Sembla que César Rodríguez, del PP, regidor de Cultura(?) i Joventut de l’Ajuntament de Meliana, pensa que l’ocupar un càrrec públic li dóna patent de cors per a fer i desfer en funció dels seus prejudicis ideològics, ignorant els drets constitucionals a la llibertat d’expressar i rebre informació: s’assabentem per la premsa diària que ha decidit retirar una enciclopèdia temàtica de la Biblioteca Municipal de Meliana por no agradar-li determinades expressions (“País Valencià”, “Països Catalans”, “català”…), i per a més inri amenaça amb ampliar la seua activitat inquisitorial.
No sabem quins coneixements d’història o de filologia té aquest personatge, o si es basa en alguna cosa que “li ha dit algun cosí”. Sí sabem que la censura és pròpia del règim anterior que vam patir durant 40 anys, però que la cultura i la democràcia es basen en la llibertat i en el pluralisme, malgrat els pese a alguns com aquest regidor: qui no està d’acord amb una afirmació d’un llibre, el que ha de fer és escriure altre refutant-la, si és capaç d’argumentar-ho. Però el que no es pot fer en democràcia és dedicar-se a llevar llibres de les prestatgeries de les Biblioteques públiques per a silenciar les idees o informacions que a u no li agraden.
El dret constitucional a la llibertat d’expressió i informació ha de prevaldre sobre la incultura inquisitorial.
Col·lectiu d’EUPV de Meliana

Dijous Xabier Arzalluz va visitar Reus (Baix Camp) per protagonitzar una conferència, convidat pel president de la Fundació Catmón i impulsor de la Plataforma per la Sobirania de CDC, Víctor Terradellas. Abans de parlar davant un centenar d’assistents sobre el futur de les nacions sense Estat a l’Europa del segle XXI, el que va ser president del Partit Nacionalista Basc (PNB) des del 1980 fins al 2004 va analitzar per a l’AVUI l’actualitat basca. Arzalluz es pregunta si l’Estat impedirà per la força una consulta que Juan José Ibarretxe “tirarà endavant fins que no li parin els peus”. Aquesta consulta, sentencia, s’ha de celebrar encara que el govern espanyol decideixi prohibir-la. Pel que fa a la renúncia d’Imaz, Arzalluz acusa l’executiva biscaïna del PNB d’utilitzar l’actual president dels penebistes.

¿Hi haurà consulta popular a Euskadi el 25 d’octubre del 2008?

No ho sé. Això és el que vol Ibarretxe, però cal esperar a veure fins on arriba l’actual rebuig a la proposta anunciada pel lehendakari, amb postures militars incloses. Jo sé que Ibarretxe ho tirarà endavant fins que no li parin els peus. I si els hi paren d’una forma cridanera o provocativa, hauran fet un gran pas enrere en la seva dignitat, com a mínim amb vista a Euskadi. El dia que vinguin amb les armes, han perdut. Si no, el temps ho dirà. Fa la sensació que a Espanya l’única recepta per acabar amb la violència és més violència. Què faran per impedir la consulta? Enviaran la Guàrdia Civil o l’exèrcit espanyol perquè tanquin o clausurin les urnes? Tot és possible… Madrid sempre ha actuat amb desmesura.

¿El full de ruta anunciat pel lehendakari, que inclou la convocatòria de dues consultes populars -la primera el 2008, la segona a mitjans del 2010-, és la millor via per solucionar el conflicte basc?

Tot plegat es redueix a donar la paraula al poble, i aquesta és l’única solució. Ibarretxe desafia el govern espanyol, perquè aquest reconegui d’una vegada per totes que Euskadi és un poble amb personalitat pròpia que té el dret a decidir lliurement el seu futur.

Si el govern espanyol, tal com ja ha anunciat, s’hi oposa i prohibeix la celebració de la consulta popular, s’ha de convocar igualment?

Sí. Des de Madrid ja han declarat categòricament que la consulta és il·legal, perquè així ho diu la Constitució espanyola. És a dir, que ells, i no el poble basc, han de decidir el futur d’Euskadi. Quin camí ens queda als bascos si el nostre govern no ens pot ni preguntar? Amb Madrid es pot dialogar si ets autonomista, però si ets independentista, no! Com que jo busco la independència d’Euskadi, fa temps que vaig renunciar al diàleg amb Madrid.

Encara que la consulta popular no s’acabi celebrant, ¿el fet d’anunciar-la ja és un pas endavant important? ¿El camí cap a la independència és irreversible?

