S’adjunta una crònica del que va passar al tren de Castelló a València el dia de la manifestació per la República, quan dos “segurates” van trencar una bandera del PCPE i van arrancar diverses banderes republicanes. En les fotos es mostra com estava el tren abans de l’incident, la discussió sobre la bandera de Cuba i com va quedar la bandera trencada. FOTOS de F.D.
Dos vigilants privats trenquen banderes a un tren
El dissabte 19 de maig, quan un grup de persones ens dirigíem en tren de Castelló a València, per a participar en la manifestació Per la República, dos agents de “seguretat” van trencar una bandera roja i arrancar algunes banderes republicanes.
Els fets van ocórrer de la següent manera. Els republicans de Castelló havíem acordat anar en grup a la manifestació, en el tercer vagó del tren de rodalies de les 16′20 hores. Quan el tren va eixir de l’estació de Castelló, pràcticament tots els viatgers d’eixe vagó anàvem a la manifestació. Varem enganxar amb cel•lo la pancarta de Plataforma castellonenca 14 d’abril per la III República i també varem col•locar diverses banderes, entre elles la que després va ser trencada i les que van ser arrancades.
A les diferents estacions van anar pujant viatgers, molts d’ells republicans que també es dirigien a la manifestació. Així, a Nules va pujar un grup de persones també amb banderes, igual que a Sagunt, on es van incorporar companyes i companys de Sogorb i el Camp de Morvedre. Entre les persones que anaven pujant hi havia republicans de diferents organitzacions i també persones que lluiten per la República sense una militància partidària.
Poc després de passar Sagunt van aparèixer al vagó dos agents suposadament de seguretat, que van ordenar que retirarem immediatament les banderes i la pancarta. Alguns dels presents, els més propers als fets, els varem preguntar diverses vegades en base a quina norma donaven aquella ordre. La resposta dels agents sempre era la mateixa: havien rebut ordre de retirar-ho tot, però sense citar cap norma en que recolzar eixa imposició.
Diverses persones es van acostar i participar de la discussió, sempre amb tranquil•litat i correcció. Se’ls va dir als agents que els seguidors del futbol, entre altres casos, també porten i col•loquen els seus símbols i banderes als mitjans de transport que utilitzen, però ells sempre es remetien a les ordres rebudes. També van demanar la documentació a un veterà militant, assegut junt al lloc de la discussió.
Finalment, quan era evident que no llevaríem res sense una raó per a fer-ho, van dir que si no retiràvem immediatament tota la decoració republicana del tren, ho farien ells. En eixe moment, l’autor d’aquesta crònica i una companya es van agafar al pal de la bandera per a evitar que la llevaren, mentre els dos esbirros del règim la espentaven per llevar-la. La conseqüència de l’acció dels “segurates” va ser que el pal es va trencar en tres trossos i la tela es va esquinçar en la forma que ha aparegut en algunes fotos.
A continuació van avançar pel vagó retirant algunes banderes republicanes de plàstic. En arribar al final del vagó es va reproduir la discussió per altra bandera, en aquest cas de Cuba. Entre tant, la pancarta enganxada amb cel•lo havia caigut pel seu propi pes. Mentre continuava la polèmica, alguns manifestants cantarem l’Himne de Riego (Si los curas y monjas supieran…) i la Internacional.
Cal remarcar la solidaritat del conjunt dels qui anaven a la manifestació, sense distinció de militàncies ni col•lectius republicans. També l’actitud dels pocs viatgers aliens a la manifestació, que en cap s’havien queixat de les banderes i que van manifestar la seua sorpresa per la forma d’actuar dels uniformats.
La bandera trencada era del PCPE perquè eixa era la primera que van trobar al seu pas, però això és anecdòtic. Hagueren actuat igual contra qualsevol altra, perquè eixes eren les ordres que portaven. I això és el més preocupant: que allò que sempre hem dit cossos repressius, que ara també poden ser privats com en aquest cas, són llançats quotidianament i cada vegada més, contra tota dissidència de l’ordre imperant, com ara la que representa el moviment republicà.
Fets com aquest i pitjors passen sovint; contínuament apareixen caos d’agressions a persones per membres dels diferents cossos repressius. Pocs dies després apareixia la noticia de la brutal pallissa a un ciutadà pels matons uniformats del Metro de Madrid. Empreses de “seguretat” privades, moltes vegades vinculades a l’extrema dreta, actuen sense miraments i al marge de la llei. Com es deia a la manifestació “le llaman democràcia y no lo es”.
Acabada la manifestació es va posar una reclamació pels fets a RENFE, empresa en les dependències de la qual van ocórrer els fets i són, per tant, responsables. Potser servirà de poca cosa, però al menys quedarà constància i se sabrà que no estem disposats a sotmetre’ns ni a acceptar arbitrarietats. Malgrat totes les formes de repressió, la lluita popular continuarà i també l’avanç cap a la III República.