Va ser un referent intel·lectual per al nacionalisme, l’esquerra alternativa, el feminisme i l’ecologisme valencià
La Universitat de València, el Bloc, Ca Revolta i la Intersindical, entre altres, expressen el seu condol

Vila web - El sociòleg i escriptor Josep Vicent Marquès ha mort avui a València. Marquès va ser un dels representants intel·lectuals de l’esquerra valenciana al llarg de diverses dècades destacant la seva miltància en grups nacionalistes clandestins com Germania Socialista o el Partit Socialista Valencià. Vinculat des de sempre als moviments de l’esquerra no convencionals ell va ser un dels introductors al País Valencià de l’activisme ecologista i també es va destacar un gran defensor de la igualtat de sexes. Josep Vicent Marquès va ser molt conegut pels seus articles de premsa i llibres. En les eleccions de 1979 va ser candidat al Senat per una coalició de grups de l’esquerra valencianista. Marquès, que sempre va mantenir una actitud iconoclasta, va usar en campanya un lema que es faria popular: “ni fam, ni fum ni fem”.

L’enterrament es farà demà a les 15.30 hores al cementeri de València.
Només saber-se la seva mort han estat diverses les organitzacions que han expressat el seu condol, començant per la Universitat de València - Estudi General, de la qual Marquès era professor.
La Intersindical Valenciana ha dit que “manifesta la seua tristesa per la mort de Josep-Vicent Marqués. Per Intersindical Valenciana, Marqués ha estat una figura clau en la lluita per l’alliberament nacional, social i de gènere al País Valencià. També en la defensa del territori davant l’especulació i la seua destrucció. En definitiva, un exemple de persona compromesa amb el seu poble i amb el seu País”.
També el Bloc Nacionalistà Valencià ha expressat el seu condol. La Secretària d’Organització i Portaveu de l’Executiva Nacional del Bloc, Pepa Chesa, ha expressat la “profunda tristesa” de la formació nacionalista per la desaparició de Josep Vicent Marqués, qui va ser guardonat amb el premi “Bloc d’Honor” del partit. La dirigent nacionalista ha dit que Marqués “ha estat una figura imprescindible per entendre el desenvolupament del valencianisme polític de la transició ençà” i ha destacat també el seu “ferm compromís amb el medi ambient, amb el feminisme i amb l’esquerra”.
També Ca Revolta ha emès un comunicat on diu que “Josep-Vicent estava mal en els darrers anys. El seu adéu ens deixa, tanmateix, una mica perplexos. Però una perplexitat activa, incisiva i iconoclasta”.

Valencianisme.com - Josep Vicent Marqués ha mort hui després d’una llarga malaltia. El sociòleg va estar un dels fundadors del grup Germania Socialista, va ser l’autor de “País Perplex”, premi Joan Fuster de 1973 i llibre que introduí conceptes com el de “fosca consciència” per analitzar la qüestió nacional valenciana i revisà alguns dels postulats del fusterianisme.
Als anys 90 participà en tertúlies del valencianisme de conciliació convidat per Joventut Valencianista . Fou habitual tertulià de diversos mitjans de comunicació valencians i estatals així com columnista. Exercí de professor a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València fins que una malaltia l’apartà de la docència.

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Info Obituari a
EL MERCANTIL VALENCIANO:

Muere el sociólogo y escritor Josep Vicent Marqués
El sociólogo, escritor, articulista de Levante-EMV y profesor de la Universitat de València Josep Vicent Marqués ha fallecido hoy en Valencia a los 65 años.

EFE. El funeral se celebrará a las 15.30 horas de mañana en el crematorio del cementerio municipal de Valencia, han añadido las mismas fuentes, que expresan también el pesar del equipo rectoral, profesores, personal y estudiantes de la UV por su pérdida.
Marqués, nacido en Valencia en 1943, era actualmente profesor del Departamento de Sociología y Antropología Social de la Universitat de València.
Licenciado en Filosofía y Letras, se inició en la sociología de forma autodidacta y su actividad como sociólogo se desarrolló en diversos campos, tanto en la actividad académica como su colaboración en diversos medios de comunicación.
Colaboró en publicaciones como “El Viejo Topo” y “El País”, y participó en el programa de Radio 1 de Radio Nacional de España “Día a día, paso a paso”, así como en la tertulia del programa “Día a día”, presentado por María Teresa Campos en Tele 5.
Entre sus ensayos figuran “Pais perplex” (1974), “Ecología y lucha de clases” (1978), “No es natural. Per una sociología de la vida quotidiana” (1980), “Qué hace el poder en tu cama?” (1981), “Amors impossibles” (1983) y “Una vaca en el col legi” (1985).
También escribió “Versus labribus” (1987), “La llum i el caos” (1990, en colaboración), “Sexualidad y sexismo” (1991, en colaboración), “Curso elemental para varones sensibles y machistas recuperados” (1991), “Dígalo por carta” (1992), “La pareja, una misión imposible” (1996) y “Tot els colors del roig” (1997).
Participó activamente en la vida política valenciana, como miembro del Partit Socialista Valenciá y fundador de Germania Socialista, y se interesó especialmente por temas como la marginación social y el ecologismo.
En las elecciones generales celebradas en marzo de 1979 se presentó como candidato independiente al Senado por Valencia pero no obtuvo escaño. En 1993 apoyó la candidatura de Los Verdes en las elecciones generales de junio de ese año.
El sociólogo, que se destacó por el apoyo a la igualdad entre sexos, obtuvo ente otros galardones el accesit al premio “Estropajo” de la Asociación Agora Feminista de Madrid (marzo de 1988); “Violeta” del Colectivo Escuela No Sexista de Murcia (enero de 1990), y “Comadre de Oro” de la tertulia feminista gijonesa “Las Comadres” (febrero de 1990).
Fue premiado asimismo con el “Triángulo rosa” del Colectivo Gay de Madrid y del Colectivo de Feministas Lesbianas de Madrid (junio de 1990); el “Lirio” de la Asociación de Mujeres Periodistas de Cataluña (junio de 1995), y el “Rey Pere” de los Premios Sant Jordi de Barcelona, por su obra “La bona taula” (”La buena mesa”, un estudio sobre gastronomía comparada).
Además, ha sido el guionista del vídeo “Es divertido, pero no un juego” (1995), sobre la prevención de embarazos no deseados.
Tras conocer su fallecimiento, la Intersindical Valenciana ha expresado a través de un comunicado su dolor por la pérdida de una “figura clave en la lucha por la liberación nacional, social y de género” en la Comunitat Valenciana.