ESTRATÈGIA 2011. ALGUNES REFLEXIONS SOBRE EL FUTUR DEL BLOC
Al Consell Nacional celebrat el passat 9 de juny fou aprovada, a la vista dels resultats electorals, la iniciativa d’encetar un procés de reflexió i reorientació estratègica per a fer créixer l’espai electoral del BLOC, basant-nos en la diferenciació de la nostra vessant valencianista
En política, els cicles venen marcats per les convocatòries electorals, i en un partit com el BLOC, per al qual els comicis més importants són els municipals i els autonòmics, no hi ha cap dubte que el 27 de maig de 2007 marca un punt d’inflexió en la nostra trajectòria i que, per tant, un cop superada la fase d’anàlisi dels resultats i el procés de constitució dels ajuntaments, és imprescindible reflexionar i debatre serenament algunes qüestions que haurien d’emmarcar la nostra estratègia per als propers anys.
Cal fer algunes consideracions prèvies:
1. Les ponències estratègiques aprovades als diferents congressos del BLOC són el punt de partida a partir del qual s’ha de treballar i tenen plena vigència.
2. Abans i tot de les eleccions autonòmiques i municipals va ser aprovat un Pla de Desenvolupament de la nostra organització amb una cronologia clara: 2007-2011. El document va ser incorporat a la doctrina del partit i va començar a ser aplicat (a través dels sopars de dinamització, per exemple) abans de les eleccions, perquè es va entendre que és el moment de màxima mobilització de la militància i, per tant, la conjuntura idònia per iniciar, amb garanties d’èxit, un pla d’estes característiques.
3. Fruit de la primera fase del Pla de Dinamització ha estat un apropament efectiu –i significatiu– a la nostra militància i simpatitzants i, al seu temps, el fruit d’esta comunicació han estat les conclusions dels sopars, que van tindre una influència decisiva en el disseny de la campanya autonòmica i municipal, i que han de continuar sent referència bàsica per al treball institucional i organitzatiu del BLOC.
4. La nostra presència a les Corts Valencianes és la principal novetat d’esta legislatura i cal, per tant, analitzar de manera exhaustiva la manera com han d’imbricar-se el treball parlamentari i el treball organitzatiu. Cal que el grup parlamentari estiga al servei del partit, i no mai a l’inrevés, i sobretot cal recordar que els diputats han de ser –tal com ho hem pregonat activament durant els darrers mesos– portaveus d’allò que reclama, que preocupa i que exigeixen els nostres votants i militants. Este és el colofó de la política “des de baix cap a dalt”.
5. Tot plegat no ha de fer-nos oblidar un treball organitzatiu central: l’increment de la militància i els simpatitzants; l’obtenció de més recursos i la seua adequada gestió; la consolidació d’una infrastructura immobiliària i d’alliberats arreu del País i l’activació o consolidació d’instruments de mobilització, comunicació, informació i debat amb la militància i amb els càrrecs públics.
6. És evident la proximitat de les eleccions generals, i com que els ritmes vitals dels partits venen marcats per les conteses electorals, no hi ha cap dubte que estes tindran una importància decisiva per al projecte polític del BLOC. Cal, doncs, iniciar un debat en profunditat sobre la manera com concorrerem a eixes eleccions i una anàlisi real de les nostres possibilitats d’obtindre una acta de diputat o, com a mínim, de millorar sensiblement els nostres resultats.

1. EL BLOC, A LES CORTS VALENCIANES
La presència de dos diputats del BLOC a les Corts Valencianes és la principal novetat que han aportat estes eleccions autonòmiques i, com ja s’ha exposat en més d’una ocasió, s’ha satisfet així un dels objectius que la nostra organització s’havia marcat per a la contesa electoral: la plena institucionalització del nostre partit.
No hem d’oblidar que amb els nostres diputats i els d’EU es trenca l’amenaça –ara més real que mai– d’unes Corts bipartidistes.
En el Parlament, hem d’aspirar a treballar aquelles matèries que més interessen a la nostra gent i en les que més ens poden diferenciar: l’atur i la creació de llocs de treball, medi ambient i ordenació del territori, reclamar les inversions al territori per part de l’Estat, educació, sanitat, suport a les pimes, seguretat, autogovern i política lingüística.