Sí. Els bascos, tard o d’hora, seran allò que vulguin ser. Els últims esdeveniments -i no només a Euskadi, sinó també a Catalunya- demostren que la independència no queda tan lluny. Cal mirar enrere. Franco va acabar amb el problema? No; només va aconseguir que els nacionalismes basc i català es fessin més forts. Els mètodes que es practicaven i que encara es practiquen des de Madrid contra aquestes realitats sempre han tingut el resultat d’enfortir-les.

Vista la resposta de José Luis Rodríguez Zapatero a la proposta de consulta i el que ha passat amb l’Estatut català, ¿importa poc qui guanyi les properes eleccions generals?

Jo no he confiat mai en Zapatero, perquè no es pot confiar en un individu que no té columna vertebral. Ja sabem què són els tipus sense columna vertebral, oi?

¿Un Zapatero que acaba d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat per al 2008 gràcies al suport del PNB?

Però això s’ha de diferenciar del tema de la consulta. És un intercanvi de suports: tu dónes suport als presupostos de l’Estat, tu als d’Euskadi. I és important aconseguir un bon acord per a la quota basca.

¿Després de les generals, el PNB ha de donar suport només a la formació que es comprometi a respectar el dret a decidir del poble basc?

No sé que farà el PNB, però tinc clar que això és la llei de la força. Val o no val la voluntat popular? És o no és Euskadi un poble? Ells tenen clar que parlem diferent, que aixequem pedres, que ens alimentem bé… Però ens neguen que siguem un poble.

Què pensa de certes veus de dins el PNB, com ara la de l’exlehendakari Ardanza, que reclamen un acord plural previ a la consulta?

Què dimonis es pensa Ardanza que aconseguirem reclamant sempre consens? Consens vol dir acatar el que ara diuen els socialistes, el que diu Madrid. La llei de la democràcia no és el consens, sinó la de les majories i les minories.

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) manté oberta la causa penal contra el lehendakari per reunir-se amb dirigents de Batasuna. Tot apunta que el veurem al banc dels acusats, al costat de Patxi López i d’Arnaldo Otegi.

López i l’altre dirigent del PSE [Rodolfo Ares] són només la decoració. El que és sagnant és que el lehendakari, en seu pública, al Palau d’Ajuria Enea, parli amb el dirigent d’una altra formació política i l’imputin per això. I que, gairebé al mateix temps, el president del govern espanyol es reuneixi amb ETA i amb Batasuna en un país estranger, i que la justícia no digui absolutament res. En aquest Estat, perquè procedeixi la justícia l’acusador ha de ser el Fòrum d’Ermua o algun d’aquests.

¿Té més clar que mai que la justícia espanyola segueix les directrius que marquen alguns partits polítics?

Això de la justícia no té solució. La situació en què es troben organismes com ara el Tribunal Suprem és infame. El sistema judicial a Espanya ha fet fallida, i els parlaments basc i català haurien de denunciar el caos dels cossos superiors de justícia, i negar a Espanya el títol d’Estat de dret… Perquè si fallen els mecanismes judicials, un Estat ja no és democràtic.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ja ha dit que farà l’impossible per impedir la consulta popular.

El president del CGPJ, i també del Suprem, Francisco José Hernando, és un feixista dels grossos, que no té ni talla ni res. Per tant, no sorprèn que digui que la consulta és anticonstitucional.

Parlant de la justícia… ¿Empresonar la mesa nacional de Batasuna arregla alguna cosa?

Res. Ja van empresonar la cúpula de HB, i els substituts van arribar immediatament i amb els mateixos plantejaments.

¿Il·legalitzaran Acció Nacionalista Basca (ANB), que ja ha anunciat que vol presentar-se a les generals?

Estic convençut que el govern espanyol trobarà alguna fórmula per aconseguir que l’esquerra abertzale es pugui presentar a les generals. Al PSOE no li convé il·legalitzar ANB, perquè saben que tots els vots que no reculli aquest partit aniran a parar al PNB. I això, si realment volen aturar els plans d’Ibarretxe, no els interessa. Ja va quedar clar com funciona el PSOE en les darreres eleccions municipals. Quines llistes d’ANB no va voler il·legalitzar el fiscal general de l’Estat? Doncs les que es presentaven en municipis governats pel PNB.

Per tant, ¿ANB estarà present a les generals gràcies als càlculs electorals del PSOE?

Efectivament.

¿Aquests mateixos interessos electorals del PSOE han portat a la presó més de 20 dirigents de Batasuna?

Zapatero va estar parlant amb l’esquerra abertzale durant mesos i no li va sortir bé. ETA va tornar a atemptar i a ell li va faltar temps per advertir que seria implacable. I per què ha de ser implacable? Doncs perquè hi ha unes eleccions generals a la cantonada.

