Viure en valencià, article d’opinió de Vicent Brotons
Qualsevol dia. M´alce a les set del matí sentint les notícies en una de les 15 emissores que emeten la seua programació en valencià, les mateixes que també capte al dial en castellà, més dos o tres més en altres idiomes. Em dutxe, em visc i desdejune amb el meu fill. En la capsa dels cereals que ell pren llig, en valencià, les propietats alimentícies del producte. Quasi tots els productes que es comercialitzen duen etiquetatge en valencià, a més de fer-ho en altres llegües com castellà, anglés, àrab, rus, etc.
Isc de casa. Fa un dia fresquet. Passe pel quiosc i compre la premsa. Tinc per a elegir. Hi ha un munt de diaris i revistes, tants en valencià com en castella, de tota mena de temes. Alguns d´eixos periòdics estan escrits en les dues llengües de manera equilibrada. Fins i tot hi ha dos que tenen doble edició, una en valencià i l´altra en castellà. Entre al garatge a agafar el cotxe. A la porta hi ha dos senyals que diuen “Gual. Eixida de vehicles”. Els carrers i indicadors del meu poble, com els de la resta dels pobles, estan en valencià i, en alguns casos, pocs, bilingües o trilingües (anglés inclòs). (més…)
C. V. / AGÈNCIES - València
Mulet augura que per aquest i altres casos, l’actual equip de Govern Municipal del PP acabarà condemnat per la justícia