La premsa parlamentària ha de traure notícies cada dia, però això no pot condicionar el nostre ritme de treball que ha de ser, recordem-ho, “des de baix cap a dalt”. El treball prioritari dels dos diputats del BLOC és portar a les institucions les reivindicacions de la societat i dels nostres militants i votants d’arreu del País, la qual cosa ens duu necessàriament a reduir el repertori de matèries de què es pot parlar per tal d’aconseguir la màxima eficàcia en estos àmbits de treball.
Per a que el Grup Parlamentari puga funcionar d’acord amb els criteris que estem proposant és fonamental una bona comunicació entre ell i l’Executiva Nacional. Cal, per tant, posar en marxa una reorganització del funcionament intern de l’Executiva per tal que els seus membres assumisquen un paper molt més actiu i que siguen la garantia de l’enllaç entre el grup i el partit. En síntesi, seria necessari, dins de l’Executiva:
1. Activar grups de treball sectorial, amb un membre de l’Executiva al capdavant, sobre aquelles qüestions que més interessen la nostra militància i que han de posar a l’abast dels nostres diputats informació, doctrina, propostes i contactes. Cal, com a mínim, un grup de treball d’educació, un de política lingüística, un de medi ambient i ordenació del territori, un de sanitat i serveis socials, un d’autogovern, un de drets civils i un d’economia. Com que es tracta de fer-los útils, no cal crear grans estructures sectorials amb desenes de militants inscrits però que no col•laboren, sinó que allò fonamental és que hi haja gent que conega molt bé eixe àmbit i que estiga disposada a aportar coses de manera continuada (la intranet pot ser un instrument molt útil per a este fi). Estes mateixes àrees de treball sectorial s’encarregaran de les reunions amb les organitzacions afins del sector.
L’objectiu és centrar-nos en la definició dels projecte de treball claus en el nostre creixement polític i organitzatiu. Els projectes s’hauran de definir de forma específica i clara, d’acord amb el nostre Pla de Dinamització i hauran de tindre els seus responsables i objectius acaonseguibles i avaluables periòdicament. L’objectiu és créixer en afiliats, en simpatitzants, en col•lectius, en aportadors de recursos econòmics , i tot açò arreplegar-ho en una bona base de dades.
2. Reforçar l’àrea d’Organització, tot incloent la de dinamització i campanyes, que ha de ser l’encarregada de coordinar el pla d’implantació i dinamització, incloent-hi els sopars amb la militància, les reunions amb votants i els contactes per crear nous col•lectius. És fonamental així mateix la posada en marxa cada cert temps de campanyes de mobilització adreçades a la nostra gent amb una periodització i tria de temes que dependrà del context polític de cada moment.
3. Creació de la figura de portaveu de l’Executiva Nacional, que és un càrrec fonamental per poder distingir entre el treball institucional parlamentari i el treball del partit. Per a que això funcione adequadament és fonamental pactar el to, els continguts i els destinataris d’allò que es diu des del partit i allò que es diu des del grup, per evitar contradiccions o reiteracions. És important que les aparicions públiques del portaveu de l’Executiva deixen espai a altres membres de la direcció del partit, per tal de donar participació a nous lideratges i per transmetre imatge de treball col•legiat i de coresponsabilitat.
4. Fixació de rutines de treball basades en objectius i en una comunicació fluida. Les reunions de l’Executiva, tant de la seua permanent com del seu plenari, hauran de comptar amb un informe del treball del grup parlamentari. Perquè això funcione correctament és fonamental la comunicació en dos sentits i el desplegament de mètodes de treball eficaços que agilitzen el treball.

2. EL BLOC, TERCERA FORÇA MUNICIPAL
L’entrada a les Corts Valencianes no pot, en cap cas, fer-nos perdre la perspectiva que el BLOC continua sent, i este és un dels seus màxims valors, un partit eminentment municipalista, i només cal fer una ullada als darrers resultats electorals per comprovar que el vot autonòmic continua depenent del vot municipal, per la qual cosa cal evitar la temptació de considerar el treball polític municipal com una cosa “menor” ara que ja tenim diputats. Seria injust i, sobretot, seria una enorme torpesa des del punt de mira estratègic.