L’última vegada que vaig parlar amb vostè em va dir que Josu Jon Imaz ho tenia difícil per continuar com a president de l’executiva del PNB. Dit i fet.

A Imaz se’l van treure de la màniga ara fa quatre anys per impedir que Joseba Egibar fos president, i ara que no el necessiten el llencen com un clínex… i arriben els que el van col·locar.

¿Apartar Imaz era la millor manera d’acabar amb la crisi interna del PNB?

Jo no amago que mai he estat amb Imaz, que sóc partidari d’Egibar, que crec que és l’home ideal per dirigir un partit com el PNB. A Egibar l’esquerra abertzale el respecta i fins i tot li té por. I això, a Euskadi, és molt important. Imaz no coneix què es mou a Batasuna. Quan va parlar de captivar Espanya crec que va cometre un error terrible, que la nostra gent no va entendre; a mi em va semblar un disbarat. Imaz, que és com Duran i Lleida, no votaria afirmativament en un referèndum d’autodeterminació.

¿Comparteix aquesta mena de sacrifici d’Egibar de no optar a la presidència del partit per evitar enfrontaments interns?

No. Jo sempre he estat molt lluitador, i hauria lluitat per ser el president del PNB.

Per cert que Imaz va tenir un record per a vostè quan s’acomiadava de la militància: el va acusar de voler-li fer passar constantment la prova del cotó com a nacionalista basc.

Es va equivocar. Això és perquè Imaz llegeix El Correo Español [Grupo Vocento]. Jo, quan parlava de mitxelins, parlava de no posar aigua al vi per aconseguir vots, per aconseguir arrossegar certs sectors moderats.

¿Urkullu serà l’únic candidat a presidir el PNB?

Sí, jo crec que sí.

¿Els partits bascos que donen suport a la consulta popular del lehendakari s’han de presentar en coalició a les eleccions generals del març?

Això és un principi d’idea anunciat per Egibar, que sap que Ibarretxe necessita més suports. Però jo crec que partits com Eusko Alkartasuna no ho acceptarien. És una bona idea, que comparteixo, però que encara no arriba a proposta.

Visita Reus per parlar del futur de les nacions sense Estat a Europa. Com veu el futur polític tant d’Euskadi com de Catalunya?

Jo sóc independentista, i molt optimista de cara al futur. En pocs anys, quants nous Estats hem vist que sorgien a Europa? Per què a l’Estat espanyol ha de ser diferent? O és que som menys que Montenegro, els bascos i els catalans? Madrid creu més en les nostres possibilitats d’obtenir la independència que nosaltres mateixos. Tenen por des de fa anys, i d’aquí l’article vuitè de la Constitució, que només obeeix a una por profunda. * Xabier Arzalluz és expresident del Partit Nacionalista Basc (PNB)

VILAWEB
Amb el lliurament dels guardons literaris s’acaben els Octubre d’enguany. A la vetllada d’aquesta nit, en què s’ha substituït el tradicional sopar per un àpat dempeus, s’ha fet un homenatge al cantant Lluís Llach, que enguany s’ha retirat dels escenaris després de quaranta anys de carrera musical. Un espectacle sorpresa amb música i teatre ha precedit el lliurament del guardó. Emocionat en rebre el premi, el cantant de Verges ha dit que, per a ell, el País Valencià és molt important i que com que la cultura no depèn de les institucions oficials això fa que sigui molt més viva i combativa. És el primer any que la festa s’ha fet a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. (més…)

Valencianisme.com demana suport econòmic i suport de nous col·laboradors - El portal valencianista ha patit un greu atac informàtic esta mateixa setmana - La web realitza en estos moments una profunda millora tècnica per garantir l’accés a un públic creixent

