Tocs d’atenció
1) El canvi a les Illes
De tots els canvis esperats l’únic que podria confirmar-se seria el que faria fora el PP del Govern Balear. El resultat però és molt ajustat i encara depèn de la voluntat política d’Unió Mallorquina, que pot conformar majoria amb els socis del pacte de progrés o amb el PP mateix i que posarà un preu molt alt al seu vot.
Tot i amb això el retrocés del PP a les institucions balears és important, en qualsevol cas, ja que han perdut la majoria absoluta al Parlament Balear, a l’ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca, institucions totes tres on dependran d’UM, i han perdut també clarament el Consell d’Eivissa, illa molt castigada amb la polèmica sobre l’autopista i els afers de corrupció. Clarament, doncs, el PP hi ha pagat el preu d’una política descarada on la corrupció i la prepotència han aconseguit crispar a una part important de la població.
2) Cap canvi al País Valencià
No ha estat aquest el cas del País Valencià però. Un PP semblant al balear, corrupte, prepotent, balafiador i amenaçant, ha aconseguit els millors resultats de la seua història. Caldrà analitzar els pròxims dies el motiu d’aquesta victòria que a la ciutat de València ha estat d’una dimensió colossal però tot sembla indicar que una part de la població està molt contenta amb aquest model i que l’oposició no sap com reaccionar. El PSPV-PSOE, que ha fet una política extremadament suau aquests quatre anys, s’ha quedat clavat sense guanyar vots ni tan sols amb una operació d’imatge discutible com era la presència de Carme Alborch a València. I el Compromís pel País Valencià ha decebut i molt. No ha arribat de cap manera als resultats que sumant el Bloc i Esquerra Unida tingueren fa quatre anys i ha quedat per sota de les pitjors expectatives. La divisió entre Bloc i Esquerra Unida en la majoria de ciutats, Castelló com a exemple paradigmàtic, a més ha facilitat la majoria absoluta del PP. Ara vindran quatre anys molts durs i el valencianisme i l’esquerra haurien de reflexionar sobre si hi ha alguna manera de redreçar una situació que en aquestes eleccions sembla que toca fons.
3) Canvis subtils a Barcelona
A Barcelona el PSC seguirà governant i passarà dels trenta anys seguits en l’alcaldia. Però ho farà amb un sabor amarg. Jordi Hereu ha aconseguit el pitjor resultat del PSC des de l’inici de la transició, malgrat presentar-se com una cara nova amb nou programa. I els seus socis del tripartit han perdut vots i escons. En canvi CiU, de la mà de Xavier Trias, ha aconseguit sumar tres escons i acostar-se més que mai al PSC. El tripartit no tindrà problemes doncs per a revalidar el seu govern però faria mal de no escoltar el significat dels vots. I CiU hauria de reflexionar sobre els resultats també. Trias ha fet una campanya socialdemòcrata i molt tranquil·la, distinta a la que Mas va fer en les eleccions catalanes i sembla que l’electorat l’ha premiat. Per això a l’hora de pensar en el seu futur CiU no hauria de treure importància a l’experiment barceloní. Parlant de les municipals al Principat, però, no es pot deixar passar de llarg el fet destacat que ara el PSC domina els tretze ajuntaments més grans l’un darrere l’altre.

4) L’esquerra plural també rep el càstig
L’anomenada esquerra plural acudia a aquestes eleccions en una situació de dubte i precaució que s’ha confirmat que tenia raó de ser. Esquerra, Iniciativa, els dos Bloc i Esquerra Unida han patit retrocessos que sense ser impressionants resulten significatius. Segurament Esquerra ha pagat el preu de fer president Montilla, amb fugues cap a CiU i cap a la CUP -que va ser sobrevalorada en les enquestes a peu d’urna generant un dels moments sorprenents de la nit. I el desgast de la gestió del Departament d’Interior sembla haver passat factura també a Iniciativa que perd vots no només a Barcelona sinó en la major part dels seus feus tradicionals. Esquerra Unida i el Bloc, per la seua banda, han pagat la indefinició de Compromís però en el cas d’Esquerra Unida la seua baixada electoral en els municipis, percentualment, és encara més pronunciada que la baixada important que també experimenta el Bloc.

