B. Eixos polítics i estratègics de la renovació d’ERC

B.1. La proclamació unilateral de la República Catalana

Un cop ha quedat clar que no és possible l’etapa federal dins la Constitució Espanyola cal establir l’estratègia que ens ha de portar a la declaració unilateral de la independència. Els processos d’autodeterminació són sempre unilaterals. El Regne d’Espanya no reconeixerà mai el dret a l’autodeterminació, ni ara, ni el 2014, ni mai.

Per tant no té sentit plantejar d’aquí a sis anys una batalla política prèvia a la proclamació de la República Catalana en què una majoria pluripartidista del Parlament de Catalunya faci un gest reclamant a l’Estat Espanyol un referèndum d’autodeterminació o decideixi convocar-lo pel seu compte.

El full de ruta és simple:

1) Aconseguir una majoria absoluta d’ERC o d’ERC amb altres forces que defensin la independència;
2) Proclamació de la República Catalana al Parlament;
3) Convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació que ratifiqui o no la decisió del Parlament;
4) Tramesa de delegacions al Regne d’Espanya, la Unió Europea i les Nacions Unides per negociar els detalls del procés.

Aquest és el procediment quan un Estat nega el dret a l’autodeterminació i que s’ha seguit a Montenegro. La proclamació de la República Catalana ha d’anar acompanyada de la multitud més gran de la nostra història al Parc de la Ciutadella i totes les televisions del món han de retransmetre l’acte en directe. Aquesta massiva mobilització popular és imprescindible per demostrar al món la nostra determinació i com a dissuasió davant actuacions de l’Estat Espanyol.
El full de ruta és clar, però no fàcil. ERC ha de treballar sense descans per esdevenir la majoria social i política a cada un dels Països Catalans, tenint en compte que la situació nacional és diferent entre ells, i per tant l’estratègia a seguir difereix en funció
del territori. Aquesta majoria social ha d’incloure assalariats, autònoms, empresaris, pagesos, etc. La nostra estratègia ha de centrar-se a aconseguir aquesta majoria. No podem partir de la idea implícita segons la qual mai deixarem de ser minoritaris, i per tant la nostra funció és forçar l’actuació dels altres partits. No hem de forçar cap actuació de ningú; hem de guanyar-los a les urnes.
B.2.a. Contrastar els projectes de futur de la República Catalana i del Regne d’Espanya
Sabent que es necessita una majoria absoluta per proclamar la República Catalana la gran qüestió estratègica és com s’hi arriba. La societat catalana és sociològicament diversa i s’hi manifesten nombrosos processos socials, culturals i generacionals contradictoris. Aquesta situació fa que el procés per la independència no es pugui fonamentar només en la identitat nacional trepitjada per l’Estat opressor. Per tant la clau és la solidesa del projecte de futur del republicanisme català enfront de l’oferta dels constitucionalistes espanyols, capaç de guanyar voluntats a tots els sectors socials.
El projecte de país independent implica totes les principals estructures que determinen la marxa històrica d’un poble. En tots els àmbits les diferències són abismals entre l’oferta espanyola i l’oferta catalana sobirana: en qualitat democràtica; en ordenació
territorial, mediambiental, urbanística i d’habitatge; en economia productiva i benestar social; en mitjans de comunicació i valors culturals; en educació; i en general en tots els aspectes de la societat.
Per fer visible l’existència de dos projectes polítics, econòmics, socials i culturals, en definitiva dos projectes nacionals antagònics, en els propers anys ERC ha d’estructurar la seva estratègia al voltants d’uns eixos polítics i estratègics bàsics.