ALBIOL “LA DESPESA DE 8 MILIONS D’EUROS EN MUNDO ILUSION SENSE SABER SI ERA VIABLE ÉS INDECENT”
La diputada d’EU, Marina Albiol, reclama al PP “que es rasque la butxaca i pague els 8 milions d’euros dilapidats en Mundo Ilusión”
Marina Albiol, diputada d’Esquerra Unida a Les Corts considera “indecent” que “en vuit anys han eixit de les arques públiques vuit milions d’euros sense cap justificació” tal i com demostra que “ara es tinguen dubtes des del Consell per a la seua viabilitat”.
“Anem a demanar explicacions al Consell, perque és intolerable que porten anys gastant-se els diners dels impostos de tots els ciutadans en un projecte, sense saber abans si ere viable la seua construcció”.
“Es tracta d’un milió anual que ix de les arques públiques directament a les butxaques d’uns pocs, i alguns indicis demostren que aquestes despeses poden haver-se fet per pagar altres favors”, Albiol recorda que per a la promoció i imatge del teòric parc es va contractar a una empresa que després va editar una publicació per a l’alcalde de Castelló de la Plana.
“Dos legislatures després el PP s’ha gastat, que coneguem, més de 8 milions d’euros en un projecte fantasma. Diners que se’n van per la claveguera de la propaganda, els sous a estómacs agraïts i dinarots a càrrec de l’administració. I tot, per la il•lusió que Carlos Fabra ha posat en un parc temàtic, envoltat de 19 milions de metres quadrats de zona agrícola que es transformaran en ciment d’aquest que deixa bones comissions”.
La diputada d’esquerres qualifica Mundo Ilusión com “una ’sangria’ per a les arques públiques, un càncer que es menja els recursos de la sanitat, de l’educació i dels geriàtrics. I això, quan encara ni existeix projecte ni es coneix el resultat del pla de viabilitat”
Albiol ha presentat una bateria de preguntes a la conselleria de infraestructures per conèixer realment quants diners s’han malbaratat en Mundo Ilusión, en estudis de viabilitat, en sous o dietes dels membres de la societat, en promoció i altres despeses que estem segurs s’han produït, però no confessaran mai.








