0b. Els Països Catalans avui
0b.2. País Valencià
0b.2.a En els darrers quatre anys s’ha consolidat al País Valencià la majoria absoluta de la dreta espanyolista, en mans del Partit Popular. Més enllà de la governabilitat del país, que està en mans del mateix partit en el cas de la Generalitat, les diputacions i la gran majoria de grans ciutats i capitals de comarca, aquesta hegemonia ha provocat la consolidació d’un model de país basat en l’especulació i la pressió constant sobre el territori amb projectes com la línia d’alta tensió que travessa les comarques de la Ribera Alta, La Safor, o el transvasament del Xúquer, i que no resolen els problemes de dependència de recursos.
0b.2.b A més, aquest entroncament del Partit Popular al poder ha vingut acompanyat d’una profunda crisi entre les formacions polítiques progressistes (que ha afectat especialment el PSPV i EUPV), que no han aconseguit bastir i visualitzar un model alternatiu per al País Valencià. En aquest sentit, trobem el fracàs dels models de coalició «multisigles» posats en pràctica en els últims comicis autonòmics i generals i que han suposat una pèrdua constant de vots als seus integrants. Aquest fet fa patent la necessitat de noves fórmules de pacte que donen respostes als reptes col·lectius dels valencians.
0b.2.c Amb aquesta situació, el País Valencià no ha assumit en el procés de reforma de l’Estatut Valencià —avalat pel PP i el PSOE— cap avenç en matèria d’autogovern. D’aquesta manera el País Valencià continua hipotecat i incapaç de tenir els recursos necessaris per assumir els grans reptes de futur, ja que no es contempla una millora substancial en el finançament que ature el creixent espoli fiscal.
0b.2.d En l’àmbit nacional ens trobem amb la continuació de la política d’apartheid cultural.
Una bona mostra de la substitució lingüística i cultural premeditada la trobem en el tall en les emissions de TV3 que, si bé no representa un model de televisió nacional, sí que servia per establir ponts entre territoris. L’estructura comunicativa valenciana, agreujada per les concessions de les llicències de TDT únicament a empreses vinculades a l’opció política governant i la gestió dels mitjans de comunicació públics, acaba per arraconar la indústria cultural pròpia i fa més patent que mai la necessitat de bastir l’espai comunicatiu nacional, un element clau per a la construcció dels Països Catalans.

2b. El partit , oportunitats i febleses
2b.9. Esquerra al País Valencià continua en el seu procés d’implantació arreu del territori. Tot i que ja és present a la majoria de comarques de l’àmbit catalanoparlant del País Valencià, cal seguir consolidant l’organització a nivell de nuclis locals i a la resta de comarques que encara manquen, per tal de fixar el partit com una opció plenament normalitzada al territori. Tot i això, la implantació encara és desigual al territori, ja que hi ha nuclis amb molta militància i altres amb poc suport humà.
2b.10. Pel que fa a la presència d’Esquerra als mitjans de comunicació valencians, ens trobem davant un silenciament total als mitjans generalistes i les primeres escletxes en els mitjans comarcals.
A més, sovint, la informació publicada relacionada amb Esquerra va emparellada al conflicte, sobretot arran d’atacs i boicots de la ultradreta a actes i locals del partit. D’aquesta manera es dificulta interessadament que Esquerra sigui percebuda com una opció política normalitzada al País Valencià. Aquest silenciament també impedeix a la federació valenciana d’Esquerra poder transmetre convenientment el seu discurs sobre temes valencians de manera que encara es percep el partit com a un partit del Principat. Cal doncs implicar el president i el secretari general, així com el conjunt de la direcció política d’Esquerra, en tot allò important que afecta al conjunt de la nació i els seus territoris.

3B. Esquerra Republicana de Catalunya com a instrument de canvi
3b.6. País Valencià. Esquerra té el repte de continuar la consolidació de l’organització arreu de les comarques valencianes per tal de continuar augmentant la seua presència davant la societat valenciana.
3b.6.a Aquesta necessitat de tenir ressò en els valencians i valencianes fa més necessària que mai la participació dels membres d’Esquerra en tots els àmbits del teixit associatiu del País Valencià. És d’aquesta manera com Esquerra podrà articular respostes als problemes i reptes dels valencians.
3b.6.b Cal avançar cap a la consolidació del partit, tant pel que fa al nombre de militants com de la seva implantació arreu del territori.
3b.6.c És imprescindible normalitzar el partit als mitjans de comunicació on sovint Esquerra és vista més com una organització del Principat que com una opció política valenciana més.

