Immigració i ciutadania
Jo no sé si a aquestes altures de la legislatura s’hauran adonat al PP de la greu contradicció que suposa la creació de la conselleria d’immigració i ciutadania. Pot ser sí, s’han adonat de l’error però han preferit continuar com si no passara res, dissimulant i mirant cap a un altre lloc.
La conjunció que uneix per una banda a la immigració i per altra a la ciutadania suposa, de fet, una exclusió entre els dos substantius. Amb el nom de la conselleria s’està posant de manifest que el Partit Popular fa una distinció entre els ciutadans i les ciutadanes i els i les immigrants. Col•loca en nivells diferents als nouvinguts i als qui porten ací més temps, en una compartimentació pròpia de règims totalitaris, afortunadament extingits però que semblen continuar ressonant a l’interior d’alguns intel•lectes que ens governen al País Valencià. Els mateixos que per una banda propicien l’arribada de treballadors i treballadores, de manera clandestina, per tindre ma d’obra barata, i per altra, mantenen a aquestes persones en una situació de semiesclavitud provocada per la falta de drets.
Al Sr. Conseller, Rafael Blasco, li havien de concedir una conselleria, perquè aquest és el premi al convers, però no es fien d’ell. Després de passar per territori per provocar un incendi de proporcions europees i després d’haver-se gastat en propaganda el pressupost de sanitat, han preferit inventar-se una conselleria sense atribucions, sense poder real, des d’on Blasco podrà fer tota la propaganda que considere convenient perquè en realitat no posarà en marxa cap política en favor del benestar de la ciutadania.
Estem parlant d’una conselleria nova que hauria de tenir un important contingut social. Però amb un pressupost absolutament insuficient i sobre tot amb la voluntat de que aquesta siga la Conselleria de la Propaganda, de l’intent d’instrumentalitzar determinades xarxes socials en benefici electoral del PP. El Sr Conseller és un especialista en la utilització dels fons públics a major glòria del president de la Generalitat de torn, i així com ha fet en el passat amb altres presidents de diferent color polític, siguen socialistes o zaplanistes, a hores d’ara ho fa en benefici del Sr. Camps. I en un futur qui sap si la propaganda gebbeliana es posarà al servei d’un front revolucionari i antifeixista, per posar un exemple.
Parlen del 0’7 destinat a Cooperació Internacional, al desenvolupament i al compliment dels Objectius del mil•lenni. Però la realitat és que solament es destina un 0’5% dels pressupostos molt lluny del 0’7 del PIB que seria allò raonable. I no ens estranyaria, perquè ja ho han fet recentment, que aquest 0’5 es transforme en un 0’3 per cent perquè una modificació de crèdit traspasse els recursos des de la cooperació internacional a la cooperació amb els pelotazos de torn, s’anomenen aquests copa amèrica o circuit de fórmula 1. Total, pensaran des dels bancs de la dreta, els pobres del tercer món no voten a les eleccions autonòmiques i, a més, cap dels seus amics farà negocis amb els recursos destinats a compensar les greus desigualtats provocades per la globalització neoliberal. O pot ser sí?
Han mentit a tota la ciutadania, assegurant que és destina el 0,7 a cooperació. Ho van dir, fins i tot, a la televisió pública que la dreta té segrestada, aquesta que repeteix com un loro les coses que el PP s’invente i que totes són mentida. Sembla increïble amb lo creients que són i no fan més que mentir, serà que han comprat la bula amb el finançament de les escoles catòliques i altres subvencions vergonyoses i per això poden dir tot el que els vinga al cap sense tenir por a anar a l’infern.
Marina Albiol
Diputada d’Esquerra Unida a Les Corts






