dies. Ahir mateix, dijous a la vesprada, vaig fer costat als nostres regidors de Dénia, Pau i Pepa, a la capital de La Marina Alta. L’especulació urbanística és l’origen de la moció de censura que el PP ha signat amb altres grups i un trànsfuga socialista. Però d’altres decisions vénen els mals de Dénia i la seua destrossa urbanística.
Tornem al tema. No tinc massa temps per fer una resposta ampla i amb més profunditat però aclarim algunes coses. El BLOC és una organització que pren les seues decisions de forma democràtica. Vam aconseguir bons resultats l’any 99 i 2003, tot superant els més de 100.000 electors en cada elecció. La barrera centralista ens va privar d’aconseguir representació. Però estem ací. Al 2007, i la conjuntura juga, vam ser honestos amb una idea de canvi i participàrem a la coalició Compromís en unes condicions injustes. Sumàrem el nostre potencial, només cal vore la base Argos amb este objectiu. No va ser possible i Compromís l’han dinamitat aquells que ara de forma hipòcrita demanen perdó. Han fet el possible per a dinamitar no sols Compromís, també el seu propi projecte. Ja són bipartidistes els ajuntaments de València i Alacant (on podríem estar al govern). Pense en Espriu i cite de memòria: “de vegades cal que una persona done la seua vida pel seu País, però un país (projecte polític) no pot morir per una persona”. Nosaltres tenim un projecte per a este País. Un projecte col.lectiu i compartit. Nosaltres no som qui per a donar consells, però que s’ho facen vore. Nosaltres tenim confiança en el futur. Comptem amb diputats autonòmics, diputada provincial a Castelló, regidors a Castelló, Torrent, Sagunt, Gandia … i més de 23 alcaldies. Estem més forts que mai, amb un partit unit que ha de decidir el camí a seguir i renovar equips per a liderar la construcció d’un espai valencià de progrés. Com estan els altres? D’acord, em podeu dir que és poc, que no és suficient. D’acord, però tenim un punt fort. No anem a remolc de ningú i tenim capacitat d’integrar i sumar. Tenim capacitat de créixer i arrelar-nos com hem marcat a la Conferència Nacional.
Nosaltres hem entès que hi ha un acord implícit dels dos partits centralistes PP-PSOE per a anular a la resta de partits de l’escenari polític. Ja en parlarem. Per això el BLOC ha de ser útil i sumar. Sense prepotències ni autoritarismes. Podem cometre errors, és lògic, però no enganyem els nostres electors. No puc entendre com es pot construir res expulsant dirigents polítics com Joan Ribó, Alfred Botella, Joan Antoni Oltra o Ramon Cardona. Han estat diputats d’EU-Entesa en la passada legislatura. Són persones que han treballat des de la seua posició política pel nostre País. Podem cooperar amb ells i amb altres. Sense sectarisme, posant-nos d’acord en les qüestions que importen, i de bon rotllo.

Carta oberta a Enric Morera: segona part (Publicada el dijous, 26 de juny de 2008)

Benvolgut Enric:

Al teu blog, baix el títol sugerent de “Disculpes” fas referència a unes quantes coses, però no respons a les preguntes d’este humild blocaire. Em recordes la teua trajectòria al PNPV, el teu compromís personal i polític i la recomanació, generalitzada, d’apuntar-se al Bloc. Si no eres del Bloc, ja se sap, no mereixes viure, ni mereixes ser qualificat com a valencianista. Jo, evitaré tirar de currículum per a sustentar les meues opinions.
No respons Enric, no respons a preguntes claus, no sé si ja víctima del filibusterisme habitual propi de les Corts. No parles de l’antiga UV, de les restes actuals, del valencianisme tricolor. No parles del valencianisme d’ample espectre, tampoc no parles de sumar esforços reals. Dius que el Bloc és essencial -ho compartixc- però no en parles del lideratge que el Bloc ha d’eixercir. Del lideratge i de la proactivitat generosa o generosa proactivitat, imprescindible en estos casos. Com et deia a la primera carta oberta, crec que no hi ha res de res, ni tàctica ni estratègia, ni plans a curt ni a mig ni a llarg. No hi ha full de ruta per a fer el quallar un valencianisme plural i de govern. I el Bloc n’és el màxim responsable, de lo bo i de lo roín. Ja saps, lideratge igual a responsabilitat.
El Bloc està preocupat d’Iniciativa i d’EUPV. Eixa és la vertadera disculpa que hi demanes. La d’haver contribuit a un espectacle públic exent d’interés real, això sí, ple d’egos quilomètrics, de lluites per subvencions, per assessors i per despatxos. Disputa pel benefici propi, ben lluny del ciutadà i de les seues necessitats, com sempre. Eixa Iniciativa que en forma de corrent (”Esquerra i País”) ja va recolzar -des de dins d’EUPV- la coalició de 2007…i de l’any 1987! 2o anys amb els mateixos actors, amb noms diferents. Ahir Pere Mayor, Pasqual Mollà, hui Enric Morera i Mònica Oltra o Isaura Navarro. Si tant parlem d’integració, per què Iniciativa no s’ha integrat al Bloc directament? Eixes són les sumes de les que el Bloc hi parla tots els dies. Sumes, precedides de restes.
Anem al grà: quin procés seriòs ha iniciat el Bloc per ser “el referent” indiscutit del valencianisme polític? Quins esforços ha fet el Bloc per dirigir-se i acordar amb els representants del valencianisme tricolor un nou espai, molt més significatiu social i políticament? Cap, Enric, cap. El Bloc ha rebutjat, històricament, eixe possible herència, entre rialles i desprecis. Desprecis reiteratius respecte d’un valencianisme que, curiosament, va saber aplegar, arribar i obtindre rèdits electorals mai somniats pel valencianisme d’arrel fusteriana. Clar cas de miopia política, Enric.
El Bloc, com a marca, té vida finita, malgrat la seua importància indubtable. Massa proves de foc no superades, no ens enganyem. Heu de ser conscients d’això. Ara sí, sense el Bloc i la gent del Bloc no hi haurà cap possibilitat.
Per què, Enric, no es propicia des del Bloc un gran Congrés Valencianista obert, on tothom puga participar-hi de forma activa i lliure, sense militàncies disciplinàries? Un Congrés patrocinat i aval.lat per les principals forces i per tot aquell que vullga recolzar-lo, de tots els àmbits possibles.
Restauraria 10 anys de paràlisi, 10 anys d’oportunitats perdudes, 10 anys de silencis, 10 anys d’incomunicació i llunyania. 1999: 4′9%…recorda-ho Enric, recorda-ho…
No estem per a perdre més oportunitats històriques.
Jo m’afiliaria al resultant, demà. I crec que molta gent, també.