El grup parlamentari Compromís ha manifestat hui la seua intenció de participar de l’acord en matèria d’urbanisme i ordenació del territori que va proposar en el seu moment el conseller Garcia Antón. Per a la diputada de Compromís i membre d’Iniciativa, Mireia Mollà “abans necessitem que el Consell ens facilite informació actualitzada i veraç de les modificacions normatives que pretén realitzar”.
Per a Compromís la interlocució amb els agents socials, bàsicament amb sindicats i patronal, ha d’ampliar-se a altres agents socials com a associacions de consumidors i usuaris, aportant l’administració dades a estos agents perquè es puguen prendre decisions fiables.
Segons Mollà “la nostra perspectiva del problema actual part de la constatació que el creixement continuat, durant més de dos lustres, del sector de la construcció i, en concret, del subsector immobiliari, ha estat ocultat deficiències estructurals a les quals no se’ls ha prestat l’atenció necessària ni se li ha donat la importància merescuda. Hui ja no és un problema de com es produirà el “aterratge” del sector sinó que els indicadors econòmics i socials, que la crisi ja és una realitat que exigix una reestructuració del sector que ha d’anar acompanyada d’una política de sòl i de la construcció activa, compaginant els objectius d’ocupació, mediambientals i els drets dels usuaris fonamentalment”.
“Ens trobem amb un panorama en què s’ha disparat el preu del sòl, cosa que ha fet de desencadenant dels preus finals de les vivendes noves, i influint al seu torn les en l’increment del preu de la vivendes usades i el lloguer. Els que més han patit esta política permissiva de l’especulació han sigut els col•lectius econòmicament més dèbils, especialment els jóvens que s’han vist obligats a ampliar el seu període de dependència familiar”, ha declarat la diputada ecosocialista.
“La construcció de vivenda protegida- ha afegit Mollà- pràcticament ha desaparegut. Els resultats de les tímides polítiques de vivenda en lloguer no l’han fet una alternativa real a la compra. Tampoc l’increment del cost final de la vivenda ha tingut cap relació amb una elevació notable de la qualitat de la mateixa o dels espais públics. Però si socialment esta situació ha castigat a una part de la societat, quan es podia haver optat per un altre model, des d’un punt de vista estructural de l’economia bàsica, cal assenyalar que simplement no és possible que el sector de la construcció represente un 11,3% del PIB, ni que més del 14% de la taxa d’ocupació es concentre en este sector”.
El Pacte per l’urbanisme i el territori que proposa Compromís contempla qüestions com que la necessària reestructuració del sector no ha de limitar-se a acomiadaments massius; La millora de l’accés a la vivenda, especialment a les persones jóvens; Centrar l’activitat productiva en les capes socials a què el desenvolupament immobiliari ha exclòs, deixant-los fora d’una vivenda digna i adequada; Reducció del cost del sòl, fent desaparéixer el contingut especulatiu d’este bé; Establir les bases de desenvolupament territorial i mediambiental coherent amb les exigències d’una societat preocupada per la qualitat; Pactar una política que permeta reduir el nivell del pes relatiu del sector immobiliari en el PIB.
En quant a Polítiques del Sòl Compromís creu clau: Inventariar els possibles sòls mobilitzables.; Agilitzar els procediments per a l’obtenció i urbanització de sòl per a vivendes protegides; Potenciació i increment dels patrimonis municipals i públics de sòl incrementant el percentatge real de reserva de sòls per a vivenda protegida fins al 50% en relació amb la demanda i necessitat vivenda protegida contrastat amb els plans locals de necessitats i demandes; Introduir mecanismes legals per a potenciar l’adquisició de sòl protegit per part dels Ajuntaments, establint mecanismes de ponderació dels aprofitaments que els corresponen a les administracions locals (el 10% ponderat); Potenciació de la promoció sense ànim de lucre, per mitjà de la introducció de mecanismes legals de cessió directa de sòls protegits als sindicats com a exemple d’experiència en matèria de construcció de vivendes protegides; Potenciació de l’autopromoció i les cooperatives de vivendes per mitjà del compromís de la Generalitat Valenciana per a la reserva de sòl en els concursos públics d’adjudicació, eliminant així les subhastes o concursos on no es realitza una valoració de l’experiència d’edificació de vivendes protegides o el preu o qualitat de les mateixes; Augmentar les ajudes a la compra i urbanització de sòl destinat a vivenda protegida, prioritzant les actuacions de les empreses promotores públiques i promotors socials; Vigilància del preu dels mòduls de vivenda protegida i Establiment de moratòria en els coeficients de zona de tota la Comunitat Valenciana a fi de frenar la pujada de preus del module de vivenda protegida que actualment se situa quasi als preus del mercat de la vivenda lliure, així com l’establiment d’uns indicadors periòdics de preus del sòl i de vivenda que servisquen de referència per a la regulació de preus màxims de vivendes protegides.
En Polítiques de Vivenda l’objectiu general hauria de basar-se en la busca de l’establiment d’un Pla de Vivenda Valencià que garantisca l’accés a una vivenda digna, equilibrant l’accés a la propietat com al lloguer de vivenda protegida i que al seu torn assegure el manteniment moderat del sector de la construcció i garantisca la sostenibilitat del territori; La garantia del dret a la vivenda; Realització d’un estudi de necessitats i demandes de vivenda protegida a la Comunitat Valenciana, acompanyat d’un inventari de sòl protegit; Establiment d’un nou Pla de Vivenda Valencià amb la fixació d’uns objectius mínims de desenvolupament de vivendes en funció de la demanda; Establiment d’un Observatori Permanent de la Vivenda amb la participació de la Generalitat Valenciana, els agents econòmics i socials i de l’administració local.