Després que el passat 30 d’octubre, l’AJ L’Aixada-CAJEI denunciara al plenari municipal l’aprovació de l’ordenança censuradora per la qual queda prohibida l’exhibició de propaganda política als carrers d’Aldaia, i que l’ajuntament d’aquesta localitat va justificar amb el pretext de la neteja viària, volem tornar a manifestar el nostre rebuig a la hipocresia i cinisme del PSPV d’Aldaia.
Amb l’ordenança censuradora queda prohibida la propaganda política als carrers d’Aldaia; en canvi, l’ajuntament ha començat a promoure la propaganda comercial capitalista mitjançant la ubicació de diferents panells als carrers cèntrics del poble. El que l’alcaldessa i el seu equip de govern no entenen, potser massa ocupats en fer càlculs per a maximitzar els beneficis potencials que generaran aquests panells, és que les persones que treballem en associacions i moviments socials no podem permetre’ns el luxe de pagar per fer propaganda. El que el PSPV pretén és negar-li al jovent lluitador del poble que puga expressar lliurement les seues idees i puga convocar obertament els actes i les activitats del seu col·lectiu, mentre els carrers d’Aldaia s’omplen de missatges neoliberals que promouen el consumisme exacerbat i l’alienació més miserable de les consciències. Mentrestant, l’ajuda que rebem els moviments socials del poble per poder obrir-nos a la gent no és cap altra que contemplar un discurs únic i unidireccional en els mitjans de comunicació locals que els ajuden a perpetuar-se en el poder, destacant el seu BIM i els informatius de la ràdio municipal.
Sembla que els cartells, pancartes, enganxines, díptics i altre tipus de material amb què el jovent de L’Aixada acostuma a lluitar, són els culpables de la brutícia que impera als carrers del nostre poble. Costa creure, però, que l’ajuntament no alce la veu de protesta contra l’aparició de cartells gegants que, durant les festes nadalenques, conviden a esdeveniments com el circ. Brutícia, per a l’ajuntament, tampoc són les deixalles de fem que s’amunteguen al voltant dels contenidors i que són fruit d’una greu mancança de conscienciació ciutadana vers la problemàtica ecològica. Tot això, per no parlar de l’absència d’uns serveis de neteja específics que combaten l’acumulació d’excrements d’animals de companyia en barris com La Saleta o La Brillantina. Fa temps que alguns carrers d’aquestes barriades han esdevingut impracticables, i es fa obligat estar pendent en tot moment d’allà on es trepitja. De totes aquestes misèries, l’ajuntament se n’oblida als discursos d’inauguració dels nous contenidors soterrats o de les tímides campanyes de reciclatge que el consistori promou.
Fet i fet, quin és el motiu de què Aldaia estiga tan bruta? Els cartells i díptics amb els quals ens expressem o les ampolles buides de la beguda promocionada als panells de pagament que resten tirades al paviment d’Aldaia? Els murals reivindicatius dibuixats a les parets alliberades o els enderrocs d’aquestes parets per donar pas a descampats que es converteixen en el temps en autèntics femers? El nostre discurs en defensa del territori o la manca de programes per conscienciar el poble d’Aldaia sobre la importància de preservar la netedat dels nostres carrers?
No ens enganyeu!
El jovent segueix en peu de lluita!
Fora l’ordenança censuradora!
Una vegada més, el jovent defensa el territori!
AJ L’Aixada-CAJEI
http://ajlaixada.bloc.cat

eldebat.cat Agències
Els governs basc, català i gallec han signat avui la Declaració de San Mamés que estableix una cooperació per aconseguir la participació dels seus clubs i federacions “als nivells més alts de cada competició al nivell territorial que correspongui”, incloent, si correspon, les “federacions internacionals respectives”.
El vicepresident català, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha estat un dels signants del text, ha assegurat que la Declaració “no va contra ningú” i que únicament combat “les limitacions polítiques a l’esport”. “Estem aquí a favor de l’esport, a favor dels nostres països com a països esportius i perquè volem competir entre nosaltres i amb tots els altres països del món; perquè no volem limitacions polítiques a l’esport”, ha dit. “Tenim competències exclusives en esport i les pensem exercir plenament”, ha sentenciat.
La firma del document ha estat portada a terme sobre la gespa del camp de San Mamés per el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, la consellera de Cultura i portaveu del Govern basc, Miren Azkarate, la consellera de Cultura i Esports de la Xunta de Galícia, Anxela Bugallo. A l’acte, hi han estat presents també el president de l’Athletic club de Bilbao, Fernando García Macua, i membres de la Directiva.
A més, ha destacat que la seva presència a l’acte de firma celebrat al camp de l’Athletic Club tenia caràcter institucional, “sense cap tipus de matís ni de discrepància per part de la resta del Govern”. “Només faltaria que un Govern no apliqués les lleis que estan en vigor al seu territori i que a sobre ha aprovat el poble de Catalunya en referèndum”, ha agregat referint-se a l’Estatut.

