També censura la conducta del PNV en Nafarroa, «on van crear NaBai com una marca atractiva para respondre a la seua falta d’èxit electoral». Per a ETA, «la jugada es va arrodonir» quan el PSOE «va obrir la via de la prohibició per a l’esquerra abertzale».
«Per a adonar-se de l’actitud fraudulenta de NaBai n’hi ha prou amb analitzar la seua actuació en les negociacions amb el *PSN per a conformar govern. Es va oblidar de tota dignitat», agrega. Tot això en un herrialde convertit en «qüestió d’Estat» i en el qual augura «més moviments en la perspectiva del procés de reforma d’Espanya».

[En el número 112 de «Zutabe», Euskadi Ta Askatasuna analitza en profunditat el procés de negociació amb l’Executiu del PSOE, així com la situació política generada després de la seua ruptura. «Després que el Govern espanyol, d’una banda, i el PSOE i el PNB, per un altre, es negaren a acceptar un marc democràtic per a Euskal Herria, s’ha obert una nova fase d’enfrontament», afirma l’organització armada]
GARA | DONOSTIA
Les primeres 19 pàgines de la revista, corresponent al mes de setembre, estan dedicades en exclusiva al procés de negociació amb el Govern espanyol. En aqueix capítol ETA ofereix la seua visió de tot l’esdevingut entre maig de 2005 i juny d’enguany, quan va anunciar la ruptura de l’alt el foc permanent decretat 15 mesos abans: les reunions mantingudes amb representants governamentals, l’acord que ambdues parts van ratificar al novembre de 2005, la iniciativa de cessar en les seues accions armades, la declaració de José Luis Rodríguez Zapatero, els obstacles i incompliments, l’intent de desbloquege de finals de 2006, el diàleg entre els partits, l’atemptat de Baralles, la crisi final… Tot això amanit amb una exhaustiva cronologia.
I les conclusions a les quals arriba l’organització armada després d’aqueixos dos anys d’intens diàleg són que «Euskal Herria s’ha topat amb la negativa dels mandataris espanyols a l’hora de donar passos per a obrir una nova situació sustentada en mínims democràtics», que l’Estat espanyol «no ha portat a terme una transició democràtica real» i que Zapatero ha optat per la «mateixa via» que els seus antecessors en La Moncloa (Felipe González i José María Aznar), així com «la traïció del PNB, que s’ha alineat amb els interessos de l’Estat espanyol i s’ha negat a defensar els drets d’Euskal Herria».
Després de tot aquest procés, ETA opina que avui «està més clar que mai que la superació del conflicte passa per una solució política, i que aqueixa solució política ha d’oferir una resposta directa als drets d’Euskal Herria: és a dir, a la territorialitat i l’autodeterminació».
«A crear l’Estat Basc»
A partir d’ací, manifesta que «la clau» per a posar fi al contenciós resideix «en l’acord polític entre els agents bascos, a preguntar als ciutadans bascos, i en el respecte per part d’Espanya i França» a la voluntat expressada per la ciutadania d’aquest país.
De fet, de cara al futur, adverteix que «només quan els partits tanquen un acord polític resolutiu es donaran les condicions polítiques per a reprendre el procés negociador i perquè ETA active els seus compromisos d’alt el foc». I re- marca que «els mínims» que ha d’arreplegar aqueix acord, «quant als drets democràtics d’Euskal Herria», estan «bé definits» en la Proposta per a un Marc Democràtic presentada per l’esquerra abertzale: un nou estatut, amb dret a decidir, per als quatre *herrialdes del sud, i un marc autonòmic para Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa.
La negativa donada a aquesta proposta i la «nul·la voluntat» del Govern espanyol per a «complir amb les mínimes condicions democràtiques per a desenvolupar un procés de negociació» van dur A ETA, segons declara, a prendre la decisió de reobrir «tots els fronts», el que comporta «l’obertura d’una nova fase d’enfrontament entre Euskal Herria i l’Estat espanyol».
I en aqueixa nova fase situa els reptes de futur d’aquest país: actuar «amb fermesa en la defensa» d’Euskal Herria, «submergir-se de ple en la construcció nacional» i «lluitar per a obrir noves oportunitats per a la creació de l’Estat Basc».
Precisament, ETA interpreta que la presentada en el Pavelló Anaitasuna per l’esquerra independentista és «una proposta de transició» que «només pot entendre’s en l’adreça de creació de l’Estat d’Euskal Herria. I és que la primera responsabilitat dels ciutadans i les organitzacions que lluitem per la construcció d’una Euskal Herria lliure és situar les propostes per al canvi polític en l’adreça d’enfortir aqueix projecte. Això és el que guia la nostra lluita, perquè el futur polític, econòmic i cultural dels bascos només pot garantir-se en una Euskal Herria independent». A la seua entendre, correspon a tots els *abertzales progressistes «treballar aqueixa possibilitat, des de tots els àmbits: el de l’idioma, el de l’educació, el socioeconòmic i punts altres», fent ús de «les institucions que tenim, dels recursos, de les forces i de la intel·ligència».
La defensa, «labor inajornable»
Les organització armada conclou que la «única alternativa» per a garantir la supervivència d’aquest país resideix en «lluitar i a aprofundir en el camí de la creació de l’Estat Basc», en un escenari en el qual l’Estat espanyol, «amb el respatler de les forces reformistes, pretén imposar nous cicles autonomistes a Euskal Herria» i en el qual el francès persisteix en els seus «actituds arrogants i de menyspreu». AL mateix temps, opina que «la defensa d’Euskal Herria» suposa una «labor inajornable» en un moment en el qual ambdós estats «estan destruint, dia a dia, el nostre poble. Cal respondre a les agressions que ens arriben des de les administracions dels estats en àmbits com l’euskara, l’educació, la socioeconomia i l’ordenació territorial».
Un moment caracteritzat també, segons el parer d’ETA, per la «situació de canvi polític» que viu aquest poble, davant el qual observa dues opcions: «Donar una solució política a l’amb- *flicto reconeixent els mínims democràtics que corresponen a Euskal Herria, o tancar de nou en fals aqueix procés de reforma obert en l’Estat espanyol, mantenint la negació i la partició d’Euskal Herria, perllongant el conflicte».
És per això que considera prioritari «plantar cara» a les operacions polítiques que cerquen arribar a l’estabilitat de l’actual marc jurídic-polític. «L’esquerra abertzale haurà de lluitar per construir un mur popular davant aqueix nou frau que persegueix perpetuar la partició i la negació i fer inviable la independència d’Euskal Herria», precisa.
El capítol corresponent als reptes de futur ho tanca ETA amb una referència al «increment de la repressió» per part dels estats espanyol i francès: «És de summa importància la reacció popular, la lluita del carrer i la mobilització. Cal respondre amb fermesa per a condicionar l’estratègia repressiva de l’enemic». I també al·ludeix a «la denúncia dels electes lladres que participen de la gestió de les institucions antidemocràtiques».

