Els resultats del 9M han estat els resultats propis d’unes eleccions espanyoles en un país espanyol. Fa anys que vinc dient que, al País Valencià, no podem actuar com si Espanya no existira, si no volem que ens passe, com diu Enric Juliana a La rectificació (Barcelona: Destino), igual que a la Brigada Pomorska. És ben cert que el que més inseguretat crea, no només en els electors, sinó en general, són els colps de timó ràpids, ara a la dreta, ara a l’esquerra, ara la dreta… Els que no hem navegat molt, ho sabem: maregen bastant. La del valencianisme al País Valencià és una navegació de llarga distància, i el rumb que s’ha pres no és dolent, sempre que, de sobte, no es done un altre colp de timó. Ara, en aquestes eleccions espanyoles (insistisc) del 9M, cap altre posicionament (ni a soles, ni acompanyats), haguera aconseguit aturar els pànzers del PP-PSOE.
El PSOE, IU i el BLOC es mouem en el mateix espai ideològic (dreta-esquerra). És així perquè som producte de la nostra pròpia història, i al País Valencià les opcions conservadores o de dretes no han optat de forma políticament rellevant per alguna proposta valencianista. I, ara com ara, per a les eleccions, em té igual quines són les raons, em té igual si la culpa és del mateix valencianisme, o de la dreta. La cosa és que és així. El PSOE aconsegueix els seus vots entre l’1 i el 6 de l’escala (1 és l’extrema esquerra i 10 l’extrema dreta). IU els aconsegueix entre l’1 i el 5. I el BLOC entre l’1 i el 6 (en 2003, i ara). La cosa és que el PP els aconsegueix entre el 4 i el 10.
No crec que el BLOC, per pactar i conformar Compromís, haja abandonat el seu espai valencianista. D’haver estat així, els resultats de 2007 hagueren sigut una tragèdia per al BLOC, però les dades ens diuen que va ser la força política de Compromís que millor va aguantar, davant la desfeta general de l’esquerra, amb una fidelització d’un 90% dels seus votants de 2003. I, certament, és així perquè, si el BLOC no fa ús del seu discurs valencianista, no té cap sentit com a opció política: per a fer polítiques d’esquerra espanyola, ja n’hi ha d’altres amb més tradició. Ara també és ben cert que eixe discurs valencianista s’ha de fer des de posicions d’esquerra. I cal entendre que, quan dic esquerra, vull dir a la banda esquerra de l’arc ideològic, perquè entenc, i ja ho vaig explicar (Desmitificar és important), que el centre no és un opció, sinó més aviat una no-opció (accepte moderació com a sinònim de centre, si voleu, per no repetir la discussió -Tornem al centre i a les estratègies polítiques-). Una esquerra moderada, això sí, però esquerra. Camins? Clar que hi ha camins per al valencianisme polític. No s’ha de caure en la depressió. Però clar, després d’anys i panys de vida social i política, de segles diria jo, el trànsit ha anat per on ha anat i els camins estan on estan, i no on ens agradaria que estigueren.
Quan a les enquestes es pregunta pel model d’estat preferit, els valencians i valencianes responen de manera creixent que voldríen un estat amb comunitats autonòmes amb més competències (29%), encara que la majoria opta per l’estat de les autonomies tal i com està (55%). Menys d’un 3% diu que voldria tindre el dret a l’autodeterminació, i un 12% renunciaria tranquil·lament a l’autonomia. Fa uns 10 anys, la població que volia més competències superava molt lleugerament el 20%, i ara s’acosta al 30%. Clar que això no és el somni d’un nacionalista i/o independentista, però és el que hi ha al País Valencià i, si no es vol renunciar a treballar per tal de fer avançar l’aplicació de polítiques que augmenten les probabilitats de supervivència del valencià, com a poble identificable i identificat, s’ha de construir, fer política, a partir d’això.
La població valenciana que diu voler més competències autonòmiques i se situa entre el 6 i el 8, en l’eix esquerra-dreta, és un 5%, mentre que la que se situa entre el 2 i el 4 és el 15%. Si afegim el 5, pugen al 14% i al 24%, respectivament. Si som una força valencianista, que vol més competències per al govern autònom, tenim més que guanyar si ens situem al costat de l’esquerra. Ara, en eixa banda, tenim una competència forta (PSOE i IU). Però és que a la dreta encara seria pitjor, la competència seria més dura, ja que només hi trobaríem un PP molt cohesionat (i nosaltres a cavall). Sí ens situem a l’esquerra ho tenim més fàcil perquè el PP només obté un 1% dels seus vots entre la població que vol més autonomia i se situa a l’esquerra (al 4, per ser més concrets). Són IU, que obté el 41% dels seus vots de la població que diu voler més autonomia i se situa entre el 2 i el 3, i el PSOE, que obté el 27% dels seus vots de la població que se situa entre el 3 i el 4 i diu voler més autonomia, els nostres competidors més directes.
I el que intentava dir en el darrer comentari és que el PSOE equivoca l’estratègia al País Valencià, si el que vol és desplaçar el PP de la Generalitat. El PSOE, com acabe de dir, obté el 27% del seus vots en l’espai ideològic 3/4 que vol més competències autonòmiques, però és que el PP està obtenint el 30% dels seus en l’espai ideològic 4/5 que ja li va bé l’autonomia tal i com està. Com que açò no és Catalunya, si el PSOE canviara un espai per l’altre, tots guanyaríem. Tots, excepte el PP, és clar.

http://politicaiidentitat.blogspot.com/2008/03/els-resultats-del-9m-han-estat-els.html