IU ha convocat un Consell Polític Federal extraordinari per al pròxim dia 12 en el qual només es tractarà el «conflicte» en EU

EMV, València
Segons l’organització que lidera Glòria Marcos, IU ha pres la decisió de convocar aquest consell, màxim òrgan dde direcció entre assemblees, pel «creixent malestar» que existeix a causa de les decisions preses en la Presidència Executiva Federal del passat 18 de desembre.
Aqueix òrgan va decidir llavors convocar eleccions primàries en les tres circumscripcions de la Comunitat Valenciana després que el dia anterior l’assemblea d’EU nomenara als seus caps de llista al Congrés. Marcos s’ha felicitat que amb aquesta convocatòria «s’estiguen donant els passos per a reconduir la situació», ja que la federació valenciana considera la decisió d’IU va suposar «un atac a la federalitat i a la pluralitat de l’organització, així com una clara vulneració dels estatuts» Segons expliquen, el Reglament de Funcionament dels “òrgans de direcció Federal d’IU estableix que amb un 40% de signatures dels seus membres es convocarà un Consell Polític Federal extraordinari. La petició per a realitzar aquest consell, que tindrà com únic punt del dia el «conflicte» en l’organització valenciana, es va presentar ahir amb l’aval de 98 signatures, encara que asseguren que hi ha més dirigents d’IU que han manifestat la seua adhesió.
Suport d’altres comunitats
EU considera «molt improbable» que Gaspar Llamazares aconseguisca el suport per a avalar la seua intervenció en les llistes d’EU, atès que, segons asseguren, la majoria de les federacions d’IU s’estan posicionant en contra. Els coordinadors d’IU a Andalusia, Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Galícia, Canàries, Cantàbria i La Rioja han signat la sol·licitud del Consell Polític Federal extraordinari. A més, les direccions de Múrcia i Extremadura aprovaran una resolució de rebot a l’actuació contra EU, mentre que Aragó, Madrid i Navarra, encara que no s’han posicionat expressament, tampoc protegeixen a Llamazares en aquest assumpte, segons les mateixes fonts.

“Si l’Estat no vol la consulta, ens queda la resistència civil”
“La democràcia a l’Estat espanyol és al mateix nivell que a Turquia”. “S’empresona gent pel fet de ser independentista. ¿Hi ha motius o no perquè ens enviïn observadors internacionals?”. “Hem unit a l’executiva diverses sensibilitats perquè la societat demana consens”

Eduard Mas - Bilbao

Unai Ziarreta és el nou president d’Eusko Alkartasuna (EA) en substitució de Begoña Errazti. Ho van decidir el 16 de desembre, amb un 68,5% dels vots, els 600 compromissaris al setè congrés de la formació independentista. Unes setmanes després, el tercer president en la curta història d’EA conversa amb l’AVUI.

Per primera vegada els sectors oficial i crític d’EA s’asseuran junts a l’executiva. Això garanteix la unitat interna?
A tots els partits hi ha sensibilitats i confrontació d’idees. Però la societat reclama unitat i consens. I aquest és un repte que a EA hem aconseguit ajuntant a l’executiva, per fi, les diferents sensibilitats. Hem superat els personalismes que hi podia haver en altres èpoques.

¿Queda aparcat, també, el debat sobre si és millor anar en solitari o en coalició a les properes cites electorals? EA anirà sola a les generals?
A Lituània, quan defensaven la independència, els parlamentaris es tancaven a la cambra envoltats de tancs russos. És un exemple de resistència civil
L’assemblea nacional d’EA decidirà com vol acudir a les urnes. En una política prou canviant com la basca no es poden marcar estratègies electorals ni a un any vista. Però l’estratègia respecte a la identitat, pròpia i diferenciada, de formacions com el PNB o Batasuna va quedar fixada al congrés extraordinari del gener. El congrés de fa una setmana va servir per enfortir la decisió d’anar a les urnes amb la nostra sigla.

