Una de les figures més reconegudes de la filologia catalana a nivell internacional és el catedràtic Germà Colom. No hi ha cap estudiós/a de cap tema valencià des d’un caràcter o tarannà científic que no reconega l’autoritat i el mestratge d’aquest castellonenc de talla universal. Els estudis de Colom abasten un amplíssim ventall d’apartats de la filologia, la llengua, la sociolingüística, l’antropologia o el folklore mateix, de la nostra identitat, com a valencian(e)s que formem part de la cultura i llengua catalanes en una Península on es donen altres llengües, altres literatures i, com no, una necessària i històrica permeabilitat i òsmosi, no sempre, ai las, enriquidora.
AR celebra el reconeixement de Colom com a figura important i personatge del mes del Levante-EMV. No ho necessita, Colom (té innombrables reconeixements acadèmics) ho necessitem, nosaltres per a recuperar l’orgull identitari. És per això que AR lliura de cop i volta una breu bio del nostre professor il•lustre. Benauradament encara el tenim entre nosaltres, això ens fa recordar els nostres malguanyats, Nicolau Primitiu, Sanchis Guarner, Joan Fuster, Soler i Godes, V. Andrés Estellés, Matilde Salvador i tants/tes altres que contribuïren amb la seua entrega abnegada de tota una vida a la recuperació i redreçament dels nostres senyals col•lectius d’identitat com a Poble.
Va per tu, germà:
Fou professor en la Universitat d’Estrasburg (del 1968 al 1972) i en la Universitat Autònoma de Barcelona (1973-1974); Va ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Comissió Lul•liana darrere de la publicació de les obres completes de Ramon Llull; És també Doctor honoris causa de la Universitat de València i de la Universitat d’Alacant.
És membre del consell assessor de la col•lecció Els nostres Clàssics i de l’equip editor de la revista Estudis de Llengua i Literatura Catalans. És conseller d’honor de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (de la qual va ser president del 1976 al 1982) i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ha Donat la seua biblioteca personal (més de 20.000 obres) a la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment és catedràtic en la Universitat de Basilea.
Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I (1987);Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988); Premi Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (1979); Premi Serra d’Or (1981); Creu de Sant Jordi (1985); Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1987).
D’entre les seues obres: El lèxic català en la Romania (1976);La llengua catalana en els seus textos (1978); El panorama de la lexicografia catalana (1986);Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987; L’espanyol i el català, junts i en contrast (1989).; Estudis de filologia catalana i romànica (1997); Per a la història del lèxic espanyol (2002); De Ramon Llull al Diccionari de Fabra.. Acostament lingüístic als monuments dels lletres catalans (2003).
(de Wiquipedia)

Germà Colón logra el premio por la edición de los ´Furs´
Germà Colón (Castelló, 1928) obtiene el premio Importante de Levante-EMV correspondiente a enero de 2008 por la publicación de los dos últimos tomos de los “Furs”, tarea que inició hace 40 años
AG., Valencia
El catedrático de Filología de la Universidad de Basilea (Suiza) Germà Colón (Castelló, 1928) ha culminado recientemente la edición de los Furs del Reino de Valencia, un trabajo en el que está embarcado desde hace 40 años (el primer volumen se publicó en 1970), primero en colaboración con el jurista Arcadi Garcia y, tras la muerte de este en 1998, con la de Vicent Garcia Edo.
Colón obtiene el premio Importante de Levante-EMV correspondiente al mes de enero de 2008 por este monumental proyecto, el último dentro de sus muchas aportaciones a la lingüística, que le han valido un amplio reconocimiento internacional como romanista. El profesor expresó a este periódico su “sorpresa” y “agradecimiento” por el galardón. Destacó asimismo la acogida que ha tenido la obra: “No es como Ruiz Zafón [el autor de El juego del ángel], pero se vende bien entre un determinado público”.
Los dos últimos volúmenes de los Furs (décimo y undécimo) corresponden al material denominado extravagante. Esto es, las disposiciones de las Corts que no encajaban en la distribución inicial de temas que hizo el primer redactor de los Furs en tiempos de Jaume I, Pere Albert.
En total, la magna obra de Colón, Arcadi Garcia y Garcia Edo recoge toda la documentación jurídica valenciana entre los siglos XIII y XVI. Además de su obvio valor histórico en un momento de recuperación de los derechos forales de los valencianos, el romanista de Castelló ha hecho hincapié en su importancia para la lengua propia. Lo dice porque aporta una sugerente perspectiva sobre la evolución del idioma en la Edad Media. Además, al ser un material no publicado, no había sido tenido en cuenta por gramáticos y lexicógrafos en sus estudios sobre el valenciano.
La relevancia del trabajo llevado a cabo por Colón en colaboración con los dos juristas de Castelló citados radica también en ese último dato: el material ahora revisitado no había sido vuelto a publicar desde 1548, cuando el notario valenciano Francesc Joan Pastor realizó la primera edición sistemática de los Furs.
La trayectoria del romanista -crítico con la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) por su concepción política- ha sido reconocida con diversos galardones. Tiene, entre otros, el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988), el Prat de la Riba del Institut d’Estudis Catalans (IEC) o la Creu de Sant Jordi.