5) Nous actors miren de trobar un espai mentre el vot en blanc creix de forma massiva
Però potser on s’expressa més el descontent dels electors amb les alternatives polítiques actuals siga en l’abstenció i l’elevat nombre de vots en blanc. Al Principat, especialment, les xifres són importants. L’abstenció és altíssima, del 46,20 per cent, i puja prop de vuit punts respecte a les eleccions de fa quatre anys. I hi ha ni més ni menys que noranta mil vots en blanc, una xifra que d’anar a alguna força política l’hauria convertit en la sisena. D’aquests 67.000 són a la província de Barcelona, superant la xifra que rep Ciutadans. Què volen dir aquests votants? És difícil interpretar-ho però no anirem errats si afirmem que no els agrada la situació actual ni les alternatives de vot que tenen.
Tot i això hi ha alternatives que treuen el cap de forma tímida en alguns casos però també cridanera. Així les CUP han aconseguit bons resultats en alguns ajuntaments i la racista Plataforma per Catalunya, dissortadament, ho ha fet també, aconseguint un bons resultats en ciutats com ara Vic. Per contra Ciutadans punxa amb claredat tot i tenir encara un nombre molt significatiu de vots.

Vicent Partal

El portaveu d’Iniciativa per Catalunya al Congrés, Joan Herrera, ha anunciat que ICV assistirà a la manifestació de l’1 de desembre per la crisi de rodalies i convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir. “Ens sentim molt còmodes amb la convocatòria ara que hem aconseguit que un dels punts del manifest plantegi la necessitat d’un model d’infraestructures alternatiu que prioritzi rodalies, tot i que CiU s’hi oposava”, ha explicat. De la mateixa manera, Herrera també ha celebrat que un dels punts del manifest també demani la dimissió de la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez.

Clara Andrés, natural d’Oliva, acaba de traure al mercat el seu primer disc “Dies i dies”. Un treball conformat per onze cançons (8 temes en valencià i tres en castellà), en el que la quotidianitat de les situacions que Clara parla a les seues cançons es veu acompanyada magistralment per una música d’una gran qualitat, on els instruments de corda són protagonistes essencials, i que lligada a la seua veu seductora han donat un resultat encisador i molt abellidor. Edeta.org ha entrevistat, via xarxa (com no), a la cantautora de la Safor perquè ens faça cinc cèntims del seu últim treball. Aquest és el resultat:
Edeta.org: Benvinguda a Edeta.org, diari digital del Camp de Túria.
Clara Andrés: Moltes gràcies, i encantada d’atendre-vos.
E.o.: Qui és Clara Andrés?
C.A.: “clara andrés” és un grup de cinc musics, Marià Roch, Dani Calabrita, Xarli Oliver, Gyg i jo. Es pot definir com música de bandautor que es diu ara, és a dir, hi ha una autora de les cançons (en aquest cas jo) però amb una banda que hi participa en la construcció d’aquestes, a nivell d’arranjaments, amb tota la llibertat creativa de cada músic.
E.o.: De què parlen les teues cançons?
C.A.: Moments, sensacions, circumstàncies meves però quotidianes. Emocions recollides en cada dia.
E.o.: Què és el que més t’ompli de la teua música?
C.A.: Fer-la. També disfrute molt amb el grup i el treball que faig amb ells, però el millor moment per a mi és el camí que faig fins que em quede satisfeta amb una cançó.
E.o.: Com naix el teu treball “Dies i dies” i com ha estat possible?
C.A.: Naix a partir de la maqueta “Inici”. Després de les alegries que ens ha donat, hem volgut fer un passet més. Recull les cançons de la maqueta i d’altres noves. “Dies i dies” ha estat possible principalment gràcies al Marià Roch (el baixista) i la seua implicació en este projecte, la resta de músics que sempre estan dispostos i l’autoproducció.
E.o.: Què se n’espera d’un treball que es fa amb poc pressupost i a base d’il•lusió?
C.A.: Molt més, pense jo, que d’un amb molt de pressupost i poca il.lusió.
E.o.: Per què no s’ha inclòs el tema “Paraules”, una molt bona adaptació del tema “Parole” de Mina, al disc?
C.A.: “Paraules” es pot baixar desde la web. Em preferit oferir-la així, com un detall. Algú va proposar fer-ho així en compter de que estigués al disc i ens va agradar la idea.
E.o.: Donat que la promoció de la música en valencià al País Valencià, mancada del suport institucional i oblidada pels mitjans de comunicació, és ben complicada, com te planteges el camí de fer-te arribar a la gent?
C.A.: El que ens plantegem és poder tocar amb bones condicions tantes voltes com puguem i continuar disfrutant del que fem. I desitjar que la gent que ens escolte disfrute també.

