El director d´Air Berlin a Espanya va justificar el vot al capdavanter ultradretà Haider
Va advocar per no “descartar” una aliança entre feixistes i conservadors. Des que el president d´Air *Berlin, Joachim Hunold, va rebutjar la política lingüística de l’Executiu balear i es va negar a “fomentar l’ús del català en les seues comunicacions amb les Illes” per ser “econòmicament inviable”, la polèmica entorn d’aquest assumpte ha augmentat enters en els últims dies. Com resposta a la negativa de Hunold de “garantir l’ús de les llengües oficials en la comunitat”, l’exdiputat d´ERC, Joan Puig, va penjar en la seua pàgina web el logotip d´Air Berlín amb una esvástica nazi integrada. A més, Puig va cridar a l’empresa alemanya Air Goebbels, en referència al cognom del que anara ministre de Propaganda durant el règim nacional-socialista d’Hitler. El director de l’aerolínia per a Espanya i Portugal, Álvaro Middelmann, va eixir immediatament després en defensa del seu cap. Font: El Plural
Comprensió de *Haider
“Açò no quedarà així. Parlarem amb els nostres advocats i no descartem presentar una denúncia davant les autoritats europees competents en el tema”, va assenyalar a El Mundo Álvaro *Middelman.
Altra defensa
8 anys arrere, el 11 de febrer de 2000, el director de l’aerolínia per a Espanya i Portugal també va utilitzar el diari de Pedro J. Ramírez per a justificar, mitjançant un article d’opinió, als votants austríacs que havien dipositat la seua confiança en líder *ultraderechista i xenòfob *Jörg *Haider.
Feixistes
“Àustria no és un país de feixistes. La gran majoria dels votants del *FPÖ (partit *ultraconservador de *Haider) són ciutadans farts, que amb el seu vot volen provocar un canvi. No voten a favor de *Haider, voten en contra de *Klima, capdavantera del *SPÖ (Partit Socialista d’Àustria), o de *Sch*üssel, capdavanter del *ÖVP (Partit Popular d’Àustria)”, va assenyalar *Middelman.
Contra “la *demonización”
Així mateix, l’actual director de *Air *Berlin para Espanya i Portugal es va posicionar en contra de la “*demonización” que estava patint Àustria “per part de la classe política i els mitjans”. Cap recordar que per aquell temps, la Unió Europea va arribar a amenaçar amb aïllar diplomàticament a Àustria si el partit d’extrema dreta de *Haider formava part del Govern.
Mesura excepcional
Es tractava d’una mesura excepcional en la Història de la Unió Europea, que pretenia evitar que un partit el líder del qual mostrava obertes simpaties cap a antics membres de les *SS o comparava constantment els camps d’extermini amb simples camps de càstig, formara part d’un Govern de la Unión.
Solució?
En contra del que pensaven la majoria dels demòcrates europeus, Álvaro *Middelman preferia ser “vigilant” amb l’actuació del nou govern austríac, però “no descartar a priori una solució, que és perfectament constitucional i democràtica”.
Conservadors i feixistes
“No tinc absolutament gens en comú amb el Sr. *Haider i el seu ideari. Tot el contrari, la meua experiència vital em condueix a una actitud tolerant en la vida. No obstant això, la falta d’acord per a renovar la coalició entre conservadors i socialistes, amenaçava conduir a Àustria a un atzucac”, va subratllar *Middelman para justificar el seu suport a una aliança entre conservadors i feixistes.






