Tribuna Popular (Veneçuela): El megàfon de la veu obrera compleix 60 anys
Des del PCPE volem sumar-nos a les felicitacions en el 60 aniversari de Tribuna Popular, Òrgan del Comité Central del Partit Comunista de Veneçuela.
Des dels soterranis de l’Edifici Cantaclaro, en la parròquia Sant Joan, eixien com a pa calent els exemplars de Tribuna Popular; principal defensor de la veu obrera del país i del món, i l’òrgan del Comité Central del Partit Comunista de Veneçuela.
Amb tan sols dos centaus el lector podia adquirir el primer número d’este periòdic, que va eixir als carrers el 17 de febrer de 1948 amb el lema: “Pa, sostre, terra i alliberament nacional”, i el del que el titular en primera pàgina resava: La Divisió de Fedepetrol va ser un acte de covardia política.
Durant els seus 60 anys de vida, Tribuna Popular s’ha rellevat entre la legalitat o la il·legalitat que li han assignat els governs de torn. No obstant, des de l’any 1969 gaudeix de la llibertat que li va arrabassar la dictadura perejimenista i els “demòcrates” Rómulo Betancourt i Raúl Leoni mentres estaven en el Palau de Blanco.
El fidel col·laborador d’este periòdic des dels seus inicis i actual president del Partit Comunista de Veneçuela (PCV), Jerónimo Carrera Damas, conta que la dictadura de Marcos Pérez Jiménez no va impedir que el mitjà de comunicació del PCV circulara.
“Tribuna eixia en números clandestins, xicotets, però mai va deixar d’eixir. Va ser l’únic periòdic a Veneçuela que es va mantindre els 10 anys de la dictadura denunciant-la”, va expressar.
Des que Gustavo Machado mamprenguera l’execució del projecte del mitjà imprés, per les pàgines de Tribuna Popular s’han passejat les lletres d’Eduardo Gallegos Mancera, Héctor Mujica, Jesús Sanoja Hernández, Américo Díaz Nuñez, Aníbal Nazoa, entre altres.
“Hem procurat, en Tribuna Popular, mantindre un to de periodisme revolucionari amb la veritat i orientat a un sector molt específic de la societat: la classe obrera i els treballadors en general”, va expressar el President del PCV.
Amb un caràcter internacionalista i defenent els interessos comuns en la nació, el periòdic del Gall Roig va obtindre l’any 2002 el Premi Nacional del Periodisme.
Rebel de naixement, Tribuna Popular sempre va tindre un caràcter d’oposició i de crítica, respectant sempre el que dins d’este instrument denominen l’ètica revolucionària.
“Ens crida una ètica que és la mateixa ètica del PCV; res és més revolucionari que la veritat, la veritat és l’instrument revolucionari fonamental, eixa és la concepció leninista del periodisme”, va expressar Carrera Damas.
Des de l’any 1962 a l’any 1969, en una època on suposadament es respiraven vents de llibertat i de democràcia, els escriptors i periodistes es van submergir en la clandestinitat amb la seua Tribuna per les persecucions als comunistes que buscaven deixar lliure el camí a les “classes dominants”.
LA TRIBUNA D’ARA
Per la pàgina www.tribuna-popular.org o amb un bolívar fort es pot llegir este periòdic d’esquerra, que actualment viu una legalitat que va anar guanyant terreny en el primer Govern de Rafael Caldera i que se solidifica amb Hugo Chávez en el poder.
En estos últims 10 anys, Tribuna Popular ha abandonat l’espai que mantenia com periòdic opositor, “era una experiència nova i molt difícil, per primera vegada no som un periòdic d’oposició, però tampoc som un periòdic de Govern”, va indicar Carrera Damas.
No obstant això, va afirmar que des de 1994 quan l’actual President de la República ix de la presó, el periòdic es va solidaritzar amb ell “hem defés el Govern de Hugo Chávez perquè el veníem seguint des d’anys arrere”, va expressar.
Actualment, els que participen en Tribuna Popular es jacten de pertànyer a un periòdic que mai ha sigut demandat per difamació o injúria “cosa que és molt difícil trobar en la premsa”, va explicar el representant del Partit.
Per a commemorar els seus 60 anys, el Partit Comunista de Veneçuela i els treballadors de Tribuna Popular varen fer una celebració el dilluns 18 de febrer del 2008 en el Teatre Cantaclaro, de la Parròquia Sant Joan.
