per Vicent Partal
Aquesta manifestació els fa molta por
Estan nerviosos. Molt nerviosos. De fet, qualsevol excusa és bona per a aturar-te i fer insinuacions: ‘Ves si aniria aquest a la mani, si a Madrid manara el PP…’ o ‘Aquell, mai no l’han vist darrere una pancarta…’ Però ni el PSC (i això que hi ha qui diu que és l’últim partit leninista al poder d’Europa) no pot controlar la dissidència i els descosits comencen a petar conforme s’acosta dissabte. Jaume Sobrequés diu que hi vindrà i, al conseller Nadal, se li entén que hi vindria, si a Madrid manara el PP. El nerviosisme de la cort montillista creix per segons…
Però, alerta!, que la política, avui, és tant allò que fas com allò que diuen que fas o que expliquen que has fet. Per això la fotografia de la manifestació i la primera versió que se’n done serà tan important. Estic segur que el brillant aparell de propaganda del PSC ja té l’estratègia discutida i tancada i supose que José Zaragoza ens obsequiarà amb una de les seues filípiques tot just acabada la desfilada o, segons què passe, tan bon punt comence. Controlar el cicle informatiu i dirigir-lo és avui una peça bàsica de qualsevol política professionalment presentable i els socialistes han après la lliçó amb una excel·lència admirable.
Ara, en un país on un mateix partit controla tots els nivells de govern, disposa d’una xarxa extensíssima de mitjans públics i compta amb l’adhesió indefallent fins al ridícul públic, si cal, d’alguns dels principals mitjans privats l’envit de dissabte serà digne d’estudi. Com ho explicaran? Una manifestació multitudinària inevitablement serà una manifestació desafecta, no pot ser altrament. No sé com s’ho faran Esquerra i Iniciativa per protestar sense esquitxar-se, però se’m fa molt difícil d’imaginar que el president Montilla no siga un dels objectes centrals de la crítica de la majoria dels manifestants. El president Montilla i aquest PSC que votava amb alegria i entusiasme la salvació de la ministra dels trens al parlament de Madrid. Segur, tanmateix, que ja han pensat com reaccionar i segur que el missatge que esventaran per terra, mar i aire serà compacte i unificat, per més mal real que l’acte els puga causar. Ho veurem i ho analitzarem. Sabent, això sí, que en el cas que la manifestació puga ser presentada com un acte no reeixit els trons cauran del cel amb la potència torrencial de les pitjors tempestes. I per evitar això jo també faré l’única cosa que puc fer: sumar-me a la marxa i desfilar dissabte a les cinc de la plaça de Catalunya a l’estació de França.
Vicent Partal director@vilaweb.cat

Cliqueu damunt dels resultats per veure les persones escollides

Mònica Oltra: “En negar-se a la compareixença d’Ester Fonfría el Partit Popular augmenta la seua responsabilitat en el descrèdit de Fundar”

El grup parlamentari Compromís ha criticat hui la postura del Consell en negar-se a aclarir tots els escàndols que envolten a la Fundació de la Solidaritat i el Voluntariat (Fundar). Per a la diputada d’Iniciativa i síndica de Compromís, Mònica Oltra “la negativa del Partit Popular en demanar la compareixença de la gerent de Fundar Ester Fonfría no fa més que augmentar la seua responsabilitat en els escàndols que envolten a la fundació.”

Segons Oltra “Compromís havia demanat esta compareixença per a poder aclarir el que ha succeït en Fundar en relació amb les denuncies de persecució sindical i acomiadaments improcedents. Este podria ser el put de partida per a què una entitat que abans tenia tant de prestigi el poguera recuperar. En la comissió d’ahir per a tractar este tema des de Compromís no teníem previst entrar en el fons de la qüestió, confiant en la voluntat del PP d’acceptar un compareixença que beneficia a Fundar en permetre aclarir este assumpte davant l’opinió pública”.

Per a la síndica de Compromís “el que s’evidencia és que el Consell no vol es conega la veritat al voltant de les denuncies d’acomiadaments de personal tècnic a Fundar per a substituir-lo per personal afí al Partit Popular des que la Conselleria de Benestar Social entrà en la fundació”.

