BALANÇ POLÍTIC DE LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR (29 de juny de 2008)
FEM UNA MICA D’HISTÒRIA
La PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR (PDD) l’organitzem a finals del 2005 la gran majoria del nucli fundacional que avui 29 de juny estem reunits en aquesta Assemblea i la constituïm perquè fem una triple anàlisi i una constatació:

1.- El treball del nostre poble, la iniciativa de la nostra societat, la capacitat política sorgida de les innombrables lluites de molts anys per l’emancipació nacional i social, ens reclama, ens exigeix com una necessitat ineludible disposar d’una eina popular de vertebració d’una nova etapa política per al nostre país, la qual ve definida pel col•lapse del sistema autonomista-estatutari .Hi ha una consciència popular cada cop més àmplia que ha arribat al convenciment que l’utonomisme no és un sistema d’autogovern ni un mitjà per millorar la vida de catalans i catalanes sinó que forma part del sistema de submissió i dependencia que no ens permet bastir una nació lliure, justa, cohesionada socialment i nacionalment, que aporti la seva veu pròpia al concert internacional dels pobles.

2.- L’Estat Espanyol, com a bon deixeble de l’Estat Francès, ha continuat i ha renovat, ara amb un desvergonyiment desacomplexat, les seves pràctiques de sempre: el despotisme centralista i el nostre esquarterament i anorreament com a nació, l’escanyament econòmic planificat a consciència, la repressió de la dissidència, la negació cultural.

3.- Davant els constants atacs d’Espanya, orquestrats des del poders executiu, legislatiu, judicial i mediàtic abans, durant i després de la tramitació de les reformes estatutàries que afecten els Països Catalans hi ha una manca de resposta valenta per part del conjunt dels representants polítics parlamentaris i de les grans entitats tant empresarials com parapolítiques (per exemple les sindicals) i culturals: ens adonem que tot plegat és un gran frau, una impostura colossal. La desídia i la incompetència dels nostres dirigents econòmics i polítics és evident: n’han donat mostres suficients.

En definitiva constatem que des dels nostres parlaments i des d’aquestes instàncies socials íntimament lligades al règim autonomista i condicionades per ell, no sorgirà cap iniciativa que planti cara a aquesta situació i que lideri els anhels de dignitat nacional i de llibertat del conjunt del poble català.

És per això que és des de les entitats que la gent hem anat creant per tot ell país, les més actives i compromeses amb la radicalitat democràtica, i des de les perdones gent que individualment o bé organitzada no ha deixat de lluitar pel país, que plantegem la necessitat d’articular políticament un espai de defensa del país i d’avanç cap el camí de sortida de l’atzucac autonomista: la sortida de l’exercici del dret de decidir com a poble i d’exercir l’autodeterminació política.

En definitiva ens adonem que ningú no lluitarà per nosaltres i que hem de ser nosaltres mateixos els qui hem d’agafar el nostre futur a les nostres mans.

TRETS ESSENCIALS DE LA PDD DES DE LA SEVA CONSTITUCIÓ
Des del moment fundacional i en els seus més de dos anys d’acció política la Plataforma pel Dret de Decidir hem esdevingut un agent social i polític de primera magnitud: només cal que recordem les dues grans mobilitzacions que hem convocat i protagonitzat : el 18 de febrer de 2006 SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR i de 1 de desembre de 2007:
SOM UN NACIÓ I DIEM PROU:TENIM EL DRET DE DECIDIR SOBRE LES NOSTRES INFRAESTRUCTURES; també cal recordar tota l’acció política d’abril a juny de 2006 de treball pel NO en el referèndum de l’Estatut de Catalunya amb l’acte polític al passeig Lluís Companys de Barcelona, que posà aquest NO a l’agenda política i que obligà l’autonomisme a muntar precipitadament una plataforma pel SÍ. Recordem, finalment, la Campanya DECIDEIXO DECIDIR coorganitzada amb la Plataforma Sobirania i Progrés que començà a la Plaça del Rei de Barcelona i el dia de Sant Jordi de 2007, que ha tingut un punt culminant el 9 de març de 2008 en confrontació amb la jornada electoral i que encara no ha acabat.

