Dimecres que ve, 25 de juny, a les 12:30 se celebra una concentració en el mateix lloc on caiguera mortalment ferit el jove anarcosindicalista

El 25 de juny de 1979 moria a València com a conseqüència del tir per la policia d’una pilota de goma, a boca de canó i en el pit, el jove obrer de tan sols 20 anys Valentín González, que participava al costat dels seus companys de la colla del Mercat d’Abastaments en una vaga legal per a exigir el pagament d’uns endarreriments salarials recollits en el seu conveni. Entre els obrers que havien col·locat una tanca per a tancar el pas als camions, es trobava el propi pare de Valentín González. El jove va acudir a socórrer al seu pare quan va veure que era brutalment apallissat per membres dels cossos repressius. Llavors va ser quan altre policia tirà la pilota de goma contra ell, produint-li la mort.
La notícia d’aquesta nova mort d’un treballador a les mans de la policia va córrer com la pólvora per la ciutat, començant ràpidament a succeir-se els actes de repulsa. A l’endemà es van reunir els sindicats CNT, CC.OO., UGT i ÚS acordant-se la convocatòria d’una vaga en tots els sectors per a l’endemà, 27 de juny, data prevista per al soterrament de Valentín. Aquesta vaga va tenir un seguiment absolut en totes les grans empreses i polígons de València i les comarques adjacents, així com en tots els serveis públics. A l’hora del soterrament ja eren milers les persones que esperaven a la porta del dipòsit de l’Hospital Clínic, formant-se a l’eixida del cos de Valentín una manifestació de més de 300.000 persona, que va acompanyar el taüt fins al Cementiri General.
La CGT i el conjunt de l’anarcosindicalisme i del moviment llibertari han vingut reclamant des de llavors la memòria de Valentín González, exigint que es posara a l’institut que es va construir després del tancament del mercat el nom del nostre company o que en el lloc de la seua mort es col·loque alguna placa que recorde a les noves generacions a Valentín i a tots els treballadors que van donar la seua vida en defensa dels drets i llibertats col·lectius.
En aquests moments, que tant es parla de Memòria Històrica, la CGT considera que Valentín González i tots els morts i represaliats en la llarga Transició també són part de la memòria històrica recent, i com a tal estem decidits a seguir reivindicant el seu record.
Gabinet de Premsa
CGT-PV