Davant la data de l’1 de Desembre, Dia Internacional de Lluita contra la sida, des d’INICIATIVA DEL POBLE VALENCIÀ volem manifestar el nostre suport al col·lectiu de persones afectades per aquesta gran pandèmia que ha assolat el món des del passat segle i que continua sent un vertader drama, en molt països, en aquests temps que ens ha tocat viure.

Si bé és cert que les condicions de vida han millorat moltíssim per a les persones afectades en el món occidental gràcies als tractaments farmacològics, encara continua sent de les principals causes de mort a l’Àfrica i a altres països més empobrits. L’actitud de les grans multinacionals farmacèutiques encara impedeix que la medicació antiretroviral es repartesca a tothom, sobre tot entre les persones més pobres, com hem dit, i que els interessos econòmics primen sobre la salut i el benestar de la gent. Per tant volem aprofitar aquesta data per denunciar de nou aquest fet i demanar que la medicació siga universal i gratuïta. No és quelcom que es demane com un article de luxe; estem parlant de necessitats importants i principals en les vides de milers d’éssers humans que veuran com una malaltia que pot anar sent controlada els furta la vida poc a poc sense cap esperança de sobreviure, quan en altres parts del planeta la qualitat de vida de les persones seropositives ha millorat fins a límits, fa poc, insospitables.

És un dia, també per recordar a totes aquelles amigues i aquells amics que ja no estan entre nosaltres, que no van aconseguir fruir dels avenços de la ciència per aturar la sida. Recordar a Alfons, a José Luís, a Mª José o a Sara, a Domingo i a Pepa, a Fernando o a Llúcia, escrivint els seus noms com a signe de respectuosa i emocionada presència. Volem recordar perquè tenen tot el dret a romandre en mig de nosaltres com a senyal inequívoc de la nostra estima per tota aqueixa part de la humanitat que sofreix qualsevol tipus de discriminació o dolència, per recordar que van ser persones com nosaltres a les que cal esborrar l’estigma que van rebre per part d’hipòcrites morals o estúpides normes dogmàtiques.

Aconseguir un País Valencià on les dones seropositives i els homes seropositius puguen sortir al carrer sense rebre el rebuig de la resta de gent pel simple fet d’estar malats o malaltes. Aconseguir un País Valencià que acollisca al col·lectiu de persones seropositives sense fàstic, sense mirades estranyes, sense insults. Un País Valencià respectuós amb el dolor i la malaltia que es volca en la lluita per un món més just i solidari i que passa, sense cap dubte, per assumir que la infecció per vih continua sent un greu problema que afecta, cada cop més, a persones més joves que no han conegut la cara més amarga de la sida i que van baixant la guàrdia davant les teràpies retrovirals.

Estar a l’aguait per evitar més infeccions passa per educar en una sexualitat sana i lliure, sense complexos. Cal aconseguir que el repartiment de preservatius siga gratuït. Que, sobretot la gent més jove, puga aconseguir-los sense problemes als centres educatius o d’esbarjo i no com un article de luxe sinó com quelcom de primera necessitat. Aconseguir aturar l’expansió de l’epidèmia és el primer pas cap a l’eradicació d’aquesta malaltia que ja s’ha cobrat massa víctimes i que no pot continuar assassinant als nostres amics i amigues, a la nostra gent.

INICIATIVA DEL POBLE VALENCIÀ, per tant, es sumarà a tots els actes reivindicatius d’aquest Dia, a tots els nivells. Des de les institucions fins el carrer. Des de la incorporació al nostre Programa Electoral per a les Eleccions generals de l’any que vé de les propostes concretes del col·lectiu de persones afectades, a la lluita diària en la prevenció d’infeccions. Perquè des d’IdPV ens estimem la gent, ens estimem la vida i creiem que cal caminar cap a un País Valencià sense discriminacions, vexacions i llàgrimes unides a tan terrible dolència.

Vicent Benavent i Monzó
Membre del Consell Executiu d’INICIATIVA DEL POBLE VALENCIÀ.