¿Però hi ha damunt la taula una possible unió dels partits nacionalistes bascos de cara a les generals? Tracten aquest tema amb altres formacions?
Hi ha converses informals amb diferents dirigents polítics, però res més. Nosaltres concertarem reunions amb el PNB, EB i Aralar per analitzar, entre altres qüestions, aquesta possible unitat d’acció que nosaltres sempre hem defensat, tant a Madrid com a Euskadi. I ara és molt necessària, perquè es presenten desafiaments importants, com la consulta popular que proposa el govern basc.

¿La solució al conflicte passa per una majoria simple dels partits nacionalistes, un segon pacte de Lizarra?
Sí. Passa per una majoria. Si és àmplia, molt millor. Però no podem permetre que una minoria imposi les seves posicions a la majoria. La transversalitat no pot convertir-se en dret de veto, com pretén el PSE.

Vostè assegura que la consulta és l’eina fonamental en el camí cap a la pau i la normalització política.
A Euskadi fa 15 anys que no tenim cap avenç en l’autogovern. I la sensació de cabreig i afartament augmenta. Els partits bascos hem estat imaginatius i hem fet arribar a Madrid tota mena de propostes, però la resposta és sempre un cop de porta, com amb el pla Ibarretxe. Ara l’oferta és senzilla i sincera. No volem imposar res. Apostem pel diàleg amb l’Estat. Aquí hi ha un poble que té els seus sentiments de pertinença mal resolts. Jo sóc basc, jo no sóc espanyol, però em forcen a ser-ho. I això s’ha de resoldre. L’independentisme s’ha de poder materialitzar. I és la ciutadania qui ha de decidir.

Hi haurà consulta el 25 d’octubre del 2008?
Sense cap mena de dubte.

Encara que Madrid no la permeti?
Sí. Hi haurà consulta amb o sense el permís del govern espanyol.

Si l’Estat no respecta el resultat de la consulta, quina sortida queda?
Hi ha moltes alternatives. A Lituània, quan defensaven la independència, els parlamentaris es tancaven a la cambra envoltats de tancs russos. És un exemple de resistència civil. Que cadascú n’extregui les seves conclusions.

Déu n’hi do. Preveu temps difícils.
És complicat. Hem tornat a escenaris que crèiem oblidats.

ETA mata, 47 empresonats en el macrojudici 18/98…
La situació que es viu al País Basc, amb aberracions polítiques com la del 18/98, dóna gairebé per cridar observadors internacionals. Estan criminalitzant les idees. Les úniques democràcies europees que permeten il·legalitzar una formació política són la turca i l’espanyola. Som al mateix nivell democràtic d’una Turquia a la qual no deixen ni entrar a la UE per l’actitud que manté amb els kurds o els armenis. A Espanya s’empresona gent només per defensar la independència del País Basc. ¿Hi ha motius o no per enviar-hi observadors internacionals?

¿Zapatero vol eliminar l’esquerra abertzale o guanyar les generals?
L’aposta de Zapatero és electoral. Aposta per la mà dura, però es resisteix a derogar la resolució del Congrés que aposta per la solució dialogada de la violència. Actua mogut per càlculs electorals bastards. Però Zapatero hauria de veure que el nacionalisme, tant al País Basc com a Catalunya, creix. Hi ha una qüestió no resolta, una transició no acabada, que s’ha de resoldre.

Quaranta mil espectadors veuran avui en directe el partit entre les seleccions de Catalunya i Euskal Herria a l’estadi de San Mamés. Hi ha moltes ganes de veure aquest matx: les entrades es van esgotar al cap de poques hores de posar-se a la venda, i prop de cinc mil aficionats catalans s’han desplaçat al País Basc, omplint els carrers de Bilbao amb estelades. A les vuit i mitja del vespre (TV3) començarà el matx. Font: Vilaweb.
El partit en directe per Catalunya Ràdio

PER LA DIGNITAT DE MALLORCA, LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ!