E.o.: Tens pensada alguna proposta imaginativa per difondre el teu treball o ja està tot inventat?
C.A.: A través de la web, del myspace, dels mitjans que ens ho permeten, dels directes…. Crec que no és molt imaginatiu però de moment va bé. Però estem oberts a propostes.

E.o.: Es pot viure bé, dignament vaja, cantant en valencià?
C.A.: Hi ha gent que ho ha aconseguit, uns més dignament que d’altres. I segurament no precisament a València. O no especialment. Però el mes digne es cantar com vullgues i el que vullgues.

Ens acomiadem de Clara emplaçant-vos que visiteu el seu web www.claraandres.com on podreu escoltar tots els temes del seu disc “Dies i dies” més el tema “Paraules”.
A més aquest mateix divendres Clara visitarà el Casal Jaume I on es podrà gaudir de la seua música en directe, una ocasió per no perdre-se-la.

Publicado en el Blog de Giuseppe Grezzi

Desoyendo las llamadas de la sociedad civil, de la plataforma Salvem Tabacalera, de la Academia de San Carlos y de un montón de personas, comentaristas y políticos, el gobierno del PP ha ordenado la entrada de las maquinas. Contra la razón y el sentido común, contra el patrimonio y la historia, contra los valencianos en definitiva. Las maquinas contra la cultura!

Un atentado en plena regla, perpetrado con la máxima frialdad, a plena luz del sol. Para favorecer los negocios privados, que serán muy pingues. Se destroza un patrimonio arquitectónico para favorecer un pelotazo urbanístico, para que se construyan fincas, hasta 300 pisos. En esa zona de la ciudad, ya muy saturada, no hacen falta más pisos (y en la ciudad tampoco, ya que hay más de 65.000 pisos vacíos…).

Lamentamos, y ya van muchas veces, que el Ayuntamiento favorezca los negocios de los privados, privando a los valencianos de uno preciosos recursos, que tanta falta nos hacen. Y que lo haga tirando abajo parte del patrimonio arquitectónico, que quedará deslucido y tapado por las fincas que se construirán a su alrededor. A diferencia de lo que pasa en la otras ciudades de España (Málaga, Zaragoza, San Sebastián, Madrid, Sevilla), que han preservado los edificios, promoviendo proyectos culturales en sus instalaciones.

La diputada de Compromís pel País Valencià ha mostrat el seu malestar pel respecte nul i el menyspreu que es practica des de moltes instàncies del Consell cap a l’ús normal de valencià. Albiol ha adreçat una bateria de preguntes a les conselleries de Sanitat i Justícia respectivament, per mostrar el malestar pel que creu una falta de consideració molt greu, i una vulneració a la mateixa Llei d’Ús del Valencià. Recentment, des d’aquest grup parlamentari s’han presentat diverses preguntes a aquestes conselleries, sobre diferents afers. Aquestes preguntes han estat sempre presentades en valencià, però aquestes conselleries, per respondre a les qüestions plantejades, primer tradueixen el text de la pregunta, i després, es contesta íntegrament en castellà.
Per eixe motiu, en les preguntes escrites, Albiol ha demanat als titulars de Sanitat i Justícia que responguen per escrit si coneixen l’existència de la Llei d’Ús i Ensenyament de Valencià, si els consellers saben respondre en valencià, i si aquestes conselleries no disposen de cap funcionari o assessor que puga traduir les respostes al valencià.
La diputada va manifestar que en aquesta actuació existeix una pretensió política clara d’entorpir la normalització lingüística, amb la llarga llista d’assessors i personal administratiu de cada conselleria, perquè no creu que no hi haja cap treballador que puga adaptar les respostes del conseller a la llengua en la qual se li ha preguntat. Albiol ha destacat altres fets simbòlics com ara que la versió en internet dels pressuposts només estiguera en castellà.