Iniciativa acosta postures amb el sector de Ribó per a què se sume al pacte amb el Bloc

Els crítics d’EU transmeten a Esquerra Ecologista la seua voluntat de concórrer junts a les generals

Vesprada de reunions la d’ahir per als responsables d’Iniciativa del Poble Valencià. Primer, amb Els Verds-Esquerra Ecologista de Carles Arnal. Més tard, amb Projecte Obert, un dels sectors crítics d’EU liderat per Joan Ribó. Ambdós antics diputats, desencantats amb l’ “esdevindre” de la direcció d’EU davall la batuta de Glòria Marcos. L’objectiu d’Iniciativa no és un altre que aglutinar “a aquells que van creure en Compromís” entorn d’una candidatura que porte a Isaura Navarro com a estendard.

Després de la reunió amb Projecte Obert, ambdós partits van assegurar que es va tractar d’un “canvi d’impressions” i d’una reunió “amable”. “No s’ha posat res concret sobre la taula”, va assegurar Ribó, que va indicar que tot està ara mateix en l’aire, a expenses dels moviments que ha d’efectuar Madrid en els pròxims dies. L’exparlamentari va assenyalar que el seu grup es reunirà pròximament per a analitzar la situació i decidir si accepten unir-se a la coalició que Iniciativa els oferix junt amb el Bloc.

La reunió dels crítics d’EU amb Esquerra Ecologista es va saldar amb un “quasi acord”. Ambdós formacions van transmetre la seua “voluntat” de conformar una candidatura amb els nacionalistes d’Enric Morera, i van destacar que s’intentarà que les tres formacions “tinguen representació en les llistes de les tres circumscripcions”. Dilluns que ve es reuniran els tres partits per a “definir” les candidatures i la planificació de la campanya”.

Maragall valora d’anar a la manifestació de demà a Barcelona. Pujol ha confirmat l’assistència i Heribert Barrera diu que per poc que pugui hi anirà · Hi ha dues-centes entitats adherides, moltes del País Valencià i les Illes

VILAWEB. Pasqual Maragall valora d’anar a la manifestació de demà a Barcelona convocada per la plataforma Pel Dret de Decidir, segons que ha confirmat a VilaWeb l’oficina de l’ex-president. Jordi Pujol ja va anunciar ahir que hi participaria i l’ex-president del Parlament, Heribert Barrera, també té la intenció de fer-ho. Barrera ha dit a VilaWeb que per poc que pugui hi assistirà perquè ‘és una protesta contra la persecució d’Espanya contra Catalunya en tots els aspectes’.
Fins ara s’han adherit a la manifestació dues-centes entitats i partits polítics, que mobilitzaran uns dos-cents cinquanta autocars. Hi seran també una cinquantena d’intel·lectuals i representants del món social i cultural: els escriptors Julià de Jòdar i Víctor Alexandre, el professor de la UB Agustí Colomines, la sindicalista Isabel Pallarès, l’actor Joel Joan, el director de cinema Conrad Sonels germans Fortuny de l’Elèctrica Dharma, el president de la Fundació Bofill, Jordi Sànchez, el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, els components de la Carrau, el vocal del CGPJ, Alfons López Tena, el bateria dels Pets Joan Reig, l’historiador Joan B. Culla i l’arqueòleg Eudald Carbonell, entre més.
Una de les sorpreses d’última hora ha estat l’adhesió de l’historiador socialista i director del Museu d’Història de Catalunya, Jaume Sobrequés, a qui la plataforma Pel Dret de Decidir ha agraït especialment el suport.
La marxa es fa per quatre motius: per exigir el traspàs de la xarxa de transports i infrastructures a la Generalitat; que es prioritzin les obres del ferrocarril, el tramvia i tots els transports públic; que es publiquin les balances fiscals i que la Generalitat pugui recaptar tots els impostos que paguen els catalans.
El recorregut
La manifestació sortirà de la plaça de Catalunya de Barcelona a les cinc de la tarda, passarà pel carrer de Fontanella, i baixarà per la Via Laietana, cap a l’estació de França i al Parc de la Ciutadella, on es llegirà el manifest i on actuaran els cantants Gerard Quintana, Titot i Feliu Ventura. L’acte serà presentat per l’actor Toni Albà.
CDC ha llogat un centenar d’autocars per portar gent de diversos indrets del territori a la manifestació; ERC n’ha preparat una cinquantena, i algunes entitats, com ara Òmnium Cultural i les CUP, un centenar més. En total, arribaran a Barcelona uns dos-cents cinquanta autocars.

