PLATAFORMA SOBIRANIA i REPÚBLICA
El PSOE mou els fils del catalanisme i cal tallar-los

S’enganya Elisenda Romeu, la presidenta de la PDD quan diu que darrere de Mònica Sabata, l’antiga portantveu de la PDD, hi ha la Casa Gran del catalanisme. Si més no es queda curta. Qui mou els fils del catalanisme, d’ella i de CDC, és el PSOE.

CDC, malgrat tots els escarafalls i declaracions pseudosobiranistes, no ha trencat, ni té intenció de fer-ho, el pacte constitucional de 1978, aquell que nega la sobirania de Catalunya.

Malgrat l’absència del PSOE, Jordi Porta en l’acte de l’Òmnium, com a únic actuant, es va presentar com a alternativa consensuada del bloc que acata la Constitució, es a dir del PSOE, de CDC i d’ERC. Entre Montilla, Mas, Puigcercós, i l’home de consens Porta, no hi ha diferències fonamentals en la pràctica. Cap d’ells està disposat a trencar la legalitat espanyola i anar a la presó per la sobirania de Catalunya.

Montilla, en vespres del Congrés estatal del seu partit, porta a la cartera l’acte de l’Òmnium com a prova d’una regió emprenyada, però controlada en el corral constitucional.

El sobiranisme català ha de denunciar i s’ha de desempallegar d’aquests polítics i d’aquesta política.

Catalunya, si vol guanyar el present i el futur, ha d’oferir il•lusió, trempera i victòries als nostres conciutadans de totes les procedències. L’acte de l’Òmnium, en aquest sentit, va ser decebedor. A banda de plorar no va generar cap expectativa.

Miquel Strubell, en un estudi universitari, ha demostrat que malgrat la falta de partits conseqüents, hi ha un 35% de catalans sobiranistes. Aquesta força cal que estigui ja al parlament exigint la sobirania de Catalunya.

Aquest és el sentit del dret a decidir: com ha dit Joan Carretero, cal omplir de sobiranistes el parlament de Catalunya i proclamar unilateralment la República catalana.
Barcelona, 1 de juliol 2008