Les recents detencions de personal sanitari de determinats centres hospitalaris per casos de pràctiques d’avortaments “suposadament” il·legals estan reflectint la insuficiència de la legislació espanyola en relació amb el dret de les dones a decidir sobre la seua maternitat. Han estat suspeses diverses clíniques a Madrid i Barcelona per presumptes irregularitats, el personal dels centres ha rebut amenaces de mort i agressions en el carrer. Tornem a les situacions que vam viure fa més de vint anys quan moltes dones exigiríem l’avortament lliure i la dreta ultraconservadora, adduint els arguments més espuris, ens acusaven de promoure l’assassinat.
Tenim una Llei de l’avortament de fa 22 anys caduca i obsoleta, bastant més restrictiva que la dels països del nostre entorn, com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, Portugal, Grècia, Bulgària, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Hongria o la Republica Checa, que admeten l’avortament lliure - sense supòsits legals- fins als 12 setmanes de gestació. En el cas d’Espanya, la Llei fixa tres supòsits per a permetre l’avortament: risc per a la salut de l’embarassada, detecció de greu tara física i psíquica per al fetus i quan l’embaràs és conseqüència d’una violació.
L’ocorregut a Madrid i Barcelona evidencia que la Llei no dóna resposta al dret de les dones a decidir sobre la seua maternitat. Malgrat la negativa inicial del Govern a reformar la llei de l’avortament, per a evitar un enfrontament amb l’Església catòlica en període electoral, les últimes notícies parlaven que el Partit Socialista és plantejava incorporar la reforma de la Llei de l’avortament en el seu programa electoral, abandonant la idea definitivament. A més, Esquerra Unida (IU-ICV) ha plantejat, aquesta setmana mateix, al Parlament Espanyol la necessitat de la reforma de la llei, iniciativa que no ha estat aprovada.
L’Àrea de la Dona de la Intersindical Valenciana vol insistir en la necessitat de modificar aquesta legislació perquè permeta a les dones l’exercici lliure, en la sanitat pública i amb totes els garanties sanitàries i jurídiques, de la seva decisió voluntària d’interrompre un embaràs. A més, és necessari promoure, des de l’àmbit de l’educació, l’educació afectiu-sexual, per a prevenir embarassos no desitjats entre els joves, a més de campanyes informatives i formatives dirigides a la prevenció d’embarassos no desitjats i l’accés lliure a la anticoncepció.
València, 19 de desembre de 2007
Pilar Gregori i Monzó
Coordinadora de l’Àrea de la Dona de la Intersindical Valenciana