per César Vilar
Fa uns dies el Govern espanyol va sorprendre a molts amb el nomenament de Ricardo Peralta, exdiputat d’Esquerra Unida en el Congrés dels Diputats, com delegat del Govern a la Comunitat Valenciana.
Curiosament, aquest nomenament es produïx en el mateix moment que Iniciativa del Poble Valencià decidia situar-se clarament en el camp del transfuguisme polític, amb casos tan sonats com els d’Elx, Crevillent o Santa Pola, on càrrecs públics triats per assemblees locals d’EUPV han passat a exercir com regidors de la nova formació política ecosocialista.
Es tracta d’un exemple palés del fàcil que resulta (una vegada més) prostituir la voluntat dels electors en pro d’una estratègia interessada de gestió de les institucions, en un nou context d’assetjament i enderrocament a EUPV, formació política que torna a sortir perjudicada per les infinites ànsies de poder d’uns quants buròcrates sense escrúpols.
Centrant-nos en l’exemple d’Elx, l’assemblea local d’EUPV va decidir articular una coalició electoral al costat del BNV, Els Verds del País Valencià, Esquerra Ecologista i Izquierda Republicana. Aquesta nova coalició electoral, denominada Compromís per Elx imitava en els continguts i en les formes, l’oferta electoral per a les eleccions a Corts Valencianes en forma de Compromís pel País Valencià.
En la signatura d’aquest acord municipal no figurava enlloc el nom d’Iniciativa del Poble Valencià, ja que aquest partit àdhuc ni existia, entre altres coses perquè els seus actuals membres eren, en el moment de la signatura dels acords, membres de ple dret d’EUPV.
Després de la traïció en les Corts Valencianes de les dues diputades trànsfugues d’Esquerra i País (actualment Iniciativa pel Poble Valencià), recolzades pels dos parlamentaris del BNV, la nova formació de Pasqual Mollà va decidir donar-se de baixa d’EUPV abans de les eleccions generals de Març quedant-se amb els càrrecs públics, que com el cas d’Elx, Crevillent i Santa Pola entre uns altres, eren membres d’aquest nou partit, però triats en les urnes sota el paraigua d’EUPV.
Tant l’edil tránsfuga, Angels Candela, com el BNV d’Elx actuant en contra d’EUPV, han ignorat el pacte electoral que va donar lloc al Compromís, escenificant al seu torn un nou incompliment del Pacte nacional contra el transfuguisme, pel qual les principals forces polítiques de l’Estat Espanyol es comprometien a manar al grup dels no adscrits a tots aquells càrrecs públics triats en unes llistes determinades, càrrecs públics que acabaven actuant en contra de les organitzacions per les quals havien estat triats.
Perquè no cal oblidar que tant l’elecció d’Angeles Candela com regidora de l’Ajuntament d’Elx, com l’elecció de Mireia Mollà (primogènita de Pasqual Mollà) i de Mónica Oltra com diputades en les Corts Valencianes té la seva explicació que les respectives assemblees d’EUPV van decidir que ocupessin uns llocs determinats arran dels quals devien la seva elecció com representants de la sobirania popular.
O el que és el mateix: Si EUPV no les hagués votat, triat i presentat no ostentarien en l’actualitat càrrec públic algun. Per tant aquesta dada ens duu a concloure que aquestes persones compleixen a la perfecció el model de trànsfuga, paladí de polític professional que s’aprofita de les organitzacions per les quals són triades per a treure rèdits i favors personals.
Si a això afegim la política real que dóna suport i duu a la pràctica l’edil trànsfuga d’Elx i el seu nou grup polític, que no és altra que una política neoliberal en la qual preval el suport a una política urbanística salvatge, podem albirar l’allargada ombra de la claudicació, seguidisme i submissió a la política del PSOE com línia política principal que segueix el grup polític que dóna suport a l’edil transfuga, tant a nivell local, com de llarg a llarg de tot el País Valencià.
I a ningú se li escapa que aquesta actitud dels escassos membres d’Iniciativa respon a una nova estratègia que torna a buscar la superació del projecte original i originari d’Esquerra Unida, repetint les mateixes tècniques que en el passat van usar els prohoms de Nova Esquerra per a tractar d’acabar amb l’il·lusionant projecte d’esquerra transformadora encarnat per la prestigiosa figura de Julio Anguita. Una estratègia que buscava altre objectiu molt clar: neutralitzar al PCE, deixant-lo sense influència en la societat.
Quan els fets despullen els seus il·legítims propòsits són els primers a usar el faciló discurs anticomunista de tota la vida sense pudor algun, sense que hàgim d’oblidar que molts dels actuals capitosts d’Iniciativa van ser en el seu moment dirigents del PCE, com el cas de Pasqual Mollà.
Iniciativa es presenta davant la societat segons diuen els seus capitosts com “una esquerra útil, vinculada als processos de renovació de l’esquerra, una esquerra moderna que no es quedi ancorada en el sectarisme comunista”.
Darrere d’aquesta retòrica modernista alimentada per un discurs profundament reformista, s’amaga una esquerra servil, una esquerra que dóna suport la deriva neoliberal pregonada per la socialdemocràcia i que conta amb un suport mediàtic impagable.
Per aquestes raons, esdevé de justícia que si partits polítics com el PP, PSOE i EUPV-Izquierda Unida ( al costat d’altres grups polítics) han signat un acord estatal contra el transfuguisme, aquest acord es compleixi i se sancioni i persegueixi a qui s’aprofiten de la prostitució i manipulació de la sobirania popular.
Quina credibilitat li quedaria al PSOE d’Elx si decidís seguir per la senda de donar carta de naturalesa a un acord de govern amb una edil tránsfuga, com ha fet ja en altres poblacions com el vergonyant cas de Sant Joan d´Alacant en passades legislatures?
D’ells depèn que es faci justícia amb una organització i un electorat que al llarg de tots aquests últims anys ha vingut sofrint en les seves carns els efectes de la traïció i de les ànsies de poder il·limitades dels vividors i buròcrates de sempre.
César Vilar és membre del PCPV i militant del Col·lectiu Local d’EUPV de Sant Joan d´Alacant.