Des del moment fundacional, tornem a repetir-ho la Plataforma pel Dret de Decidir es configura amb uns trets essencials que, de cap manera estem disposats a que es desvirtuïn. Aquests trets són:

-La voluntat d’autofinançament i d’independència econòmica respecte a partits polítics, grans institucions i plataformes afins.
-La voluntat i capacitat de marcar el nostre espai polític – l’autodeterminació, la sobirania- i crèixer entre les persones a nivell individual, a nivell de tot el territori de la nació i entre el teixit associatiu més pròxim i independent.
-L’objectiu és disposar d’una estructura nacional representativa, àmplia i arrelada a tota la nació que la blindi de qualsevol possibilitat de ser utilitzada o controlada per oportunismes personals o grups particulars.
-Una política de comunicació i un sistema de treball al servei del conjunt de la PDD i de la seva independència política, que allunyi oportunistes i buscadors de protagonisme.
-Una actuació sense por ni condicionaments entorn a tots els temes vitals per a la nostra nació, com són tots els que afecten el sistema polític autonomista, l’expoliació fiscal que patim, les decisions sobre les nostres infraestructures, o sobre els nous vinguts, els atacs a la nostra llengua, la restricció de llibertats, la repressió de la dissidència.
-Tota l’estructura organitzativa (assemblea, nuclis territorials al llarg de la nació, comissions de treball, junta permanent, òrgan consultiu) ha de reflectir la pluralitat, l’àmplia connexió social i la dimensió nacional del nostre moviment.

ACTUACIÓ POLÍTICA I PAPER DE LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR
La Plataforma pel Dret de Decidir, encara que fa pocs anys que es va constituir, ja ha fet un recorregut en quant al paper polític que ha anat tenint : hi ha accions que l’han configurat com una eina d’agitació, de presa de conciencia, i d’extensió com la Campanya Decideixo Decidir,i que, a més, en el moment que ,durant el 9 de març, es fa una plantada per tot el territori massiva i
concebuda en clau de confrontació amb el poder en el dia electoral, la PDD pren una dimensió nova doncs aleshores aspira a ser un agent polític i social capaç d’actuar com una falca que no deixa perpetuar la situació actual. En aquest sentit aquest paper de falca ha estat el seu paper polític més important : en la importantísima mobilització del 18 de febrer de fa dos anys la PDD va complir un triple paper d’ agitació/ conscienciació, intermediació entre el món organitzat en entitats i el voluntariat patriòtic i la gent del país i al mateix temps es constituïa en un avis i una falca per a l’autonomisme en crisi. I aquest paper estratègic de falca, de factor que ha impedit que l’engany estatutari prosperés el va tenir la PDD en el posicionament i el consegüent emplaçament polític al país pel NO en el referèndum de l’estatut. No vam aconseguir un NO majoritari però si vam aconseguir demostrar que aquest estatut de Catalunya, escanyolit i sense volada, retallat prèviament pel Parlament espanyol i immediatament recorregut pel Defensor del Pueblo, el PP i altres instàncies davant el Tribunal Constitucional espanyol no mereixia ni mereix cap mena de defensa. La mobilització de l’1 de desembre de l’any passat tot i ser molt important i necessària i tenir un caràcter de denúncia de l’expoliació econòmica i de la manca de poder propi per encarar els dèficits del nostre territori, va demostrar que la PDD perdia poder de decisió i d’intermediació directa amb la població i que deixava que recuperessin la iniciativa política els interessos partidistes. La PDD, que estava demostrant un gran poder de convocatòria i una autonomia política evident, comença a ser vista com un moviment que cal controlar perquè no es converteixi en un moviment popular potent, políticament determinant, que impedeixi els reajustaments polítics que els autonomistes tenen previstos per continuar el sistema de dependencia al qual ens tenen subjectes i que és el camí que precisament la PDD qüestiona totalment.

I acabem amb una pregunta de futur: a més de tots aquests papers polítics pot esdevenir la PDD una plataforma estratègica capaç de tirar endavant el procés d’autodeterminació nacional i social amb una dinàmica pròpia?
De la feina que plantegem en aquest moment respecte al Tribunal Constitucional, l’Estatut de Catalunya i els estatuts dels altres Països Catalans en els pròxims mesos i de les decisions que prenguem respecte a la pròpia PDD en depèn la resposta. La situació política ens està donant la raó. Del Dret de Decidir hem de passar al Deure de Decidir i al poder de Decidir.

Assemblea de la Plataforma pel Dret de Decidir
29 de Juny 2008