La Diada de Mallorca acomiada el 2007, l’any en el qual es compleixen 300
anys de l’inici de l’ocupació dels Països Catalans. Canvia
l’any però segueixen les mateixes mentides a les Illes i a la resta del
país. Si al País Valencià i la Catalunya Nord ni es disimula el tarannà
autoritari, desnacionalitzador i repressiu de les respectives classes
polítiques (palesat en el tancament de TV3 a Alacant o l’ofensiva contra
el moviment popular estudiantil nnordcatalà); a les Illes, com al
Principat, els governs de coalició anomenanats de progrés han continuat
amb la seua política de servilisme a l’Estat i han mantingut la mateixa
estratègia econòmica que a la resta del país. Així, es conitnua afavorint
determinats interessos capitalistes que suposen la destrucció del
territori. En les passades eleccions autonòmiques una part important dels
moviments socials i les classes populars apostaren pel canvi, per fer fora
al PP. Tanmateix, el model de desenvolupament capitalista està per damunt
del canvi de “cromo” polític i l’amenaça especuladora contra La Real, Ses
Fontanelles, Cala Carbó, La Muleta,… no s’ha aturat.

Així doncs, el govern d’esquerres no ha suposat cap solució als problemes
de Les Illes i, per tant, els moviments populars han de continuar la
lluita per la defensa del territori. No podem permetre que ens tornen a
enganyar amb bones paraules que amaguen traïcions. En aquest context,
l’Esquerra Independentista illenca té un paper important: contribuir a
conformar amb el conjunt de la massa crítica illenca un contrapoder
popular capaç d’aturar aquestes agressions i començar a dibuixar un nou
model per al territori. Un nou model basat en els interessos de les
classes populars, i per tant en la sobirania política i econòmica.

Altrament, el 2007 ha marcat l’inici de la reconstrucció del moviment
independentista. Una reconstrucció que només es pot donar mitjançant la
unitat d’acció en la lluita. En aquest sentit, des d’Endavant volem enviar
una salutació revolucionària i donar el nostre suport total al bloc
independentista que, com cada any, conforma l’organització juvenil
Maulets i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Animem doncs, al
conjunt de les classes populars catalanes a
mobilitzar-se el dia 30 de Desembre les 18h al Passeig del Born de la
Ciutat de Mallorca i a mantenir en aquesta diada una actitud crítica
davant dels partits “d’esquerres” que estan
traïnt Ses Illes.

Endavant Organització Socialista d’Alliberament Nacional
Països Catalans, 28 de Desembre de 2007.


www.endavant.org

per Sergi Castillo. Coordinador d’ Opció Jove.
Sense selecció nacional de futbol
Estos dies diverses seleccions autonòmiques de futbol disputen els ja tradicionals partits de Nadal que servixen per a que, almenys una vegada a l’any, els combinats nacionals o regionals puguen defendre els seus colors tot i que siga en un partit amistós. Ho fan Catalunya i Euskadi, Galícia i Andalusia i, fins i tot, Múrcia. En el cas valencià, des de fa poc menys d’una dècada teníem l’oportunitat de vore sobre el terreny de joc a la Selecció absoluta de futbol, hereva d’aquella que pels anys 30 ja disputara partits contra Catalunya. Però enguany no anem a poder fruir de la nostra selecció nacional perquè, segons la Federació Valenciana de Futbol, no s’han donat les circumstàncies econòmiques per a que el partit poguera organitzar-se sense que es perderen diners. (més…)

JA A LA VENDA EL NOU CD DE CARLES ENGUIX I O3 TITOLAT
“A TRES QUARTS DE CINC”
14 TEMES DES DEL BLUES, SOUL, JAZZ I POP PER EMPAITAR RITMES, OBLITS, IMPOSTURES.
DES DE L’ENERGIA MEDITERRÀNIA A LES SENSACIONS DE LA MÚSICA NEGRA.
FUSIÓ DE FORÇA I CARÀCTER. 14 TEMES ENTRE VIGOROSOS I RELAXANTS. SEMPRE IMPACTANTS.
EDITAT PER “CAMBRA RECORDS”
EL TROBAREU A “OLDIES DISCOS”, “FNAC”, “EL CORTE INGLÉS” I A MEDIA MARKT”.- A BARCELONA: EL SINGLÓ C/AGULLERS, 9 (VIA LAIETANA)
CARLES ENGUIX I O3 “A TRES QUARTS DE CINC”
www.carlesenguix.com

Fent ús de les normes internes, s’ha instat un Consell Polític Federal extraordinari per al dissabte 12 de gener, amb la situació d’EUPV com a únic punt de l’orde del dia

El creixent malestar en IU per les decisions preses en la Presidència Federal del passat 18 de desembre, que suposen un atac a la federalitat i a la pluralitat de l’organització, així com una clara vulneració dels estatuts, han motivat una convocatòria extraordinària del Consell Polític Federal, màxim òrgan de direcció de IU entre Assemblees.