César Rodríguez se l’envaina: el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Meliana, del PP, després d’haver anunciat públicament que retiraria una enciclopèdia temàtica de la Biblioteca Municipal de Meliana per parlar de “País Valencià“, “català” i “Països Catalans“, i després de la reclamació feta pels membres d’EUPV de Meliana i de l’advertiment en un Plé de l’Ajuntament de les possibles conseqüències jurídiques de sustraure un bé públic de l’accés públic, ens ha contestat que “ha estado y estará a disposición de cualquier usuario que lo solicite de lunes a viernes de 10 a 14 h y de 17 a 20 h“. Cal felicitar-se de la recuperació del seny i lamentar el ridícul de l’intent de censura.

Rafael Pla López

Francesc García, portaveu d’IdPV: “esta mesura pot suposar la reducció d’uns 50.000 vehicles diaris i un estalvi econòmic proper al 40 milions d’euros anuals en combustible
Segons García, “la CV-35 és una de les vies més congestionades de l’àrea metropolitana de València i cal establir mesures que vagen encaminades a l’optimització dels mitjans de transport terrestre i a la paulatina reducció d’emissions de CO2”. (més…)

Dijous 29 de novembre tindrà lloc a la Universitat de València les eleccions anuals per tal de triar els representants dels estudiants al Claustre de la Universitat i a les Juntes de centre de les distintes Facultats i Escoles que la composen.

El BEA, com a associació amb més anys d’història a la UV, serà present en aquestes eleccions, tal i com sempre ha fet al llarg dels seus 23 anys d’història. I ho serà per tal de fer valdre el pes dels estudiants als distints òrgans de govern universitari amb la fi de construir una universitat pública, valenciana i de qualitat.

Podeu consultar els materials de campanya del BEA i ITACA a la seua plana web www.beaweb.net.

«Prou de Colonialisme: Llibertat i Independència»
per Enric Borràs
És remarcable que els stalinistes aferrats a la Direcció d’Esquerra s’hagin apressat a criticar amb tanta duresa en Mas pel seu anunci que aplicarà, diguem-ne de manera puntual i casolana, el dret de decidir. Tot stalinista que es preuï hauria d’haver llegit Lenin i saber-se de memòria —no és el meu cas i excuseu-me si la cita no és textual— allò d’«adequar els interessos subjectius de les masses a les necessitats objectives de la revolució». (més…)

El PP ignora les demandes del BLOC i carrega les despeses extraordinàries de l’hospital al pressupost de l’ajuntament de Llíria

Al pressupost del proper exercici 2008 el govern municipal de Llíria ha pressupostat unes despeses que considera com a inversions en “urbanitzacions de terrenys de l’hospital” per la quantitat de 779.710,53 €, que realment cobriran les obres de modificació del vial que uneix l’hospital i l’autovia CV-35. Açò amaga la ineficàcia del govern popular edetà, que assumeix com a pròpies les modificacions de projectes de l’autovia, i que no estaven previstos des d’un principi. (més…)