Presència valenciana i balear

A més dels partits i entitats del Principat, els representants dels moviments polítics i socials del País Valencià i de les Illes també tenen previst manifestar-se. Per exemple, entitats com Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i l’Obra Cultural Balear (OCB), i partits com el Bloc Nacionalista Valencià (BNV), Iniciativa del Poble Valencià (IPV) i Bloc per Mallorca.

+ VilaWeb TV: Vídeo de la presentació de l’acte que la plataforma Pel Dret de Decidir va fer ahir a Barcelona.
+ Llista d’entitats i partits adherits a la manifestació.
+ Arxiu de VilaWeb: CiU, ERC i ICV mobilitzen la militància per a la manifestació contra el caos de Renfe.
tornar

Totes aquestes ciutats hauran de compatibilitzar els sistemes tecnològics dels seus serveis de bicicleta perquè això sigui viable. Aquest és l’objectiu de la creació d’aquesta xarxa. Que tots els sistemes tecnològics siguin viables només es pot aconseguir fent la concessió del servei a la mateixa empresa. Aquesta empresa és Clear Channel. Es tracta d’una multinacional del màrqueting publicitari que recentment s’ha especialitzat en els serveis de lloguer de bicicletes. Actualment està batallant la concessió del Bicing a ciutats com Sevilla, Madrid i Paris. Un negoci molt rentable. Amb la creació d’aquesta xarxa seria imprescindible que totes les concessions anessin a parar a Clear Channel per tal de fer possible la gestió tècnica de tot plegat.
El més sorprenent de tot plegat és que Clear Channel -tal i com informava el setmanari Directa a la seva edició número 70- és una empresa de Texas (Estats Units) vinculada al partit republicà, que mitjançant algunes fundacions dels seus màxims directius, ha finançat les campanyes electorals de George Bush i ha promogut la invasió militar de l’Iraq.

FOTOS ANNA notícies: Una parada d’autoservei bicing al passeig de Colom de Barcelona.

Segons Rafael Beneyto, el dèficit fiscal dels valencians va apujar l’any 2005 als 3.669,3 milions d’euros, aproximadament uns 768,1 euros de mitjana per cada ciutadà valencià

El secretari de Política Econòmica del BLOC, Rafael Beneyto, ha manifestat aquest matí que durant l’any 2005 el dèficit fiscal dels valencians amb el govern central va apujar als 3.669,3 milions d’euros, el que representa un 4% del nostre PIB, i aproximadament uns 768,1 euros de mitjana per cada valencià.
Beneyto ha criticat “la falta de decisió i irresponsabilitat del govern central i, sobretot del seu president, per no publicar les balances fiscals, malgrat els diferents manaments parlamentaris, el que està ocasionant que diferents fundacions privades publiquen les seues estimacions i, per tant, es contribuïsca al joc de la confusió”.
Com és sabut, ha estat el servei d’estudis del BBVA el qui ha publicat uns càlculs de les balances fiscals en funció del criteri que menys pot molestar al govern central. Segons Beneyto, i d’acord amb estos números fets en base al criteri del benefici, tota la despesa pública que es realitza a Madrid (inclosos els salaris dels funcionaris de l’Estat que viuen i treballen allí) s’imputa a totes les comunitats autònomes en base al seu pes en població.
Beneyto ha contraposat l’estudi del BBVA amb els mètodes que els experts ja acordaren per a calcular les balances fiscals al sí de l’Institut d’Estudis Fiscals (IEF) del Ministeri d’Economia. El secretari de Política Econòmica del BLOC ha criticat el fet que les dades seguisquen sense eixir publicades per part de Ministeri. “Des del BLOC apostem pel criteri del flux monetari, perquè atribueix la despesa al territori on esta es localitza, la qual cosa és molt mes clara i transparent”.
Per a Beneyto, “conèixer les càrregues fiscals que suportem els valencians i els beneficis que rebem de la despesa pública és un dret que ningú ens pot negar. Necessitem mesurar l’impacte econòmic de les polítiques públiques al País Valencià, per a la qual cosa cal que es publique la totalitat dels ingressos i les despeses públiques que s’originen o es realitzen dins dels seus límits”.
Per tot això, el BLOC ha exigit la màxima transparència als comptes públics on ingressem el nostre esforç fiscal, per la qual cosa ja no es pot ajornar més la publicació per part del govern central de les balances fiscals.
Oficina de Premsa del BLOC
Divendres, 30 de novembre del 2007

