Quan la realitat desborda el discurs
La cascada de reaccions que en boca de diferents polítics s’ha succeït després de l’última operació contra Batasuna deixa una sensació de neguit: per una banda, perquè la utilització del «guió polític habitual» es demostra del tot insuficient davant una operació la gravetat de la qual no escapa a ningú; d’una altra, perquè aqueix «guió» no transmet la voluntat socialment majoritària de canviar la situació de conflicte per a construir el futur d’aquest país sobre acords polítics sòlids i estables. No hi ha dubte que aqueix abisme entre el discurs de la classe política i la societat ha estat un dels elements que han distorsionat el procés de negociació.
Hi ha dues declaracions de les últimes hores que il·lustren aquesta idea. Així, Ramón Jáuregui justifica la persecució de representants polítics perquè després del final de l’alt el foc permanent d’ETA «el context ha canviat», i afegeix que «no hi ha espai per a l’acció política de l’esquerra abertzale mentre haja acció terrorista». Aquesta greu afirmació es va fer alhora que un jutge apuntalava en el seu acte judicial aqueixa tesi del «abans i després» amb la qual el dirigent del PSOE ratifica que en l’Estat espanyol els drets democràtics s’administren en funció del context i dels interessos polítics.
Amb aqueixes paraules Jáuregui, que coneix bé la realitat social del nostre país, ve a donar la raó a qui no interpreten aquesta razia en mera clau electoral -descartada ja tota raó jurídica-, sinó més aviat com una agressió integrada en una estratègia d’Estat.
En aquesta situació, les preguntes retòriques del lehendakari realitzades des d’Argentina sonen tan llunyanes com el lloc des d’on les formula. Es pregunta Ibarretxe si algú pot imaginar que Londres haguera detingut als dirigents de Sinn Féin, però la pregunta que hauria de fer-se a si mateix és quin hagueren fet en aqueix cas els nacionalistes moderats com Hume o Ahern.
Les declaracions no poden distraure de l’obligació d’actuar i especialment d’aqueixa necessitat prioritària que és obrir una via política i institucional coherent amb el desig dels bascos de construir el seu país lliurement.