Normes per editar notícies: estar en valencià, tenir els titulars en minúscules, si tè foto, que el text visible a ser possible no la ultrapasse i tenir un aspecte general acurat. Tota notícia que no complesca les normes podrà ser esborrada.

13 novembre 2007

El negoci del neocolonialisme [EDITORIAL DE GARA]

Classificat com a: Internacional, Articles — ANNA @ 11:56 pm

El negoci del neocolonialisme
L’eixida de to del monarca espanyol dissabte passat durant la Cimera Iberoamericana a l’intentar fer callar al president de la República Bolivariana de Veneçuela i a l’abandonar la Cimera davant les crítiques a les empreses espanyoles establides a Llatinoamèrica, així com l’actitud del president espanyol davant el despropòsit del monarca, són bona mostra de l’enyorança del colonialisme espanyol. Un colonialisme que actualment es materialitza en les empreses que obtenen plusvàlues de molts milers de milions de dòlars a costa de la situació lamentable de treballadors i població en general. Poblacions abocades a suportar el deteriorament dels serveis prestats per aquestes empreses sense cap tipus de contraprestació o responsabilitat.
Aquest esperit de l’imperi es resisteix a acceptar que a Llatinoamèrica cada vegada menys gent entén la sobirania com servilisme econòmic, polític o cultural. Espanya ja no és la «mare pàtria», sinó una de les majors responsables que, mitjançant governs titelles, el desenvolupament dels pobles llatinoamericans s’haja vist supeditat a interessos financers estrangers. El neocolonialisme que a la fi del segle passat va obligar a privatitzar sectors estratègics a canvi de «alleugerir» el deute extern s’ha topat amb un seriós obstacle: la voluntat dels pobles que volen sacsejar-se del seu jou, de l’actitud paternalista que deia ajudar-los mentre els hipotecava. Un nou sistema de domini polític i econòmic que, igual que l’antic, quan escolta una mica que no li agrada els mana callar.
Resulta significativa la defensa que els mandataris espanyols van fer dissabte passat de les empreses de l’Estat. I simptomàtica la reacció dels mitjans de comunicació espanyols davant l’«incident», que no pot ser considerat diplomàtic, sinó profundament polític. Per això resulta paradoxal que, aquells que en el seu discurs suposadament cosmopolita desqualifiquen els «nacionalismes perifèrics» i tota postura autodeterminista per excloent, coincidisquen a considerar l’espanyolitat com un valor per sobre de qualsevol altre.

Fer un comentari

Necessiteu estar identificats per a poder comentar.

Funcionant amb WordPress