Procura ser torre o mar encés encara que no tingues res en les butxaques

Procura ser torre
O àngel rebel
O paraula impossible
Però no et quedes quiet ni esperes
Que el sol et puga regalar una abraçada

Ix al carrer ara mateix i comença a mirar amb ulls nous
Ix, trenca i oblida totes les teues pors
I aprèn el senzill idioma dels rius
Però no escoltes el plor dels que no s’atreveixen a besar-se pels carrers
No escoltes mai els crits
I les pregàries d’aquells que no volen abraçar-se en qualsevol plaça

Procura ser torre
O mar encés
Encara que no tingues res en les butxaques
I els teus ulls tinguen la mateixa forma que una pedra invisible
O que un ocell sense ales

Ix al carrer ara mateix amb el cor en la mà
I la boca plena de foc
I fes que el sol nasca per a tu a les 4 de la matinada

I no oblides mai
Que per a ser lliure i enter
Has d’anar sempre contra el destí
Has d’anar sempre contra els que no s’atreveixen a besar-se en una cafeteria

Oblida i ignora als que no saben ser la mà de la pluja
I besa i sent el cel sencer cada vegada que la teua boca s’acoste a altra boca

Antonio Marín Segòvia
25 de febrer de 2008 - 19:25.