Dijous passat a la vesprada, per sorpresa, l’Assemblea Nacional francesa va votar, quasi per unanimitat, una esmena al projecte de Llei de Reforma de les Institucions per a inscriure en l’article primer de la Constitució el reconeixement de les llengües regionals de França, entre elles el català i el basc. Font: El País

Saltava així per l’aire un dels elements més emblemàtics del centralisme jacobí, el monopoli total de la llengua francesa sobre els altres idiomes que es parlaven -i encara es parlen- en el país veí, encara que la seua hegemonia definitiva no es va completar fins a bé entrada la segona meitat del segle XIX, en el deixant de l’Exèrcit napoleònic i la guerra franc-prusiana/ de 1870.

L’esmena, presentada pel president de la comissió de lleis de la governamental Unió per un Moviment Popular (UMP), Jean-Luc Warsmann, estableix que “les llengües regionals pertanyen al patrimoni de la nació”.

De moment es desconeixen quins són els efectes pràctics que pot generar aquest reconeixement oficial de les llengües regionals. La ministra de Cultura, Christine Albanell, va anunciar el passat dia 7 de maig la presentació d’un projecte de llei destinat a “normalitzar i organitzar l’aprenentatge i l’ocupació de les llengües regionals”, sense precisar ni el contingut ni el calendari.

En qualsevol cas, el diputat conservador Claude Goasguen va voler deixar clar que el vot a favor de l’esmena “no té gens que veure” amb la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries promulgada pel consell d’Europa en 1999 que estableix amidades a favor de l’ocupació d’aquests idiomes en la vida pública i que França mai ha ratificat.

Queda la incògnita sobre què és el que entén el Govern francès per “llengua regional”. La ministra Albanell, concretament, va assegurar que el “patrimoni lingüístic francès és molt ric perquè inclou a 75 llengües distintes”.

En França es parlen, a més del francès, un bon nombre d’idiomes; de l’occità al català passant pel bretón, el basc o el cors. Només el alsaciano, gràcies a l’especial estatut d’aquesta regió que ha estat històricament a cavall entre França i Alemanya, forma part del sistema educatiu en Alsacia. En algunes zones poden estudiar-se les llengües regionals com assignatura optativa. A més, hi ha escoles infantils que imparteixen classe en català, basc i bretón, però totes elles són privades.