Valencianisme.com està a punt de complir els seus primers 7 anys de vida. Després de nombroses remodelacions el portal del valencianisme de construcció s’ha consolidat com el major i més plural aplec virtual del valencianisme. Són 7 anys de dedicació a la construcció d’un nou discurs valencianista, des de la independència i vocació pluralista dels nostres plantejaments, uns anys marcats per èxits però també per nombroses assignatures pendents. Ara el portal afronta diversos problemes derivats de la seua popularitat que ens porten a fer una crida al valencianisme: necessitem ajuda per a no morir d’èxit!
L’extraordinari creixement del nombre de visites, els constants intents d’atacs informàtics (com el recent que ens ha obligat a tancar temporalment els fòrums), i altres qüestions referides al servici d’hostatge virtual obliguen a una nova i important inversió per a millorar la seguretat del portal, la rapidesa de la connexió i les característiques tècniques del portal.
És per això que des d’ací fem una crida als nombrosos visitants per tal què col·laboren en la mesura de les seus possibilitats. Ens cal comptar amb més recursos econòmics per a poder mantindre el portal en millors condicions. En este sentit recordem el potencial dels anuncis publicitaris de google adsense que des de fa algun temps apareixen al nostre web i que, segons el nombre de clics, poden suposar una certa font d’ingressos. També esperem poder traure a la venda nous productes propis que distribuirem mitjançant la BotigadelPaís.com i mantenim el nostre compte corrent i de paypal oberts a les aportacions econòmiques.
D’altra banda el portal necessita nous editors, administradors i autors de notícies, entrevistes i reportatges , amb uns mínims coneixements de Joomla, per a millorar la nostra cobertura informativa de temàtica valencianista. En este sentit us animem a què, si sou usuaris registrats proveu d’enviar notícies. Si el web no us autoritza a enviar continguts tot i estar registrats degudament us preguem que contacteu amb nosaltres per a sol·licitar l’autorització com a editors.
Valencianisme.com és, pensem, una modesta iniciativa potencialment molt útil per a tota la xarxa cívica, cultural i política del valencianisme. Està en les mans de tots i totes fer-la efectiva i mantindre-la viva.

L’Editorial 3i4 atorga els premis literaris de narrativa, poesia, assaig i teatre - Els premis se celebren enguany per primera vegada a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània - En els diversos congressos i actes que envolten els Premis Octubre, han participat més de 80 ponents i més de 300 alumnes

Aquesta nit s’atorgaran els XXXVI Premis Octubre de narrativa, assaig, teatre i poesia, i s’homenatjarà Lluís Llach, una figura important i molt estimada al País Valencià, segons Eliseu Climent. A diferència d’altres anys, la Setmana dels Octubre no es clourà amb un gran sopar, sinó que s’oferirà un còctel amb càtering, a peu dret, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. No s’ha fet públic en què consistirà l’homenatge a Lluís Llach i si ell cantarà o no. L’organització només ha dit que es tracta d’un espectacle sorpresa, un gran muntatge musical i visual, d’uns vint minuts de durada.
Al coctel-sopar hi assistiran unes cinc-centes persones. Han confirmat la seva assistència: Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; Carme Alborch, ex-ministra de Cultura i portaveu del grup municipal socialista a l’ajuntament de València; Francisco Tomàs, rector de la Universitat de València; Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Pere Joan Martorell, director general de Cultura del govern de les Illes Balears; Josep Sans del govern d’Andorra; els escriptors Joan Francesc Mira, Ferran Torrent, Biel Mesquida, Rosa Regàs; l’escultor Andreu Alfaro; el compositor Carles Santos.
Aquesta festa literària tanca la Setmana dels Octubre, on hi han participat vora tres-cents alumnes i una vuitantena de ponents. Enguany, el XX Encontre d’Escriptors s’ha centrar en les conseqüències culturals al País Valencià de la Batalla d’Almansa, que enguany ha fet tres-cents anys. El XIII Congrés de Pensament ha debatut sobre la creació social de la memòria. I el XVI Congrés de Mitjans de Comunicació ha tractat els reptes de la llibertat d’expressió i la qualitat de la informació en el món actual, on la censura i la persecució de periodistes són fets encara massa habituals.

En vies d’aprovació, la Llei de la Memòria Històrica, acordada la despolització simbòlica de El Valle de los Caidos (l’infaust monument construit per milers de presoners republicans per a la glòria del dictador Franco, el feixista José Antonio Primo de Ribera i tots els alçats contra el legítim govern de la II República), recuperant-se a poc a poc les desenes de milers de soterrats en fosses comunes als cementiris de València durant la dictadura (malgrat la voluntat amnèsica del govern municipal de Rita Barberà)…, la capacitat de record i de pietat de l’Església Catòlica valenciana encapçalada per cardenalat García-Gascó no va més enllà dels que els sectors més ultres consideren els seus… Els seus, que demà, a Roma, eleven a la condició de “martirs”, 498 en total, mitjançant la seua beatificació demà, i als qui pensen alçar permanent homenatge a València gràcies de la cessió de terrenys i obra de l’antiga Fàbrica de Cross als Poblats Marítims per part de la Generalitat i l’Ajuntament de la capital, erigint un temple dels martirs, dels seus martirs, dels seus morts… Una església que fa pudor.

Entrevista d’A. Garcia, per a EL MERCANTIL VALENCIANO -
El notari nascut a Alcoi en 1932 és des de dijous passat el nou degà de la RACV. Era l’únic candidat per a succeir a Juan Lladró i va ser triat amb 20 vots a favor i cap en contra.

