Compromís critica la caiguda d’un 20% de la inversió en transports en els pressupostos de la Generalitat per al 2008
-
Per a la diputada Mireia Mollà “s’evidencia el model de govern del Partit Popular que manté el transport públic al País Valencià en un estat lamentable”
El grup parlamentari Compromís a través de la seua diputada Mireia Mollà ha criticat este matí la partida pressupostària assignada per a infraestructures del transport per al 2008. Com ha senyalat la diputada Mollà “podem comprovar com cau un 20% la inversió en transports en els pressupostos i s’evidencia novament l’escàs interés que té el Partit Popular pel transport públic, en una situació lamentable al País Valencià”.
Per a la diputada de Compromís “no només cau la inversió en transports, tenim també el cas de la transferència de les competències dels trens de rodalies, que encara estar inclosa en la reforma de l’Estatut, el govern valencià no demana per què realment el seu interés pel transport públic és nul”.
El cas de la línia de ferrocarril Gandia-Dènia és per a la diputada Mollà un clar exemple de la no aposta del Consell pel transport públic “es tracta d’una infraestructura fonamental per tal de vertebrar el País Valencià que des del govern del PP es passa per alt no negociant amb el govern central l’impuls d’un eix ferroviari que connectaria València i Alacant per la costa”.
La manca d’inversions en transport és pot relacionar també amb la poca inversió en temes d’aigua en els pressupostos per al 2008. Segons la diputada de Compromís “el Consell vol potenciar amb esta escassa inversió en temes fonamentals el seu victimisme enfront del govern central, sense admetre que d’esta baralla els que ixen perjudicats al final son tots els valencians”.
Mireia Mollà considera que “d’esta manera queda al descobert el model de societat que promulga el govern del Partit Popular on la seua aposta constant és el sector privat en detriment d’allò públic, no només en quant a transport, tinguem també el cas de l’ensenyament on s’aposta per concertar el batxiller de centres privats abans d’invertir el necessàri en l’educació pública”.








