EL PAÍS - El futur d’Euskadi: El Govern socialista impedirà “per tots els mitjans” el que ja considera un “pla Ibarretxe II abocat al fracàs”. L’Executiu no permetrà la celebració del doble referèndum sobre el dret a decidir dels bascos que ha anunciat el lehendakari per a octubre de 2008 i el segon semestre de 2010
El president rebrà al ‘lehendakari’ per a comunicar-li que no dialogarà sobre una proposta inconstitucional
Fernández de la Vega considera que l’aposta del cap de l’Executiu basc és “més un desvari que un desafiament”
El Govern recorrerà al Constitucional per a detenir automàticament qualsevol iniciativa de consulta al País Basc

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, rebrà a Juan José Ibarretxe per a contestar a la seua oferta de diàleg amb una negativa. El cap de l’Executiu té la intenció d’explicar al lehendakari que és impossible, per il·legal, negociar un pacte per a introduir el dret a l’autodeterminació en la Constitució, segons fonts de La Moncloa. L’Executiu està convençut que el pla Ibarretxe II obeeix a una estratègia electoral del lehendakari per a mobilitzar al seu partit per a les eleccions generals de 2008 i les autonòmiques del 2009 que, previsiblement, avançarà a la tardor del pròxim any, com avança en la seua pròpia proposta.
La proposta de diàleg que Ibarretxe planteja a Sabater no compleix cap dels requisits polítics ni legals: ni està acordada prèviament entre els partits bascos, ni el seu contingut, el dret a l’autodeterminació, s’ajusta a les regles de joc que marca la Constitució, assenyalen fonts de La Moncloa. Zapatero ha manifestat reiteradament que tal dret ni està reconegut internacional ni nacionalment com ho formula Ibarretxe.
Si Ibarretxe insisteix amb la seua proposta de celebrar una consulta, encara que no assolisca l’acord amb Zapatero, el Govern recorrerà davant els tribunals de justícia. El lehendakari només té facultat de convocar un referèndum per a ratificar una reforma estatutària que s’haja aprovat prèviament en les Corts. Només en aqueix cas, com ja va succeir amb l’Estatut de Gernika a l’octubre de 1979.
Però una consulta com la qual defensa Ibarretxe, que ni tan sols ha posat en aquest cas la condició que es faça en absència de violència terrorista, queda fora de les competències legals que té el Govern basc i fins i tot no podria disposar de mitjans per a materialitzar-la. En aquest cas, l’Executiu central només actuaria una vegada que el Parlament basc aprovara la proposta que Ibarretxe pretén traslladar al juny de 2008, tal com va apuntar el divendres en la seua full de ruta.
El Govern central disposa d’un instrument jurídic per a respondre: un recurs davant el Tribunal Constitucional basat en l’article 162.1 de la Constitució: “El Govern podrà impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les Comunitats Autònomes. La impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda, però el Tribunal, si escau, haurà de ratificar-la o alçar-la en un termini no superior a cinc mesos”.
El Govern també està sorprès per la manera que Ibarretxe ha presentat el seu pla. Ho ha fet en solitari, sense disposar de suports polítics previs. El lehendakari dóna per fet que amb el seu pla, ETA s’avindrà a acabar amb el terrorisme i els partits no nacionalistes assumiran les regles imposades.
Per això, la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va sostenir ahir a La Corunya que el pla d’Ibarretxe és més “un desvari que un desafiament” i va replicar amb contundència a la seua “órdago” a l’anunciar que Zapatero no dialogarà sobre el seu pla per estar fora “del camí que marca la Constitució i la llei”, l’únic en el qual “cap el diàleg”, informa Paola Obelleiro.
La vicepresidenta va equiparar la tàctica d’Ibarretxe a la del PP per forçar l’un i l’altre, al parlar de sobirania o de banderes, que es reòbriguen debats que “la Constitució i la immensa majoria dels espanyols tenen resolts fa temps”. Va considerar que és igual de “lamentable i irresponsable” Ibarretxe, “al pensar que pot saltar-se a la torera les regles de l’Estat de dret” com el PP, quan “pretén erigir-se en únic guardià dels símbols i els usa per a la confrontació contra el Govern”.
El Govern està convençut que el nou repte *soberanista d’Ibarretxe, donada la seua impossibilitat de materialitzar-se, respon a una estratègia electoral i no a una full de ruta real. Amb ell pretén mobilitzar al PNB, dividit en dos corrents, entorn de la seua figura per a les eleccions de març, cercant rendibilitat de la confrontació amb l’Estat. Alhora, amb el seu anunci es *autoproclama candidat del PNB per a un quart mandat com president si venç en les eleccions que haurien de celebrar-se, si no hi ha avenç, al maig de 2009.
Però Ibarretxe va anunciar que anticiparia a tardor de 2008 els comicis si no trau avant el seu pla. El ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va ressaltar ahir aquesta part dels anuncis del lehendakari: “L’única cosa vàlida de la proposta d’Ibarretxe és la seua referència que pot dissoldre i convocar eleccions. Respon, per tant, a una estratègia electoral i com a tal cal tractar-la”.
Aquesta iniciativa d’Ibarretxe no és nova. Va fer el mateix fa quatre anys. Quan al desembre de 2004 va aprovar el seu pla *soberanista en el Parlament basc, amb 39 de 75 vots, entre ells els de Batasuna, i un mes després, el 1 de febrer de 2005, el Congrés ho va rebutjar, Ibarretxe va convocar les eleccions basques a l’endemà. El seu resultat va ser dolent. Va perdre quatre escons i 140.000 vots respecte als anteriors comicis.