Seccionisme:
“Si a mi em criden secesionista és perquè hi ha altres anexionistas, i jo vull ser jo, independent”

Convergència amb l’AVL:
“L’única cosa sense remei és la mort (…) mentre (es) mantinga la convergència cap al català, el barceloní, (…) veig difícil un acord”

Normativa:
“No poden prohibir-me que escriga amb faltes d’ortografia. No està penat”

-Quins projectes porta sota braç
-Hi ha coses per acabar, com el corrector o un estudi important sobre la llengua romanç anterior a Jaime I, perquè si arriben mil i ací havia 200.000 persones és de sentit comú que els altres no ensenyen a aquests a parlar. Però el més important és mantenir els principis de lleialtat a la cultura valenciana, que no s’acaba en la llengua. Per això hi ha 16 seccions.

-No és ja una discussió bizantina el de si havia una llengua abans de l’arribada de Jaume I
-Té raó, però quina es pot fer si a un li neguen la cultura, la llengua i el territori. Hem de defensar-nos si ens diuen que tot és català. Si a mi em criden secesionista és perquè hi ha altres anexionistas, i jo vull ser jo, independent.

-Veu possible un acostament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
-L’única cosa sense remei és la mort. La Gramàtica de l’AVL té un avantatge: parla d’una llengua formal, obligatòria en l’Administració i d’altra poc formal. Jo, com tinc llibertat, sóc poc formal. De tota manera, mentre mantinga la convergència cap al català, el barceloní, i no cap a la llengua del nostre poble, veig difícil un acord. Altra cosa és que es parle i es puga dialogar.

-Tem que les institucions públiques retiren les subvencions a la RACV per no assumir la normativa oficial
-Com li dic, tot és possible, però jo ho cree impossible, si és que existeix el seny. L’AVL es preocupa només de les qüestions de llengua, però la RACV s’ocupa de la cultura valenciana i si és aquesta la qual defensem, amb 16 seccions, és natural que ens donen subvencions. Acabe d’ocupar de la prosa de [Xavier] Casp para unisca edició de la Generalitat i ningú m’ha dit gens sobre com escriure. No poden prohibir-me que escriga amb faltes d’ortografia. No està penat. Però responent a la seua pregunta, no tinc por; no hi ha bogeria en l’Administració pública.

-Han notat alguna retallada en les ajudes
-Hi ha hagut algun retard, tal vegada alguna reducció, però no important. Quan tornem a parlar amb les institucions, veurem com està aquest assumpte.

ofensiva contra l’esquerra abertzale

Gasteiz exigeix la llibertat dels dirigents de Batasuna
El Parlament de Gasteiz va acordar ahir sol·licitar la llibertat dels dirigents i membres de Batasuna empresonats, al mateix temps que denunciava la «vulneració de la inviolabilitat parlamentària» que va suposar el registre de la seu que té en Donostia el grup Ezker Abertzalea. A més, va reiterar les seues resolucions anteriors sol·licitant la desaparició de l’Audiència Nacional i la derogació de la Llei de Partits.
PP i PSOE es van oposar a l’acord, però van quedar en minoria.

Iñaki IRIONDO | GASTEIZ
Una vegada més, el Parlament de Gasteiz va demostrar l’enorme bretxa existent entre l’opinió de la majoria política i social basca i l’espanyola. I, una vegada més també, al final tot quedarà en una declaració institucional testimonial, ja que qui mouen els ressorts del poder són qui conformen la minoria.
Arran de l’última razia contra l’esquerra abertzale -que va comportar nombroses detencions i el registre d’un local d’Ezker Abertzalea- aquest grup va presentar una proposició no de llei per via d’urgència en la qual sol·licitava que

- la Càmera denunciara les detencions,
- exigira la posada en llibertat dels empresonats,
- es pronunciara en contra dels intents d’il·legalitzar EHAK i ANV,
- ratificara acords anteriors que sol·liciten la desaparició de l’Audiència Nacional i la derogació de la Llei de Partits i, per últim,
- que es pronunciara a favor de la defensa i possible materialització de tots els projectes polítics, el que exigeix un nou marc democràtic.

I com ocorre quasi sempre, la proposta va tenir al davant una esmena a la totalitat del tripartitt, al que se li sumava Aralar, per a dir les mateixes coses encara que, en ocasions, amb alguns matisos i ahir, fins i tot, amb certa intenció d’anar «a caçar» al grup proponent.

