Unió pel mediterrani
JOSEP M.ª JORDÁN GALDUF
Catedràtic d’Economia Aplicada.
Universitat de València.
L’últim Consell Europeu, celebrat recentment a Brussel·les, va centrar bàsicament la seua preocupació en la situació econòmica europea i el canvi climàtic, però va arreplegar també entre les seues conclusions el suport a la iniciativa d’una Unió pel mediterrani proposta insistentment pel president francès Nicolas Sarkozy. Ara bé, contràriament al plantejat per ell al principi, aquesta Unió no estarà composta exclusivament pels països de la Conca Mediterrània, sinó que la formaran, d’una banda, el conjunt de països de la Unió Europea i, per un altre, els països de la ribera sud que ja integraven l’Associació Euromediterránea creada a Barcelona en 1995. Què hi ha, doncs, de nou en aquesta iniciativa? Mereix la pena el soroll mediàtic i diplomàtic promogut pel senyor Sarkozy?
Des del meu punt de vista, hi ha poques novetats i pot haver més soroll que nous en la nova iniciativa. La continuïtat d’aquesta amb l’estratègia anterior ha quedat subratllada fins i tot en el seu nom oficial: Procés de Barcelona: Unió pel mediterrani. Ara bé, benvinguda siga aqueixa continuïtat, lluny de l’estrany invent proposat al principi per Sarkozy. I benvingut siga també aquest interès pel tema del President francès si això serveix per a impulsar la política de la UE cap a la Conca Mediterrània. A la meua manera de veure, l’estratègia d’Associació Euromediterránea llançada a Barcelona en 1995 va ser ben dissenyada, però els seus fruits han estat ara com ara menors dels esperats.
Precisament per això, fa uns anys es va tractar d’impulsar aquesta estratègia mitjançant la cridada Política Europea de Veïnatge. ALS Acords d’Associació ja establits entre la UE i cadascun dels països del sud i aquest de Mediterrani, ara es plantegen uns Plans d’Acció per a cada país amb la finalitat d’impulsar les seues reformes polítiques i econòmiques. Tot això amb el suport financer d’un Instrument Europeu de Veïnatge que figura en els pressupostos comunitaris. En la pràctica, han començat a instrumentar-se ja tals Plans d’Acció al Marroc, Tunis, Egipte, Israel, Jordània i Líban.
Amb tot la qual cosa, la UE pretén establir amb les seues àrees pròximes un espai de prosperitat i bon veïnatge basat en uns valors comuns: la democràcia, els drets humans, l’Estat de dret, el bon governament i els principis d’una economia de mercat i un desenvolupament sostenible. La Política Europea de Veïnatge, com complement de l’Estratègia d’Associació Euromediterránea, vol potenciar i millorar les relacions entre el Nord i el Sud de la regió, propiciant un desenvolupament compartit i una major estabilitat i seguretat per a tots.
Benvinguda siga la nova iniciativa d’una Unió pel mediterrani si serveix per a aprofundir en la línia política ja establida. L’Acord de l’últim Consell Europeu convida a la Comissió a realitzar propostes en aqueix sentit. AL meu judici, més que millores en el disseny de l’estratègia, fan mancada mesures i accions que aconseguisquen aplicar-la millor i amb major decisió. Per a això potser no feia falta una nova iniciativa, però no està altra si reforça l’interès, el compromís i l’eficàcia política de la UE en el Mediterrani sud.