L’Estat Espanyol, com a fidel garant de la consecució dels màxims guanys per a les multinacionals, ha signat amb l’Estat xinés un acord per a l’exportació de carn de porc mitjançant el qual s’obre un mercat de 1.300 milions de consumidors i consumidores potencials.
Segons han comentat als mitjans de comunicació, l’acord ha estat difícil perquè els xinesos han estat estudiant detingudament les granges, els escorxadors, la fabricació dels pernils, el transport de la carn, etc.
Però sabran realment aquests consumidors el que menjaran? Sabem nosaltres realment el que mengem o millor dit allò que ens fan menjar? Sabem què és allò que anomenem carn i que consumim per a alimentar-nos?.
Els éssers humans hem consumit carn al llarg dels anys perquè ens aportava proteïnes i altres nutrients necessaris, a banda que el seu gust era molt agradable. Els animals per a consum humà com porcs, vedelles, pollastres… eren criats en granges familiars en llibertat, s’alimentaven de pastos, cereals i menjars naturals i les cries vivien amb sa mare fins que ja tenien l’edat per ser independents.
Però l’aparició del sistema de producció capitalista també ha afectat les granges tradicionals i els animals han estat convertits en simples objectes de consum, malgrat que tenen capacitat de sentir dolor i por. Han esdevingut, doncs, una mercaderia a què
cal extreure el màxim rendiment en el mínim de temps i els menors costos possibles, sense tenir en compte el benestar dels animals mentre estan vius. La recerca del màxim benefici ha fet que la vida dels éssers vius es reduïsca al mínim i siga de pitjor qualitat, tant la seua “vida” com la seua mort.
Les granges familiars s’han convertit en indústries de producció de carn on l’animal viu no val ni un duro. Ací els animals són privats de llibertat, no veuen mai la llum del dia ni l’aire fresc, viuen completament amuntegats en gàbies, no poden caminar ni fer exercici (per a engreixar-los ràpidament), les mares i les cries són separades abans d’hora, i cada vegada els sacrifiquen més joves.
Aquests éssers vius són alimentats amb pinsos elaborats a partir d’altres animals, tot i que la majoria no són carnívors, amb hormones, productes d’origen transgènic i d’altres de calòrics perquè engreixen en temps rècord, per tal d’obtenir més carn i, per tant, més benefici. Com que s’alimenten i es crien d’una manera que no és la seua natural, contrauen moltes malalties i infeccions per manca de defenses del seu organisme i per a evitar la pèrdua de diners per aquestes malalties o mort els donen antibiòtics i altres medicaments. Totes recordem l’epidèmia de les vaques boges o encefalopatia espongiforme bovina, la grip aviaria… Tot açò no és casualitat.
No cal explicar que totes aquestes substàncies passen al nostre organisme quan consumim la carn i, per tant, nosaltres mateixa ens estem enverinant i enverinem els més menuts quan pensem que els alimentem. El consum de carn és també consum d’antibiòtics que entren en la cadena alimentària humana i prompte hi haurà medicaments que no serviran de res ni per als animals ni per a les persones.
Malgrat que la Unió Europea ha prohibit l’administració constant d’antibiòtics al ramat, els EEUU donen suport a aquesta política que proporciona grans beneficis a les empreses multinacionals càrniques i farmacèutiques.
Per al mercat de producció capitalista i intensiva aquest sistema els resulta rendible perquè obtenen grans quantitats de carn amb poc cost, però es carn de poca qualitat i tots i totes sabem que la carn d’avui en dia no té gust de res i que quan estem cuinant-la deixa anar líquids misteriosos.
Per si voleu aprofundir en aquest tema vos recomane llegir entre altres Otra manera de vivir de Jane Goodall (Lumen 2007), que explica molt bé com s’explota i es maltracta els animals a les granges industrials i Liberación animal de Peter Singer (Eco 2001).
Som ja moltes persones les que després de llegir aquests llibres hem deixat de consumir carn i hem deixat de donar-la als més menuts.
Alguns exemples que assenyala Jane Goodall al seu llibre els comentaré breument:

▪ Les aus de corral es crien en les anomenades “granges en bateria”, on s’apilen centenars de gàbies unes damnut les altres. A les gàbies poden col•locar fins a quatre o sis gallines i estan tan estretes que no poden mai desplegar les ales. Com viuen estressades tendeixen a picotejar-se unes a altres i perquè no ho facen els retallen els becs. Com que les ungles s’enganxen en les gàbies, els tallen les puntes dels dits per a que no els tornen a créixer. Ja deveu imaginar que no es tracta d’operacions delicades.
També s’hi s’inverteix el cicle de la llum i l’obscuritat perquè posen ous contínuament i quan ja estan rebentades les utilitzen per a fer brou de pollastre.
▪ Als ànecs i a les oques se’ls sobrealimenta a la força amb una màquina perquè els seus fetges es dilaten, fins que quasi rebenten, per a obtenir el foie-gras. Podeu entrar en www.stopgavage.com i vore un vídeo molt aclaridor de com s’elabora aquest producte per a gourmets.
▪ Els porcs són criats privats de llibertat i els administren hormones del creixement. Quan estan a punt de parir, tanquen les truges en “parideres” on estan obligades a estar tombades sense moure’s perquè no aixafen el porquet (i no puguen vendre’l clar).
▪ Les vaques viuen en estables estrets, els donen hormones bovines per a augmentar la producció de llet i són munyides amb màquines de succió. A causa d’aquests sistemes, les mamelles i els mugrons es poden infectar i el pus passa a la llet que ens bevem. D’altra banada, les obliguen a parir un vedell a l’any, vedell que és separat sa mare en nàixer, per a matar-los pocs dies després i tenir carn de vedella tendra, que es cotitza més cara.
▪ A aquestes condicions de “vida” cal afegir la manera com es transporta als animals cap els escorxadors industrials. Es tracta de viatges llargs que poden durar dies, en condicions d’amuntegament, patint calor, pluja o fred, sense menjar ni beure (total van a morir), amb alguna pota trencada per la debilitat de viure sense moviment.
▪ La concentració excessiva d’excrements animals també perjudica el nostre medi ambient, perquè contribueixen a augmentar els gasos d’efecte hivernacle, aguditzen el problema de la pluja àcida, contaminen els rius i la mar…

Per tot açò és molt important que les consumidores i consumidors ens informem bé sobre allò que comprem i el que mengem, ja que la manera com el capitalisme produeix la carn és molt salvatge amb els animals, ens enverina a totes i només aporta beneficis a les grans multinacionals en detriment dels xicotets ramaders locals.
Hem de lluitar per canviar el sistema de producció que maltracta els animals i ens converteix en simples màquines de consumir sense criteri. Podem decidir com a consumidores que som què és el que volem menjar i una primera cosa que podem fer és
deixar de consumir carn i altres productes derivats dels animals o almenys reduir-ne el consum. Una altra opció és consumir carn d’animals criats de manera ecològica, és a dir, sense maltractament, amb una alimentació natural, en llibertat, amb una mort digna, sense hormones ni antibiòtics, de ramaders locals i no multinacionals.
És molt el que podem fer pels animals i per la nostra salut, perquè no hem d’oblidar que som el que mengem i tenim força per decidir.