L’acord
La proposta original d’Ezker Abertzalea va ser rebutjada amb els vots en contra de PSE i PP i l’abstenció del tripartit i Aralar. Després es va passar a la votació de l’esmena. Nekane Erauskin va sol·licitar que es fera punt per punt, el que va ser acceptat pels enmendants, encara que no sense abans deixar constància que allò «èticament correcte» era donar suport el text en el seu conjunt, presentant el no fer-lo així com un dèficit d’Ezker Abertzalea. Així es van manifestar Aralar i Ezker Batua, fins que Rafael Larreina, d’EA, va deixar constància que la votació retratava en realitat a tots els grups i també a qui s’anaven a pronunciar en contra. Joseba Egibar també va donar el vot per parts i va sostenir que cadascú veurà el que fa.
Finalment la votació es va realitzar punt a punt, com s’havia sol·licitat, i quatre dels cinc que componien l’esmena a la totalitat van ser aprovats amb el vot favorable de PNB, Ezker Abertzalea, EA i el Grup Mixt (EB i Aralar), i el vot en contra de PSE i PP. L’altre va eixir avant amb l’abstenció de PSE i Ezker Abertzalea, i el rebuig del PP.
D’aquesta forma, el Parlament de Gasteiz va aprovar ahir exigir «el respecte del fur parlamentari» i denunciar «la vulneració de la inviolabilitat parlamentària» que va suposar «el registre de despatxos i oficines i parlamentaris d’aquesta càmera». A més, va subratllar que l’Audiència Nacional no és competent en assumptes relacionats amb els electes.
La sol·licitud de llibertat dels empresonats -que segons ha sabut aquest diari inicialment no figurava en l’esmena- va adoptar una forma una miqueta alambicada. La seua redacció final és que el Parlament «reitera la seua oposició a iniciatives de processos d’il·legalització d’organitzacions polítiques, per afectar directa i restrictivament a drets i llibertats com la llibertat ideològica, d’expressió, de reunió o de participació ciutadana. Conseqüentment, manifesta que, aquelles persones que en exercici de dret bàsics com el de reunió han estat detingudes i empresonades han de recobrar la llibertat.
El tercer punt és la ratificació d’acords anteriors en els quals s’exigiria la desaparició de l’Audiència Nacional i la derogació de la Llei de Partits.
L’últim punt aprovat amb el vot conjunt dels enmendants i Ezker Abertzalea proclama que «totes les idees i totes les persones tenen dret a participar en igualtat de condicions en la vida política, social i cultural, defensant els seus projectes només per mitjans polític i duent-los a la pràctica si obtenen el respatler democràtic de la majoria de la societat basca.

Com s’ha assenyalat anteriorment, PSE i PP van votar en contra de tots aquests acords.

El punt de les contradiccions
Dels cinc punts de l’esmena va haver un en el qual Ezker Abertzalea es va abstenir. En ell, el Parlament «reitera que el respecte a les regles de joc pròpies d’un sistema democràtic és un element essencial per a arribar a la pau i la normalització política a Euskadi, basada en l’assumpció del pluralisme polític i el seu respecte, en l’ampliació del consens entre diferents i sense cap tipus d’expressió de violència, xantatge o extorsió».
Aquest punt formava part d’una esmena transaccional aprovada en el Parlament de Gasteiz amb el vot favorable d’Ezker Abertzalea el 2 de març de 2007. No obstant això, aquest grup va optar ahir per l’abstenció perquè -segons va explicar Nekane Erauskin des de la tribuna d’oradors- li resultava paradoxal que parlaren de «cap tipus d’expressió de violència» qui dissolen manifestacions violentament, detenen a qui participen en elles o empren al seu policia per a impedir que càrrecs electes puguen entrar en ajuntaments per als quals han estat triats.
El punt va eixir avant gràcies a que també el PSE es va abstenir, encara que el 2 de març va votar a favor, entre altres coses perquè el paràgraf provenia en bona mesura d’una proposta seva.

La nota d’Aralar
Finalitzat el ple, Aralar va fer pública una nota de premsa en la qual es felicita per l’aprovació de l’esmena però lamenta la posició d’Ezker Abertzalea en aqueix punt. Res diu del PSE.
Aintzane Ezenarro dedica el seu text a destacar que «EHAK cau en contradicció». Però, sobtadament, la parlamentària no compara el paràgraf amb l’aprovat el 2 de març de 2007, sinó «amb l’aprovat per aqueix grup parlamentari el 19 de març de 2006». I després ho detalla: «Text aprovat el 17 de març del 2006: El Parlament Basc es ratifica en el seu compromís inequívoc a favor dels drets humans i les vies pacífiques, polítiques i democràtiques. Al mateix temps, es ratifica en la seua postura contrària a la violència, a l’amenaça de la seua utilització i a la vulneració dels drets humans». El paràgraf, com es pot veure, només guarda una llunyana relació amb la textualitat del debatut ahir.

