INFORME AL CONSELL EXECUTIU D’INICIATIVA DE CASTELLÓ
En primer lloc tots/es coincidirem en què els resultats no podien ser pitjors. A més, malgrat tot no ens els esperàvem tan roïns. Les explicacions que es donen poden ser moltes, però no sé si cap d’elles ens ho pot explicar be de forma convincent i completa.
Tanmateix algunes claus de l’enigma podrien ser: la darrera legislatura ha segut de confrontació permanent, tot donant a l’electorat progressista la idea de què un Govern de l’esquerra possible estava sacsejat per una dreta cavernícola i perillosa, comminant-los al vot útil. Per tant aquesta conjuntura ha facilitat encara més, si cap, el bipartidisme, atès que es tractava d’evitar que guanyés aquesta dreta per sobre de tot. En segon lloc eren unes eleccions estatals i no teníem cap referent clar, la gent ja no sabien amb qui aniríem nosaltres a nivell d’Estatal. Els mitjans informatius, en general ens ocultaven totalment, i no hem tingut accés a la televisió en una societat caracteritzada pel predomini dels mitjans de comunicació de masses.
El resultat és que aquesta situació ha empobrit el panorama polític i ha reduït considerablement les oportunitats de la coalició Bloc - Iniciativa- Verds. En conjunt 11 diputats, que abans es repartien entre els partits minoritaris, ara s’han sumat 6 al PP i 5 al PSOE.
Al País Valencià
L’increment de la participació ha donat encara més força al PP, que es separa, més encara, del PSOE i trau 19 diputats dels 33 en joc. El PP aconseguí el 46’78% dels vots en el 2004 i a hores d’ara ha millorat passant al 51’72%, amb 2 diputats més. El Bloc – Iniciativa –Els Verds passa del 1’53% a 1’09%, és a dir, els 40.759 vots es redueixen a 29679.Totes les formacions polítiques progressistes, doncs, perden electorat respecte a 2004: tant el PSOE, com EUPV i no diguem d’ERPV.
Aquesta situació s’ha d’analitzar amb profunditat, sense apriorismes. Cal fer una radiografia global de les tendències electorals valencianes, el més científica possible, pot ser estem en una nova formació social i encara apliquem esquemes tradicionals.
Carles Mulet apuntava en el seu anàlisis que ha influït el circ que hem estat muntant des de les autonòmiques tots els integrants de Compromís al voltant del trencament amb EU. Aquests factors sabíem que anaven a passar - nos factura, tanmateix – diu- no esperàvem tant. Sincerament crec que això ens ha afectat molt poc.
EL VALOR DE LA COALICIÓ
La coalició Bloc - Iniciativa – Verds no ha aconseguit aleshores cap dels seus objectius, no sols per la no obtenció de l’escó en joc a València, sinó perquè Iniciativa no ha segut capaç d’atraure antics votants d’EU de manera significativa. Això ha esdevingut possiblement perquè no s’ha realitzat una autèntica conscienciació ecosocialista dels possibles votants. Llavors de cara el futur cal fer un treball de base. També pot haver-hi influït la divisió de propostes verdes, la qual cosa continua dispersant el vot ecologista
També hi cal considerar que som un partit nou, només fa tres mesos del nostre naixement, per tant no hem tingut temps d’explicar quin és el nostre projecte, qui som i on volem anar. Moltes persones tenien un gran cacau perquè no sabien molt bé com havia quedat internament la cosa després de la crisi. Igualment, molta gent crítica amb EU s’havia quedat a mig camí esperant a veure el resultat; no compartien ni aquest nou viatge amb la gent del Bloc, ni quedar-se en EU… Al final aquests han anat al vot útil o a l’abstenció.
El pacte. Segons Carles Mulet després d’una campanya caòtica, on s’han llançat missatges contradictoris - intencionadament per part d’alguns per crear malestar-, on IdPV i Bloc només hem coincidit fent campanya dos cops a la ciutat de Castelló, on IdPV no ha participat en cap acte municipal junt amb el Bloc, on no s’ha fet cap roda de premsa conjunta…Tot açò demostra les intencions d’un sector del Bloc que han aprofitat els dolents resultats per intentar desfer el pacte.
Particularment penso que açò ha influït poc, per exemple, a les comarques centrals s’ha fet una campanya intensa amb participació de molta gent en els mítings i els resultats han estat també força roïns. És el conjunt de tot, la conjuntura global la que ens ha perjudicat.
Entre les coses que hem fet be, tanmateix cal mencionar el haver corregit l’error de parlar només del que no volem, ja que ens hem centrat bàsicament en els missatges en positiu, en les propostes concretes, en explicar precisament què faríem nosaltres si governarem. També hem estat a l’altura i no hem entrat al drap amb el sector que volia desfer el pacte.. .
Què fer a partir d’ara?
Tot i això, els 30.000 vots aconseguits, la capacitat demostrada d’afrontar una campanya conjunta amb un temps mínim de preparació, la complementarietat de les xarxes municipals i el Grup Parlamentari a les Corts Valencianes, el que el 2011 es tracta d’unes eleccions municipals i autonòmiques on l’electorat es comporta de manera diferent…etc. Tot plegat ens permeten pensar en la possibilitat de conrear un espai de protagonisme polític i electoral en el futur. Les nostres eleccions, com moltes vegades ha repetit Enric Morera, són les del 2011.
Particularment crec que tenim un bon programa i un espai polític diferent i a l’esquerra del PSOE que lògicament existeix, és tracta de treballar-lo de concretar-lo. No crec que puga assumir-lo aquest PSOE, i molt menys el del País Valencià. Òbviament, els qui tenim el desfici de la política, direm que val la pena intentar-ho.
Cal continuar apostant per crear aquest nou espai aglutinador, com varem apostar durant l’Entesa o el Compromís. Crec que mereix la pena intentar-ho, perquè és la única opció que ens queda. Però no hem d’oblidar que el nostre rival no és el PP, sinó el PSOE. S’ha de fer una oposició constructiva contra el PSOE perquè és aquest partit el nostre rival.
Vicent Grau portaveu d’IdPV de Castelló