Els grups municipals necessiten, sobretot, assessorament, tant en aspectes legals com en qüestions polítiques, per la qual cosa cal mantindre i, si és possible, incrementar i millorar, el nivell de treball amb els càrrecs públics municipals assolit durant la passada legislatura. Cal mantindre el servei d’assessorament jurídic i la creació i redistribució de mocions i pronunciaments, però més enllà d’això cal aprofitar estructures com l’Assemblea de Regidors i Regidores per insistir en la generació de nous lideratges i en la formació i en l’intercanvi de bones pràctiques polítiques.
En qualsevol cas, a nivell territorial hi ha un treball fonamental a fer, en coherència amb allò que s’ha explicat a nivell nacional: cal fer un salt endavant des del punt de mira quantitatiu i també qualitatiu. Ara que han passat les eleccions cal desplegar de manera efectiva un pla d’implantació que es marque uns objectius assolibles, però ambiciosos, i que haurien d’aconseguir, com a mínim:
• la presència del BLOC en tots els municipis d’aquelles comarques on som una força política consolidada, i presència vol dir posada en marxa d’un col•lectiu del partit que funcione amb regularitat i que estiga en plena comunicació amb la resta de la comarca.
• l’enfortiment i creixement del BLOC a les àrees metropolitanes de València i d’Alacant, així com en estes dos ciutats i la d’Elx.
• fer un salt quantitatiu significatiu en petits municipis, especialment a la circumscripció de Castelló i comarques com la Vall d’Albaida, la Costera o el Comtat.
• presència a les comarques castellano-parlants, amb la creació de col•lectius

Per assolir tot això es planteja la necessitat d’agrupar els municipis en tres grans grups amb un responsable nacional, cadascun, per tal de fer més efectiu el treball d’implantació, de dinamització, de comunicació amb la militància i els votants i d’increment de les nostres bases de dades: ciutats amb més de 50.000 habitants (València, Alacant, Elx, Castelló, Gandia, Torrent, Alcoi, Benidorm, Paterna i Sagunt), entre les quals tindran un tractament especial aquelles on no tenim presència institucional; ciutats mitjanes (entre 5.000 i 50.000 habitants) on hi ha la major part dels vots al BLOC; municipis amb menys de 5.000 habitants.
A partir d’esta distribució del territori s’haurà de treballar bàsicament en dos sentits: implantació (incloent-hi la creació de nous col•lectius, però també l’increment de la militància en els ja existents) i comunicació entre el grup parlamentari i els col•lectius del BLOC a través dels mecanismes de moviment de la informació a què s’ha fet referència anteriorment. Però a més de fer un salt quantitatiu en el nombre de militants i d’invertir en la seua dinamització, formació i comunicació, caldrà fer plans específics per incrementar entre els nostres militants la presència de dones i de joves, ja que són la nostra principal font de vots i a hores d’ara estem lluny de que estos grups tinguen una presència numèricament significativa al sí del partit.

3. EL BLOC. ESPAI I EXPECTATIVES DE CREIXEMENT
Si alguna cosa han posat de manifest les darreres eleccions, especialment les municipals, ha estat l’escassa influència que les aparicions del BLOC en la premsa escrita tenen sobre l’opinió dels votants i, també, l’escàs rendiment que es trau de la presència en equips de govern i la realització d’una bona gestió. La gestió, per ella a soles, no dóna vots. Això ho hem dit en diverses ocasions en els darrers mesos, i serveix tant per als municipis com per a la resta d’institucions on estem presents. S’ha de “xafar el territori”, però no xafar-lo de qualsevol manera, sinó seguint les estratègies de la comunicació en dos sentits que s’han exposat reiteradament i que s’han posat per escrit en el manual de campanya.
No hi ha fórmules màgiques. Si eixir molt als diaris no ens donarà l’èxit, i si no sembla previsible que la nostra presència a Canal 9 es multiplique en els propers anys, això podria fer pensar que ens trobem en un atzucac i que per a eixir-nos-en hauríem de fer alguna “genialitat” que ens donara notorietat. Però les darreres eleccions també han demostrat el potencial electoral que té allò que anomenem “política des de baix cap a dalt”, per la qual cosa sembla bastant raonable concloure que, si deixem d’obsessionar-nos pels mitjans de comunicació de masses, ens adonarem que, de fet, no existeix cap atzucac que ens obligue a fer cap moviment espectacular.