Mireia Mollà: “No es poden consentir casos com el del CP Ausiàs March de Beneixida on es relega els alumnes d’Educació Especial al corredor en no existir un aula de suport”

El grup parlamentari Compromís ha denunciat hui la desídia del Consell en matèria educativa, concretament en el cas de l’Educació Especial, que la Conselleria d’Educació no atén adequadament en no habilitar en tots els centres aules específiques.

Per a la diputada d’Iniciativa i Compromís Mireia Mollà “els alumnes d’Educació Especial han de tindre espais específics en tots els centres, per a què estos xiquets i xiquetes puguen rebre en un entorn adequat les seues classes de logopèdia i de pedagogia. La deixadesa amb què tracta la Conselleria d’Educació esta qüestió és molt greu”.

Segons la diputada ecosocialista “no es poden consentir casos com el del CP Ausiàs March de Beneixida on es relega els alumnes d’Educació Especial al corredor en no existir al centre un aula de suport. I el més greu és que el Servei Pedagògic Escolar de la Ribera Alta i els pares i les mares d’alumnes porten més d’una dècada denunciant estes carències i la Conselleria no ha fet res per a solucionar-ho”.

Mollà denuncia que “la negligència de la Conselleria en quant a l’Educació Especial s’estén a tot el País Valencià, com a exemple el de la Ribera Alta, on almenys 6 centres educatius no tenen un aula específica per a les classes d’Educació Especial. Des de Compromís demanem que el Consell no mire cap a un altre lloc quan es tracta d’invertir en la millora del sistema educatiu valencià ”.

Cliqueu damunt la notícia per veure l’original amb els vincles corresponents i per veure el reportatge fotogràfic del cliqueu ací

Amb navegador Mozilla Firefox
http://www.lasprovincias.es/valencia/20071130/valenciana/bomba-metralla-explota-bajo-20071130.html

L’atemptat contra la seu a València de Esquerra Republicana del País Valencià, situada en un edifici d’habitatges, a les 7.40 del matí i en la porta d’accés a la finca, cercava causar el major dany en les persones. L’hora triada, en la qual els veïns acudeixen a treballar; l’espai mateix, un pati de veïnatge, i l’artefacte utilitzat, replet de cargols i boles d’acer, són suficients arguments per a determinar la gravetat de l’assumpte i el salt significatiu que afrontem en l’escalada intermitent però continuada de violència política a la Comunitat Valenciana. Atacs i atemptats que vénen quedant impunes davant una sorpresa opinió pública i davant la sorpresa dels partits polítics, les associacions o les institucions víctimes de les agressions. Des de la Universitat a la pràctica totalitat de les formacions polítiques ­-unes més que unes altres, doncs el Bloc comptabilitza desenes d’atemptats-, els atacs se succeeixen sense que els autors compareguen davant els estaments de l’Estat de Dret, per a condemnar-los o exhimirlos. Perquè, en ocasions, els autors intel·lectuals fins i tot deixen les seues sigles en les parets. Aqueixa impunitat amb que els grups extremistes d’un o altre signe realitzen aquestes agressions ens retrotrae en gran mesura als temps de la transició democràtica. La diferència és que avui no existeix la incertesa d’aquells dies ni ens trobem davant un canvi de naturalesa política: la democràcia està assentada i els espais per a la discussió política són amplis. I, no obstant això, l’espiral de violència política continua a la Comunitat. No només cal condemnar-la sinó identificar als seus responsables amb tots els procediments de l’Estat de Dret.

“Atacs i atemptats que vénen quedant impunes davant una sorpresa opinió pública i davant la sorpresa dels partits polítics, les associacions o les institucions víctimes de les agressions”