En nombroses ocasions l’esquerra basca ha estat remenant aquest dilema: participar o no participar en el Parlament Espanyol? Qui apostaven per la concurrència utilitzaven un argument que el mateix Che Guevara defensava: les forces revolucionàries deuen aprofitar tots les escletxes que els ofereixen les democràcies burgeses; no es deuen desaprofitar cap dels espais que poden servir-nos per a desenvolupar la lluita popular. Qui s’oposaven a la concurrència argumentaven que la presència de l’esquerra independentista en el Parlament espanyol reforçava la pertinença a un Estat del que volem independitzar-nos i consolidava la validesa d’una institució que és la màxima expressió de la nostra falta de sobirania.
La pràctica ha estat reflex d’aquest debat d’estratègies: unes vegades s’ha participat, unes altres no, en altres ocasions s’ha mantingut una presència testimonial i puntual… De fet, des de l’any 1996 no ha participat l’esquerra basca en el Parlament espanyol.
Dues propostes polítiques d’abast
L’esquerra basca, nucleada avui entorn de les sigles d’Acció Nacionalista Basca, està anunciant reiteradament que vol plantar cara a l’onada repressiva de l’Estat intensificant la iniciativa política.
En aquest context cal situar la proposta d’agrupar-se tots els sectors independentistes en una institució de caràcter nacional. En la base d’aquesta proposta està la constatació que, en totes les forces polítiques nacionalistes, hi ha sectors de sensibilitat independentista que no comparteixen la línia autonomista de les seues respectives direccions. Acció Nacionalista Basca s’ha dirigit a tots aquests sectors convidant-los a conformar un Consell Nacional Basc: una estructura nacional en la qual estigueren representats els diferents corrents polítics bascs que coincideixen en la seua aspiració soberanista. Institució que tindria semblança amb el Consell Nacional Africà o el Consell Nacional Palestí. La invitació ha provocat el previsible i immediat rebuig de l’Executiva del PNB, direcció política que no admet altra relació amb l’Estat que el pactisme submís.
L’altra proposta recent de l’esquerra basca té a veure amb les eleccions generals de març de 2008. Seguint en la línia de potenciar la iniciativa política, la direcció d’ANV va anunciar la seua decisió ja presa de concórrer a les eleccions generals que se celebraran l’any pròxim en l’Estat per a conformar el Parlament espanyol.

· El marc: L’anunci es va fer públic el dia 12 d’Octubre, en la conclusió d’una gran marxa popular a favor de l’autodeterminació.
· L’aval d’aquesta iniciativa: ANV compta amb els 200.000 vots que van protegir a aqueixa sigla en les antidemocràtiques eleccions municipals de maig d’enguany. Aquests vots van ser la màxima expressió de fidelitat a un projecte polític perseguit i un exercici massiu de desobediència civil enfront d’un Estat que il·legalitza l’ independentisme.
· Els objectius: Fer arribar al propi Parlament espanyol el clam d’un sector social independentista avui perseguit i silenciat. Contrastar aquest clam amb el missatge que traslladen a aquest Parlament altres parlamentaris bascos; missatge entreguista i submís de qui han renunciat a reivindicar la nostra sobirania nacional.
· El símbol: Rescaten un element mitològic entroncat en la nostra cultura ancestral els ‘zanpantzar’. Aquests personatges ixen en grup; caminen movent amb força la cintura per a fer sonar de forma acompassada i rítmica una xolles (cencerros) que duen cenyides a la cintura. En sentit simbòlic, el so dels badajos arruixa els dolents esperits i les epidèmies. En sentit figurat polític, es rescata aquesta figura tan present en les celebracions populars perquè arruixe totes les amenaces que ens ronden.
· La referència: Una sèrie de persones que són emblemàtiques en la història del nostre poble: Jon Idigoras (militant referencial de l’esquerra basca mort fa pocs anys), Agustín Xaho (escriptor d’Euskal Herria Nord que va viure durant el segle XIX), Tomás de Zumalakarregi (en el s.XIX, va encapçalar l’aixecament dels bascos enfront de l’Estat centralista en defensa dels seus furs), Dolores Ibarruri (formada en l’ambient miner de Bizkaia, va ser una de les dirigents obreres més conegudes en l’època republicana que el colp militar de 1936 va avortar)
· La proclama: Un document que es va fer públic el dia 2 de novembre d’enguany, el títol del qual i continguts resumim a continuació

“Som la nació basca independent”
“500 anys després d’haver estat conquistat el Regne dels Bascos, tenim 500 raons per a acabar amb la submissió i obrir la porta a la independència. Hem comprovat els grans danys que ens implica la dependència imposada. Només sent amos del nostre present podrem desenvolupar el nostre futur. Ens neguen la nostra identitat per a fer-nos desaparèixer. Som la nació basca i no renunciarem a ser-lo.
Vam ser independents fins que ens van deixar sense Estat propi. Ens van despullar dels nostres furs, últim vestigi de la nostra llibertat. Ens volen submissos, gestionant les engrunes del regionalisme que ens regalen. Rebutgen l’oportunitat històrica d’oferir a aquest poble la solució política a un conflicte ancestral. En les nostres mans està el demà que aconseguirem sense el permís de ningú.
Els nostres ascendents sabien que la sobirania duia inherent l’estructura d’un Estat propi; per això es van aferrar la independència. Avui ens trobem davant el mateix dilema però amb la lliçó bé apresa. Per això proclamem un SI rotund a la nostra independència. Hem de crear el nostre propi Estat per a plasmar el poder de la societat basca. Un Estat que empare la nostra llengua, la nostra cultura i, un model social des de l’esquerra.
Gràcies a la independència deixarem arrere la humiliació del vassallatge, obrirem les portes a la igualtat de la justícia envers els pobles, tindrem el nostre espai en el món.
El mateix que optem per la independència i la creació d’un Estat basc, vam reclamar la igualtat d’oportunitats per a tots els projectes polítics, inclòs l’independentista. Aquest projecte deu ser reivindicat en tots els escenaris polítics; d’ací la importància de les pròximes eleccions (2008). Només l’actuació unitària de tots els independentistes garantirà el futur de la nació basca i la seua independència.”
Euskal Herria, 26 de Novembre de 2007.