És necessari que el BLOC actualitze el seu esperit fundacional, com a organització d’acollida i eina política d’un ample i divers contingut valencianista. El BLOC ha de ser un lloc on siga possible la participació política del conjunt del moviment social valencianista.

Les reflexions i debats sobre l’espai polític que ocupa el BLOC i sobre aquell que hauria d’aspirar a ocupar, han de respetar esta condició prèvia. Cal fer una anàlisi estratègica serena que ens permeta fer un diagnòstic de la situació en la qual ens trobem, i que apunte els possibles espais de creixement en el futur immediat.
En primer lloc cal marcar un calendari de treball, i este té la seua data límit en l’any 2011, i cal tindre una cosa clara: l’objectiu és arribar a les properes eleccions autonòmiques amb un partit suficientment fort, consolidat territorialment, cohesionat internament i amb una ubicació ideològica clara per tal d’assolir l’autonomia electoral. Un partit que haurà de liderar la confluència en una plataforma política potent que aglutine els valencianistes progressistes, l’esquerra i l’ecologisme, amb voluntat de construir una alternativa amb plena obediència valenciana.. Una Comissió de Relacions Polítiques creada al si de l’Executiva Nacional s’encarregarà d’analitzar-la i dinamitzar-la.
Cal recordar esta dada perquè sovint es cau en l’errada de fer plantejaments estratègics a massa llarg termini: el BLOC no pot, a curt termini (ni tampoc a mitjà termini) aspirar a representar la majoria de la població valenciana; en estos moments tenim dos diputats a les Corts gràcies a una coalició, per la qual cosa un objectiu ambiciós, per a la propera contesa electoral, seria assolir entre un 7 i un 10% dels vots.
La nostra principal fortalesa, com s’ha dit anteriorment, és la presència territorial i els resultats municipals, per la qual cosa no hi ha cap dubte que el primer pas per avançar cap a eixe objectiu és incrementar la presència al territori sota les variables a què hem fet referència anteriorment. Però incrementar la presència no vol dir solament fer nous col•lectius del partit, sinó també enfortir els que ja hi ha a través dels mecanismes anteriorment apuntats (campanyes sectorials, sopars i encontres de dinamització, suport als col•lectius que han quedat fora de l’ajuntament, pla específic per a les grans ciutats etc.)
L’alt grau de dependència del vot autonòmic respecte del municipal pot convertir-se en una greu feblesa per al nostre partit ara que el president de la Generalitat ja té capacitat per dissoldre les Corts i convocar separadament les eleccions autonòmiques i les municipals. Això podria fer que el vot autonòmic al BLOC baixara sensiblement, tot i que és impossible preveure les xifres de què estaríem parlant. Això fa necessari reforçar els mecanismes de comunicació entre l’Executiva, el grup parlamentari i els col•lectius locals i comarcals a través dels instruments de comunicació en dos sentits i de priorització de polítiques. Cal tindre clara una cosa: no seran només campanyes de màrqueting inserides als grans mitjans les que ens permetran consolidar els nostres vots autonòmics.
El panorama electoral valencià està en un procés accelerat de simplificació, de bipolarització. Les darreres eleccions autonòmiques n’han estat una bona prova, i tot sembla indicar que les properes generals consolidaran la mateixa tendència. Això, sense cap mena de dubte, és una oportunitat per al projecte polític que representa el BLOC. Davant d’este escenari, és imprescindible treballar intensament per fer possible la “triangulació” del panorama polític valencià i que més enllà del PP i del PSOE hi haja espai per a un tercer pol polític que represente els sectors valencianistes, progressistes, i ecologistes que no se senten representants actualment per cap de les dues grans forces.
Per a captar eixe tercer espai cal aprofundir en els valors de la igualtat, la protecció dels vulnerables, la llibertat com a autonomia, els drets però també les responsabilitats, l’autoritat però amb democràcia, etc. L’acció política s’ha d’orientar cap a prioritzar l’economia i l’ocupació de qualitat, desenvolupar la justícia social sense limitacions, augmentar els recursos per a la sanitat i l’ensenyament, afrontar els problemes de seguretat, afrontar una reforma de l’Estat del Benestar, superar la separació públic-privat i diferenciar clarament la titularitat del servei de la seua provisió, centrant l’atenció a la qualitat del servei i la llibertat d’elecció. En definitiva cal oferir solucions per als problemes en lloc de crear-ne.