3b.9.b Al País Valencià la prioritat és créixer com organització. Esquerra treballarà durant els propers anys per establir aliances estables amb totes aquells projectes de coalicions que eviten les solucions temporals i de cojuntura per establir coalicions de llarga durada que vagen més enllà de dos cicles electorals i que tinguen com a principal objectiu establir un horitzó sobiranista. Cal defugir de les fórmules per a un sol comici electoral i amb estructures multisigles per tal que la societat valenciana puga visualitzar-ho com a una veritable opció alternativa al govern del Partit Popular, i no com un projecte amb data de caducitat en funció de la representativitat obtinguda.
Pel que fa a l’àmbit municipal, Esquerra Republicana del País Valencià només propiciarà governs progressistes tal com ha fet fins ara en els ajuntaments on ha obtingut representació, donant suport a polítiques progressistes i respectuoses amb el territori.

3c. Horitzó 2014
3c.3. Juny de 2009: Assaig de política unitària del catalanisme en els fronts exteriors. Candidatura única del catalanisme a Europa.
La defensa dels interessos dels Països Catalans a Europa i el desplegament de les competències que dóna l’Estatut en representació exterior fan necessari plantejar a tots els partits que en el seu programa defensen la presència directa de Catalunya en les institucions europees vagin en una sola llista que permetria als diversos components mantenir llaços amb les respectives famílies ideològiques del Parlament Europeu.
La llista Països Catalans a Europa també ha de ser un poderós antídot contra la bipolarització electoral a l’Estat espanyol, que torna a passar per uns moments àlgids. PSC, PSPV i PSIB hauran de triar si se sumen al projecte del PSOE a Europa o van amb el catalanisme. En canvi, Esquerra, CiU, ICV, ICPV, EU-EV, UM, PSM-ENE, Bloc o el Partit Democràtic Europeu tindrien la possibilitat de demostrar la seva capacitat d’unitat en benefici dels interessos comuns.

3c.4. Tardor de 2010: Elaboració del programa de mínims amb què Esquerra es presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya.
Esquerra posarà el rellotge a zero i proposarà acord de govern amb les forces amb les que sigui més fàcil desenvolupar aquest programa, on s’inclourà la negociació del Concert econòmic quan s’acabi el cicle dels primers cinc anys del model de finançament vigent; aprovar una nova Llei de política lingüística al Principat; la convocatòria de la primera consulta popular sobre qüestions
de competència de la Generalitat; mesures per consolidar l’estat català del benestar i un context legal de drets i llibertats; el suport a la plena internacionalització de l’economia catalana per a què el pes del mercat espanyol hi sigui minoritari; l’aposta per una Catalunya del talent amb captació i tensió dels millors.
La negociació per la constitució del possible govern es farà amb transparència en els objectius assolits i els compromisos pactats.
3c.5. Maig de 2011: Eleccions Municipals i eleccions al País Valencià i les Illes. Objectius 2.000 regidors/es i 200 alcaldes/esses.
Nous objectius de creixement del partit en nombre de candidatures, regidors i alcaldies.
Llistes elaborades sota el principi del talent, la meritocràcia, amb gent compromesa, seny i treball.
Processos de selecció de candidats en municipis grans basats en la capacitat i validats després per primàries locals. Suport als municipis petits, i un sobreesforç en municipis sense representació d’Esquerra. Impuls al Municipalisme Català amb la proposta d’unitat d’agrupacions municipals o bé constitució d’un pol autònom de càrrecs municipals d’esquerra catalanista independent.
3c.6. Febrer de 2012: Eleccions espanyoles.
Recuperar presencia a totes les circumscripcions i intentar guanyar presència a les circumscripcions valenciana i balear.. Revisar aliances al Senat. Reflexionar sobre la possible coalició entre l’esquerra independentista i l’ecosocialisme.
3c.7. Estiu 2012: Nou Congrés d’Esquerra.
Amb al vista posada en l’horitzó 2014 caldrà avaluar l’estat general del catalanisme a l’entorn del dret a decidir i preparar les condicions que facin possible la construcció de l’Estat català.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
ESMENES
Esmena 5
(Addició)
Jordi Vayà
Ob.2.c … cap avenç significatiu e matèria d’autogovern. Tant sols la capacitat de dissolució de les Corts pel president de la Generalitat Valenciana i d’incorporació del dret civil foral valencià, finalment denunciat pel govern central del PSOE al Tribunal Constitucional
Esmena 6
(Addició)
Vicent Terol
Ob.2.e El País Valencià forma part de forma inalienable de la nació catalana.
A diferència d’altres territoris, la violència feixista té unes dimensions força preocupants. Serà tasca prioritària d’Esquerra combatre aquest fenomen amb col·laboració amb d’altres organitzacions i amb les institucions democràtiques
Esmena 55
(Supressió)
Jordi Vayà
3b Eliminar “republicana de Catalunya” de l’expressió “Esquerra Republicana de Catalunya”