L’atemptat contra la seu a València de Esquerra Republicana del País Valencià, situada en un edifici d’habitatges, a les 7.40 del matí i en la porta d’accés a la finca, cercava causar el major dany en les persones. L’hora triada, en la qual els veïns acudeixen a treballar; l’espai mateix, un pati de veïnatge, i l’artefacte utilitzat, replet de cargols i boles d’acer, són suficients arguments per a determinar la gravetat de l’assumpte i el salt significatiu que afrontem en l’escalada intermitent però continuada de violència política a la Comunitat Valenciana. Atacs i atemptats que vénen quedant impunes davant una sorpresa opinió pública i davant la sorpresa dels partits polítics, les associacions o les institucions víctimes de les agressions. Des de la Universitat a la pràctica totalitat de les formacions polítiques ­-unes més que unes altres, doncs el Bloc comptabilitza desenes d’atemptats-, els atacs se succeeixen sense que els autors compareguen davant els estaments de l’Estat de Dret, per a condemnar-los o exhimirlos. Perquè, en ocasions, els autors intel·lectuals fins i tot deixen les seues sigles en les parets. Aqueixa impunitat amb que els grups extremistes d’un o altre signe realitzen aquestes agressions ens retrotrae en gran mesura als temps de la transició democràtica. La diferència és que avui no existeix la incertesa d’aquells dies ni ens trobem davant un canvi de naturalesa política: la democràcia està assentada i els espais per a la discussió política són amplis. I, no obstant això, l’espiral de violència política continua a la Comunitat. No només cal condemnar-la sinó identificar als seus responsables amb tots els procediments de l’Estat de Dret.

“Atacs i atemptats que vénen quedant impunes davant una sorpresa opinió pública i davant la sorpresa dels partits polítics, les associacions o les institucions víctimes de les agressions”