El Reglament de Funcionament dels Òrgans de Direcció Federal d’Izquierda Unida estableix que amb un 40% de signatures dels seus membres es convocarà un Consell Polític Federal extraordinari, en el que només podran discutir-se els punts de l’ordre del dia per al que haja sigut convocat. La petició es va presentar ahir, amb l’aval de 98 firmes, encara que hi ha més dirigents de IU que han manifestat la seua adhesió però que no han pogut fer arribar encara la seua signatura per les dates vacacionals.

L’únic punt de l’orde del dia fixat per a eixa reunió és: “Anàlisi, debat i presa de decisions sobre la Resolució de la Presidència Federal en allò que afecta el conflicte amb EUPV”. Segons l’article 13 dels estatuts de IU, el conflicte amb una federació ha de resoldre’s “en el Consell Polític Federal, en un sentit o un altre, requerint majoria de 3/5 dels vots emesos”.

És molt improbable que Llamazares aconseguisca eixe recolçament per a avalar la seua intervenció en les llistes d’EUPV, atés que la majoria de les federacions de IU s’estan posicionant en contra. Han firmat la sol·licitud del Consell Polític Federal extraordinari els coordinadors de IU a Andalusia, País Valencià, Castella la Manxa, Galícia, Canàries, Cantàbria i La Rioja. A més, les direccions de Múrcia i Extremadura aprovaran pròximament una resolució de rebuig de l’actuació contra EUPV. I Aragó, Madrid i Navarra, encara que no s’han posicionat expressament, tampoc abonen a Llamazares en aquest assumpte.

Glòria Marcos, coordinadora d’EUPV, recorda que “les llistes del País Valencià per al Congrés i el Senat van ser triades democràticament per l’Assemblea, i cap òrgan les ha anul·lat. El que es va produir en la Presidència Federal del 18 de desembre va ser una actuació antiestatutària, recolzada únicament pel 28% dels membres d’eixe òrgan, que a més és manifestament incompetent per a decidir sobre EUPV”. Marcos es congratula que “s’estan donant els passos per a reconduir la situació”, però en qualsevol cas recorda que “Esquerra Unida farà valdre la seua sobirania enfront dels intents centralistes d’anul·lar la voluntat democràtica de la seua militància”.

Lluís Dubón Portoles. Recordant al pintor i artista faller
En el nostre antic poblat de Benicalap, molt prop ja de Burjassot, existeix una menuda plaça (que realment és un atzucac, inundat de vehicles) dedicada a un il·lustre artista valencià, avui injusta i inmerescudament relegat a l’oblit, que va tenir a bé viure i treballar ací, en el que avui és Ciutat de l’Artista Faller.
Servisca la present nota per a recordar la vida i l’obra del pintor Dubón, destacat ciutadà que va treballar en els seus últims anys com artista faller, després d’haver destacat en el cartelisme i en el disseny gràfic.
El refinat estil i modernitat que destil·len les obres de Dubón, segueixen desprenent una vigorosa qualitat i una indiscutible vigència i frescor. Observant els seus dissenys i cartells de taronges valencianes, podem comprovar que són tan actuals i innovadors com els quals avui presenta i difon la publicitat.
L’entitat Cercle Obert de Benicalap estima fonamental i necessari recordar als nostres il·lustres fills, als nostres veïns, per a vaig agafar poder-nos sentir-nos orgullosos, rescatant i difonent les extraordinàries i singulars aportacions culturals que han realitzat en el transcurs de les seues vides.
Sol·licitem a l’Ajuntament i a la Generalitat Valenciana que procedisca a iniciar una campanya educativa, destinada que els ciutadans del carrer puguem conèixer i apreciar l’obra artística dels nostres pintors, dissenyadors, escriptors…
Altre dia parlarem de Gori Muñoz, extraordinari decorador escènic i artista de renom internacional, millor conegut i benvolgut en Argentina que en la seua Benicalap natal. Pot ser que el seu ideari socialista i republicà tinga part de culpa perquè Gori Muñoz romanga en les tenebres, condemnat a l’oblit i al rebuig institucional dels nostres gestors.
LQSomos. Antonio Marín Segòvia. Desembre de 2007.