Suport als escortes
Per altra banda, el Parlament també va aprovar un text en el qual condemna l’atemptat contra l’escorta Gabriel Ginés i mostra el seu suport a aquest col·lectiu i «el màxim reconeixement al treball que presten, defensant i protegint la vida i drets de molts ciutadans».
La proposta s’arreplegava en una esmena transaccional signada per tots els grups de la Càmera llevat d’Ezker Abertzalea, que es va abstenir adduint discrepàncies amb el text i assenyalant que el grup treballava diàriament per a acabar amb totes les vulneracions de drets humans.
L’esmena arreplega també la solidaritat amb persones que en les últimes dates han estat objecte d’accions de kale borroka i exigeix a ETA que «procedisca a la seua immediata i incondicional dissolució».

Urquijo ja es veu il·legalitzant partits a partir de març
El debat sobre la detenció de membres de Batasuna va donar lloc a una encesa intervenció del parlamentari del Partit Popular Carlos Urquijo, que ja es veu il·legalitzant partits a partir del pròxim mes de març.
Urquijo va tirar mà del que va dir era un informe de la Guàrdia Civil que el Govern de Zapatero manté guardat en un calaix, en el qual es detallaria que el partit EHAK ha estat absorbit per Batasuna. Per això, va fer vots perquè al març, «com no pot ser d’altra forma», el PP guanye les eleccions generals i tant EHAK com ANV siguen immediatament il·legalitzats.
Després, qui va ser l’últim delegat del Govern d’Aznar en Gasteiz va passar a arremetre contra l’esmena del tripartitt i Aralar, però assenyalant directament al PNB. Va dir que segons el Tribunal Suprem Batasuna és ETA i per tant el que havia en Segur no podia estar emparat pel dret de reunió al ser «una reunió de terroristes, bo, presumptes terroristes». També es va preguntar què és això que en l’Audiència Nacional no es respecten les garanties processals, si ell havia vist en les imatges de televisió que caminava per allí «la correveidile Jone Goirizelaia». Finalment, va negar que totes les idees tinguen dret a participar en igualtat de condicions en la vida política, i ho va fer recordant que «el major genocida de la història, Hitler, va arribar al poder pel vot del poble alemany». I mirant als escons del PNB va afegir: «Gràcies a paniaguados com vostès, que diuen que totes les idees són defensables».
Carlos Urquijo va acabar dient que el PNB «ha conclòs el seu procés de batasunización» a l’haver inclòs «les reclamacions històriques d’ETA i Batasuna en la seua ponència política».
La portaveu d’Ezker Abertzalea, Nekane Erauskin, no va voler ni contestar a Urquijo «perquè ha demostrat que és un feixista». Joseba Egibar es va limitar a dir-li que, com es veu, per al parlamentari del PP sobren els jutges perquè ja s’encarrega ell de les il·legalitzacions. Urquijo va aclarir després que el que havia volgut dir és que un Govern del PP instaria immediatament la il·legalització d’ambdós partits polítics.

VILAWEB - (després de l’oferiment del Govern espanyol de concedir a la Generalitat Valenciana el tercer multiplex, en igualtat de condicions, doncs, a les concessions a Catalunya) El portaveu del govern valencià, Vicent Rambla, ha anunciat avui que establirà un conveni de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya, per tal que TV3 es vegi al País Valencià. El Ministeri espanyol d’Indústria havia anunciat dimarts que atorgaria un tercer múltiplex a les comunitats autònomes que signessin acords de reciprocitat per emetre les televisions públiques respectives. Així doncs, després que la Generalitat de Catalunya hagi mostrat repetidament la voluntat de rebre Canal 9, el Consell també s’ha avingut a mantenir les emissions de TV3. Ara bé, el tercer múltiplex estarà destinat no només a TV3, sinó que també a d’altres canals de comunitat autònomes limítrofes, de manera que no està clar que es pugui veure el canal 33 al País Valencià.

La Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya signaran pròximament un conveni que garantirà la reciprocitat dels respectius canals televius en les dues comunitats nacionals

