Usar la imaginació per Javier Cuervo
Avís si estàs començant a treballar: quan et diguen que alguna cosa és un repte t’estan dient que no cobraràs el que mereixes si triomfes i no et compensaran l’esforç si fracasses. Quan et diguen que uses la imaginació t’estan dient que no disposaràs de mitjans per a assolir el teu objectiu. Si la proposta és enunciada com un repte en el qual has d’emprar la imaginació, fuig. El recurs a la imaginació és molt espanyol, molt de pobres. La imaginació va inventar en els anys quaranta del passat segle la truita sense ou. El somni de la imaginació produeix monstres. No-Do difonia invencions que en gens havien de «envejar als avanços tècnics de l’estranger» com la moto amb calefacció, un jupetí de motorista unit al tub d’escape. Els rics no necessiten tanta imaginació perquè tenen diners i la poden comprar als pobres, que tenen imaginació perquè necessiten diners. La imaginació supleix perquè el cervell representa allò del que manca. Estats Units compra molta imaginació.
Però a Espanya quan algú reclama imaginació està robant: vol aconseguir un objectiu amb els mínims mitjans econòmics i amb alguna cosa que no es paga. El progrés és imaginació més diners però ací es formula com més imaginació menys diners (+I-D). Som bons en el que es puga fer amb llapis. La imaginació sempre es paga més barat que la producció o la distribució -fins i tot els guionistes d’Hollywood, primera indústria civil nord-americana, segueixen queixant-se- però a Espanya no és que es pague mal sinó que no es factura. O el benefici ho duu altre perquè la imaginació sempre va a l’estalvi i mai a la inversió.