En eixe tercer espai, no es tracta de tindre una posició equidistant entre dos punts, sinó de trencar l’esquema bipolar (PP o PSOE) i aportar nous elements al debat polític: la preocupació pel medi ambient, l’autogovern, la política entesa com un servei a les persones, la participació ciutadana, els drets civils, l’enfortiment de la democràcia que, ara com ara, té greus dèficits tant a Espanya com al País Valencià etc. Tots estos són valors tradicionalment progressistes, però a hores d’ara no formen part de les prioritats del model polític que representa el PSOE. Són valors que estan presents en l’ideari i en la pràctica política del BLOC, però també d’altres forces polítiques del nostre País, per la qual cosa esdevé fonamental bastir ponts amb eixes formacions i treballar conjuntament per fer emergir eixe tercer pol.
Este posicionament no és tant una manera de definir els missatges de la publicitat, sinó una manera de definir la política que va a portar-se a cap, i que en el seu moment serà objecte de campanyes de comunicació. No es tracta de vendre paraules sinó d’elaborar una política que es puga exercir i vendre.
Unes eleccions com les generals de 2.008, són una bona oportunitat per a portar a cap el posicionament del BLOC, entre altres avanços que segons el Pla de Desenvolupament deurien tindre lloc en este període.
Amb qui podem comptar per dur a terme eixe treball? Quin percentatge de la població comparteix amb el BLOC eixos valors i ha de ser, en bona lògica, el destinatari prioritari de les nostres polítiques?
La Ponència Estratègica aprovada en el Congrés Extraordinari de 2003 va identificar un gran sector social que representa entre un 30 i un 35% de la població, on el BLOC obté els seus millors resultats (al voltant d’un 8%) i que va ser definit de manera exhaustiva en el document “Iniciativa 07”; este espai ofereix encara un espai molt considerable de creixement (de fet, el 92%). En estudis posteriors s’han perfilat més les dades: un 10’6% de la població se sent només valenciana o més valenciana que espanyola segons un estudi del CIS; segons altres recerques dutes a terme a la Universitat de València, un 7’1% de la població valenciana podria considerar-se nacionalista, mentre que hi hauria un grup majoritari (43% de la població) situat en el progressisme i que no és bel•ligerant cap a propostes com les del BLOC.
En el context actual, el BLOC hauria de tindre com a marc de referència màxim eixe 35-40% progressista, sensible al discurs ecologista i que no s’oposa a mesures que incrementen l’autogovern, que aposten pels serveis públics, la cultura i l’educació i que milloren la qualitat de vida. El marc “estricte”, doncs, el potencial d’electors valencianistes i progressistes, s’hauria de situar en el 7%, i fixar com a objectiu que este “nucli dur” arribe, en 2011, al 10%.
El partit majoritari actualment entre eixe 35-40% de la població és el PSOE seguit, de molt lluny, d’EU i del BLOC. Però eixe 7% de valencianistes progressistes “estrictes” no voten exclusivament al BLOC, sinó que hi ha votants que emigren a altres opcions polítiques. En un panorama de simplificació i bipartidisme com el que es presenta, és fonamental, doncs, que el nostre primer pas siga plantejar estratègies que permeten l’agrupament electoral d’eixe 7% i, a partir d’este punt poder, amb el 2011 com a data límit, incrementar el nostre electorat fidel fins arribar al 10%, sempre dins d’eixe gran marc de referència a què estem fent referència.
El panorama polític valencià actual, i el dels propers mesos, pot oferir-nos la possibilitat de fer passes significatives en este sentit:
• En primer lloc, perquè el partit progressista majoritari, el PSPV-PSOE, és previsible que inicie un procés de renovació, de reflexió –i probablement de crisi– després de les eleccions generals, i seria lògic que plantejara una estratègia d’apropament al centre polític, àmbit on entra en competència amb el PP; este escorament del PSOE podria beneficiar-nos electoralment..