D’altra banda, el Bloc Nacionalista Valencià i CDC proposen als seus militants contribuir a la campanya per pagar la multa imposada a Acció Cultural del País Valencià per haver mantingut les instal·lacions que han fet possible fins hui que els valencians pogueren vore TV3 al País Valencià
El Bloc Nacionalista Valencià ha enviat una carta als seus militants convidant-los a adquirir una còpia d’una obra d’Antoni Tàpies, per contribuir a sufragar la multa de 300.000 euros que el govern valencià ha imposat a ACPV per les emissions de TV3. CDC també s’ha sumat a aquesta iniciativa, i la setmana que ve enviarà una carta als seus 52.000 militants. Si no hi diuen res, el partit els cobrarà deu euros mes a la quota de desembre. (més…)

http://www.youtube.com/watch?v=oJRgIO_Ceo0

La tensió dins CiU no s’acaba. Tot i els intents per trobar discursos coincidents i evitar les discrepàncies públiques, Mas i Duran segueixen fent declaracions contradictòries. Els dos màxims líders de la federació nacionalista van participar ahir en dos dinars col·loquis: Mas, a Barcelona, i Duran, a Tarragona. Curiosament els actes es van celebrar a la mateixa hora. El secretari general de CDC va ser qui més va tibar la corda amb un missatge dur i contundent a favor de la unitat d’acció catalana i defensant la necessitat de “plantar cara” a l’Estat en una intervenció molt allunyada de la tebior i el pactisme amb Madrid que defensa Duran, qui en repetides ocasions ha assenyalat que CiU s’ha d’involucrar en la governabilitat d’Espanya i és partidari que la federació formi part, en funció de l’aritmètica electoral, del proper Executiu de l’Estat.
Mas, que va participar en un dinar-col·loqui al fòrum de debat social Pere Tarrés, va plantejar la necessitat de “plantar cara” i renunciar definitivament al intents de fer “pedagogia” a l’Estat perquè s’entenguin les raons del catalanisme. El cap de l’oposició a Catalunya també es va mostrar partidari d’exhibir la “força col·lectiva de tot el país” per defensar els interessos de Catalunya. Mas, que va precisar aquesta força ha de ser “democràtica i pacífica”, va voler deixar clar que “hem de ser capaços de dialogar de tu a tu amb les grans institucions de l’Estat, sense complexes de cap tipus”.
El president de CiU, avançant algunes pinzellades de la conferència que pronunciarà el 20 de novembre per marcar els eixos de la seva refundació del catalanisme, vol implicar la societat civil en aquesta lluita amb l’Estat, perquè si “només s’ho creuen uns quants, la força no existirà”. Mas també va ser crític amb el Govern Montilla i va subratllar que “des del punt de vista de la força del nostre país no s’ho creuen tots, perquè si fos així el país hauria reaccionat de manera diferent a l’aprovació de la llei de Dependència, que suposa una invasió competencial en tota regla”.
Duran es declara ara confederal
A la mateixa hora que Mas, Duran participava també en un dinar col·loqui, en aquest cas organitzat per la Fundació Gresol a Tarragona. Duran tenia molt clar que cal evitar la confrontació amb Mas a quatre mesos de les eleccions i, sobretot, després de la greu crisi que va viure la federació fa unes setmanes. Això el va portar a assegurar que defensa el mateix model d’Estat que Mas i que aposta per un Estat espanyol confederal i no per una Catalunya independent. El democristià va recordar que Unió ja va proposar articular la Península Ibèrica com una confederació l’any 1931 i va assegurar que Mas, qui havia dit que votaria sí (amb matisos) a un referèndum d’autodeterminació de Catalunya, i ell defensen el mateix, la creació d’una confederació amb una gran autonomia per a Catalunya. Ara bé, Duran en cap cas va parlar de confrontar-se amb l’Estat.

mms://cache.gva.es/canalgv/HIJOS/ORG3/plenocortes_2007_10_24_punto3_MN_H0_101757673.wmv

Els primers 3 minuts parla dels aparcaments d’un hospital de Castelló, a continuació pren el tema de la llibertat d’expressió republicana.
Cap al final Marina torna a intervenir al torn de rèplica, contestant sobre l’aparcament i tornant a denunciar l’atac a la llibertat d’expressió republicana, que ella mateix havia patit. Finalitza llegint un text en defensa dels valors republicans.

Es pot veure en

mms://cache.gva.es/canalgv/HIJOS/ORG3/plenocortes_2007_10_24_punto3_MN_H0_101757673.wmv

- al minut 29:40 torna per a replicar
- al minut 31:50 denúncia a la presidenta que no talle al PP i al PSOE quan se n’ixen dels temes i quan ella defensa la llibertat d’expressió i la república la tallen.
- al minut 32:38 torna a reivindicar la república.
- al minut 33:00 defensa els valors republicans
- al minut 33:15 llig el famós al·legat de Robespierre en contra de la Monarquia i a favor de la República

Una altra entrada és aquesta:
http://www.canalgv.com/canalgv/default.cfm
I cliqueu en:
Ple de Les Corts. Sessió 10. Punt 3
Corts Publicado el 24/10/2007
Presa en consideració de la Proposició no de llei de tramitació especial d´urgència sobre el rescat de la gestió de l´aparcament de l´hospital general de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE 3053, BOC n. 16).