«CARA A CARA»
L’organització armada adverteix al partit que lidera Zapatero que «si persisteix en la seua estratègia de fer un frau a Euskal Herria, es trobarà cara a cara amb ETA, i l’objectiu de la nostra actuació serà aprofundir en la crisi d’Espanya».

Eco internacional
ETA considera que una altra de les conclusions que ha llançat el procés és que «el conflicte que enfronta a Euskal Herria amb els estats és una qüestió internacional i que la seua resolució política requereix de la implicació dels agents internacionals».

conseqüències
«No han pogut amagar les dificultats i contradiccions que els ha generat la decisió d’ETA de reobrir tots els seus fronts. És evident que els ha impedit manejar al seu antull les previsions i els *tempus polítics», considera l’organització.
«La situació política seria molt diferent si els polítics professionals mostraren, a l’hora de fer viable el procés democràtic a Euskal Herria i de tancar un acord polític, la meitat de l’eficàcia i interès que demostren quan toca repartir-se el poder»
«El PNB va actuar d’esperó per a forçar un acord per a la partició i la negació»
En el repàs que fa dels secrets del procés de negociació, ETA es mostra especialment crítica amb el PNB. «Ha traït novament a Euskal Herria», assegura. «Sota el mandat d’Imaz i Urkullu, per uns interessos econòmics concrets, han actuat en suport al Govern espanyol en tot el procés. Deixant sola a l’esquerra abertzale, s’ha negat a defensar els drets d’Euskal Herria», denúncia. Però encara va més lluny quan manifesta que «quan el PSOE va intentar, amb la fórmula del `o açò o gens’, traure avant un marc de partició renovat que començava i finalitzava en una simple reforma de l’actual, el PNB va pressionar a l’esquerra abertzale perquè renegara del dret a la territorialitat».
Els jeltzales, prossegueix, van actuar en aqueixos mesos com «esperó» en el seu objectiu de «forçar un acord que simplement contribuïa a perpetuar la partició d’Euskal Herria i la negació polític-institucional».
De fet, acusa a aqueixa formació d’estar «fent tractes a llarg termini amb l’Estat, per a això que criden `altres 30 anys de convivència i estabilitat’», i d’haver optat per «dur A Euskal Herria a un nou enfrontament amb l’Estat espanyol». Però li adverteix que «s’equivoca si creu que pot actuar amb total impunitat en el seu afany de defensar els interessos de la burgesia basca i respondre amb violenta repressió a les forces populars».
També censura la seua conducta en Nafarroa, «on van crear NaBai menge unisca marca atractiva para respondre a la seua falta d’èxit electoral». Per a ETA, «la jugada es va arrodonir» quan el PSOE «va obrir la via de la prohibició per a l’esquerra abertzale».
«Per a adonar-se de l’actitud fraudulenta de NaBai n’hi ha prou amb analitzar la seua actuació en les negociacions amb el *PSN per a conformar govern. Es va oblidar de tota dignitat», agrega. Tot això en un herrialde convertit en «qüestió d’Estat» i en el qual augura «més moviments en la perspectiva del procés de reforma d’Espanya». GARA