per Antonio Marín (RV-pve)
80 ANYS SENSE BLASCO IBÁÑEZ. 75 des de la repatriació de les seues despulles
El 28 de gener de 2008 es commemoren el 80 aniversari de la defunció de Vicent Blasco Ibáñez i el 30 d’octubre d’aquest mateix any els 75 de la repatriació de les seues restes mortals a la seua ciutat natal de València. És hora que les seues despulles puguen reposar en el mausoleu que els seus amics, companys i conciutadans li van oferir.
València té un deute pendent des de fa anys amb l’escriptor, activista i polític republicà, Vicent Blasco Ibáñez. Quasi tot el món parla, de manera superficial i oportunista de Vicent Blasco Ibáñez, però són pocs, molt pocs els que han llegit i captat el missatge del ciutadà, de l’home compromès que sempre va ser Blasco Ibáñez, les aportacions que a la difusió de l’ideari republicà han estat vitals.
Lamentablement, els valencians són molt donats a la superficialitat i als homenatges buits. És hora ja de recuperar el pensament polític i la força agitadora que sempre va saber transmetre l’escriptor i periodista, Vicent Blasco Ibáñez.
Els republicans valencians tenim el deure exigir a les autoritats valencianes que assumisquen ja una veritable i visible recuperació, sense manipulacions ni apropiacions, del pensament progressista, laic i republicà de l’escriptor més popular i llegit.
També s’imposa efectuar el soterrament del cos de l’autor en el mausoleu dissenyat per l’artista Mariano Benlliure (restaurat fa poc i que es troba en l’entrada del Museu del Carmen). No podem oblidar que segueix abandonat el panteó construït pels hereus egítims de l’universal escriptor.
La ciutat de València i el món de la cultura i la política li deu molt al nostre escriptor més universal, sent imperdonable i inadmissible l’oblit i el menyspreu que segueix rebent Vicent Blasco Ibáñez.
Reeditar i difondre els seus llibres i textos periodístics entre els escolars i habitants del País Valencià, és una tasca urgent, per a així poder conèixer el profund ideari i les motivacions radicals d’un dels personatges més actius i compromesos que ha tingut la nostra terra, la nostra València. El millor homenatge que se li pot brindar a qualsevol escriptor, artista o polític és conèixer-lo a través de les seues obres…
No es pot reduir la vida d’un home, tan compromès i actiu, a una simple estàtua, a dedicar-li un carrer o a un homenatge tancat, realitzat per eminents erudits. Hi ha molta vida, massa vida i lluita en totes les novel·les, articles i accions de Vicent Blasco Ibáñez.
València i els seus polítics tenen la mala costum, l’horrible costum de quedar-se sempre en la superfície, en l’adorn i a conrear, circumstancial els aspectes anecdòtics i retòrics de tots els grans homes i dones que han contribuït a difondre i estendre els valors, la riquesa, la història i els paisatges de la nostra terra valenciana. Ha arribat l’hora d’aprofundir i exigir una difusió radical i total, sense censures ni manipulacions de l’obra i vida de personatges tan singulars i significatius com són Vicent Blasco Ibáñez, Sorolla, Lluis Vives, Gori Muñoz…
Els republicans valencians tenim la necessitat urgent de rescatar de l’oblit, fill directe del menyspreu, les idees republicanes i federals d’un gran escriptor, d’un activista d’una insuperable altura, a pesar del reduccionisme al que ha estat sotmès interessadament per certs indesitjables, experts en apropiar-se de les idees alienes per a ocultar-les, destruir-les…
És hora que Rita Barberá i Francisco Camps, abandonen el seu autisme i menyspreu crònic cap a València, cap a la cultura, cap a la vida i la història valenciana i procedisquen a rescatar el cos de Vicent Blasco Ibáñez, que jeu tristament en un nínxol del Cementiri General de València, i col·locar-lo en el mausoleu, realitzat per Mariano Benlliure i pagat per subscripció popular. Hem d’organitzar un soterrament laic el dia que se celebra el 80 aniversari de la mort de l’insigne agitador i escriptor valencià, nascut en un populós carrer, prop del Mercat Central.
El 28 de gener del 2008 els republicans valencians tenim una cita amb Vicent Blasco Ibáñez, un autor viu i sempre amatent al combat contra la barbàrie. Volem que el cos de l’escriptor i polític puga reposar en el feretre, amb simbologia masònica i republicana, que li va fer el seu amic i company, Mariano Benlliure, així com reclamem la re-edició dels textos periodístics i polítics d’un ciutadà sempre compromès amb els més dèbils, amb els treballadors, amb els llauradors, amb els desheretats…

Antonio Marín Segòvia de República Valenciana-partitvalencianista europeu