VALÈNCIA, CAPITAL
Fa uns anys, el col·lectiu del BLOC de la ciutat de València va organitzar una campanya que tenia este eslògan: “València, capital”, on es jugava, molt encertadament, amb la polisèmia de la paraula “capital”: ciutat principal d’un país, d’una regió o d’una circumscripció administrativa; adjectiu que és sinònim de principal, de fonamental, de vital; i en tercer lloc, riquesa –material o immaterial- acumulada.
València és el Cap i Casal del nostre País, i sense ella, sense el prop d’un milió de persones que hi viuen, el procés de construcció nacional no reeixirà. I no és només una qüestió de números: cap moviment nacionalista no pot recolzar-se sobre un enfrontament, una incomunicació, una disparitat de criteris, entre la capital i les comarques, per la qual cosa, com diuen els mallorquins, “sense València, no hi haurà independència”. València és, per tant, capital del nostre País i és una peça capital (ara és adjectiu) per a la consolidació del projecte polític que representa el BLOC.
El col·lectiu de la ciutat de València és el més nombrós de tots els del BLOC, fet lògic si es té en compte el pes demogràfic de la ciutat. I és per això que eixe col·lectiu acumula, també, un important capital polític (tercera accepció) que recolza sobre algunes de les persones que hi militen: el nostre Secretari General, Enric Morera, és afiliat a València i va ser candidat a l’alcaldia l’any 1999; Pere Mayor, l’ex-president del BLOC i diputat en la legislatura 1987-1991 també milita i viu a València. De València són persones imprescindibles en el nostre projecte polític, com Enric Capilla, com Empar Saràbia, com Joan Senent, com Sento Sanxis, com Oto Luque… i València té futur gràcies a gent com Artur Vélez, com Pere Fuset, com Francesc Gamero, com Patro Hernàndez, com Ximo López.
El passat divendres el col·lectiu de València va reunir de manera extraordinària l’Assemblea Comarcal per acceptar la dimissió de Joan Mansanet com a Secretari Comarcal. Joan i el seu equip van assumir la responsabilitat de dirigir el col·lectiu en un moment especialment fràgil dins del nostre partit, i van aconseguir un grau de cohesió interna molt important, com ho demostra el fet que l’acord amb el PSPV, possiblement la decisió política més difícil de la història recent del valencianisme polític al Cap i Casal, va rebre el suport d’una majoria aclaparadora de la militància del BLOC. Joan va donar la cara, i va haver d’assumir unes condicions infames imposades per un PSPV que va sobrevalorar “l’efecte Alborch”. Ara, en un gest d’enorme responsabilitat, ha decidit fer un pas enrere i propiciar una renovació de l’Executiva Comarcal que, des del divendres passat, serà coordinada per la candidatura que encapçalava Ximo López i en la qual hi ha dones i homes suficientment preparades i preparats per al repte: Mamen Gimeno, Xavi Navarro, Cloti Peña, Enric Capilla, Consol Castillo, Joan Moliner, Imma Àngel, Eduard Ramírez, Pili Micó i Jaume Ferrà.
A tots ells i totes elles la meua enhorabona. Que sàpiguen que sempre podran comptar amb el suport d’esta Secretaria d’Organització.
[ l’article VALÈNCIA, CAPITAL està publicat en el blog de Pepa Chesa]