• Un altre factor que cal considerar amb deteniment és la crisi d’EUPV després d’haver perdut vots, i representació, a les grans ciutats del País i les seues àrees metropolitanes, fet que els ha deixat sense el principal banc de vots; les divergències internes en esta organització també poden fer que alguns votants –i militants– nacionalistes d’EUPV opten per altres fórmules organitzatives que els situarien molt a prop de l’espai que ocupa el BLOC.
• Des de 1999 el BLOC ha concorregut a totes les conteses electorals supramunicipals en coalició amb partits verds. Els aspectes vinculats a la defensa del territori i del medi ambient, no sols continuaran formant part essencial de l’agenda política valenciana del propers anys, sinó que la condicionaran en aspectes claus econòmics i socials que se’n derivaran dels impactes del canvi climàtic sobre els sistemes productius (agricultura, turisme, indústria…,) i tot allò relacionat amb el compliment del Protocol de Kioto entre d’altres factors (veure entre altra documentació l’Informe Stern encarregat pel Govern Anglés).

Com a conclusió cal apuntar la necessitat d’intensificar el treball intern per enfortir organitzativament el BLOC, per consolidar la nostra presència territorial i institucional i, sobretot, per activar un pla de “CAMPANYA PERMANENT” que ens faça mantindre un contacte permanent amb la ciutadania mitjançant allò que hem anomenat la política “des de baix cap a dalt”. És l’única via per eixir de l’atzucac a que ens pot portar la dependència exclusiva de la gestió i dels mitjans de comunicació.
Eixe procés de comunicació amb la gent, de detecció dels nostres votants actuals i dels nostres votants potencials, permet arribar a molta gent a nivell local i comarcal, però vist això a nivell general sembla bastant evident que alguns dels nostres votants potencials (eixos amb els quals sumaríem, com a mínim, el 7% dels vots) se situen ara en altres opcions polítiques. Per això, davant la fortalesa del bipartidisme, esdevé imprescindible posar en marxa una estratègia que ens permeta liderar el procés de confluència i articulació d’un tercer espai al panorama polític valencià, un procés que només serà possible si es fa des de la corresponsabilitat amb aquells grups amb qui compartim espai
Els partits, com hem dit en multitud d’ocasions, estem al servei de la ciutadania, i el BLOC ha d’estar, per tant, al servei dels milers de valencians i valencianes que van votar Compromís a les darreres eleccions autonòmiques. El PP ha guanyat, és cert, i ha consolidat la seua majoria absoluta, és cert també, i precisament per això el BLOC ha de mantindre’s ferm com a representant d’eixa meitat de la població que no va voler que guanyara el PP; el BLOC ha de continuar oposant-se a les polítiques retardatàries del Partit Popular
Les properes eleccions generals poden marcar un punt d’inflexió en la trajectòria política al País Valencià: poden consolidar i reforçar el bipartidisme al nostre País, o poden permetre’ns posar les bases per avançar en la triangulació de l’espai polític valencià i en la confluència de distintes organitzacions existents al panorama polític valencià. En eixa conjuntura el BLOC té un paper central a jugar, com a mínim per dues raons:
• perquè la simplificació del panorama polític és una greu amenaça per a la supervivència del nostre projecte polític, i més encara davant la possibilitat d’una separació de les eleccions municipals i autonòmiques.
• perquè som l’única força política amb capacitat per liderar eixe procés: perquè som independents de qualsevol direcció política externa al País Valencià, per la nostra cohesió interna, per la nostra capacitat de mobilització i, sobretot, perquè per damunt dels interessos del nostre partit posem els del nostre País, i per a la nostra terra el bipartidisme és una autèntica tragèdia.

El futur del BLOC passa necessàriament per liderar l’espai valencianista, progressista i ecologista que ha de garantir la triangulació del panorama polític valencià i la confluència de altres organitzacions polítiques. Un lideratge, però, que no es pot basar en un protagonisme exclusiu del nostre partit (ni de cap altre) sinó en la cooperació amb forces polítiques i amb col•lectius socials amb els quals compartim la ubicació en eixe espai polític, tot reconeixent, això sí, el pes determinant del BLOC dins d’eixe àmbit, tant per la nostra presència institucional com pel nostre pes en quant a militància i simpatitzants. Un lideratge que, a més, perquè siga real, efectiu i acceptat, ha de basar-se en la coherència, en la transparència i en la comunicació.