La Comissió Instructora comunica la proposta d’expulsió de les diputades de Compromís. EiP creu que EU vol fer “una depuració ideològica” expulsant Oltra i Mollà mitjançant un procés “contaminat”
VALÈNCIA, 28 d’agost (EUROPA PRESS)
EiP ha considerat, després de rebre hui de la Comissió Instructora de EU la comunicació de la proposta d’expulsió de les diputades de Compromís Mònica Oltra i Mireia Mollà, que l’actual direcció del partit vol fer “una depuració ideològica” per mitjà d’”un procés contaminat i predeterminat”.
Respecte d’això, ha assenyalat que amb esta comunicació “es materialitza el que molts dirigents d’EUPV ja donaven per fet” i culmina un procés en què “s’ha laminat la pluralitat interna” d’EUPV, el consens i sobretot el diàleg” que en les etapes anteriors a Glòria Marcos “havien regnat al si de l’organització”.
De fet, ha assenyalat que la mostra “més evident del sectarisme” amb el qual, al seu parer, “s’ha actuat en tot el procés” es troba en “continuades i reiterades veus” d’actuals dirigents de EUPV, que “abans que s’iniciara el procediment d’instrucció de l’expedient d’expulsió, ja el donaven per fet”.
“És més -ha agregat- la composició de la Comissió Instructora ha deixat vore clarament la intencionalitat i la premeditació d’una crònica d’expulsió anunciada, ja que, una vegada més, no s’hi ha respectat el criteri de pluralitat interna, i ha estat conformada només per afins al PC i a Glòria Marcos”. “Açò no havia passat mai, ja que totes les comissions eren representatives dels sectors que formen EUPV”, ha assenyalat.
Per això, ha considerat “molt lamentable” que algun membre de la Comissió Instructora “emetera juís en contra de les dos diputades durant el procés d’incoació, sumant-se així a les tesis de l’actual direcció de EUPV i evidenciant una total connivència i submissió a adoptar una resolució que el secretari d’Organització d’EUPV ja donava per feta per endavant”.
EiP ha assenyalat que és “trist” que la coordinadora i l’actual direcció “hagen fet cas omís de les constants crides al diàleg i al consens” que tant d’este corrent, com “amplis sectors” d’EUPV, com Projecte Obert, a més de “la direcció mateixa de IU han fet al llarg de tots estos mesos”.
Per a les diputades Oltra i Mollà, “no hi ha cap raonament estatutari o legal” que justifique la decisió que ha pres la Comissió Instructora, que consideren “il·legal” i “no ajustada a dret”, i a la qual presentaran les al·legacions i esmenes oportunes en temps i forma, segons les mateixes fonts.
De la mateixa manera, des d’EiP s’espera que “quede trellat” en el Consell Nacional del pròxim dia 15 de setembre que ha de ratificar l’expulsió proposada, ja que el procediment ha mancat “en tot moment de la imparcialitat, pluralitat i nitidesa que li correspondria”.
agost 28th, 2007 at 5:46 pm
Deixen d’acomplir les obligacions econòmiques amb EUPV, anuncien que no acataran els seus acords, destitueixen a Gloria Marcos com a Síndica del Compromís, aparentment negocien amb el Bloc una coalició per a les Eleccions Generals… i ara parlen de “depuració ideològica”.
Doncs no. En EUPV no se sanciona a ningú per les seues idees, a estil Garzón. El proper Consell Nacional haurà d’atendre únicament als actes realitzats.
Rafael Pla López
membre del Consell Polític d’EUPV
agost 28th, 2007 at 10:29 pm
Els actes als què fas referència, sembla que han estat “jutjats” o valorats, per una espècie de “Comissió Instructora” que va tenir quatre hores a les dues diputades declarant. I van ser quatre hores perquè jo hi era en la Seu d’EU eixe dia car vaig acompanyar a Mònica Oltra i a Mireia Mollà a eixe esperpèntic akelarre (com ben bé ha qualificat algun company d’EU).
Una Comissió formada per membres del PCPV i del sector Marcos, algun dels quals no ha tingut cap tipus de vergonya en manifestar la seva voluntat d’expulsar les diputades en Assemblees com la de València, per no parlar dels escrits als diferents mitjans de comunicació on, dirigents d’EU ja sabien que açò anava a ser una realitat. Per tant, sí, hi ha “depuració ideològica”.
El problema continua sent el mateix: es penseu que amb l’expulsió d’EU de les dues diputades les coses van a sol.lucionar-se i esteu equivocats. De fet, pense que ja no pot anar res a pitjor.
Algú em pot dir com es pot resoldre aquest conflicte amb l’expulsió? què farem els qui hem apostat per les dues diputades? també serem expulsats i expulsades?…
Perquè jo, si tinc clara alguna cosa, és l’aposta inequívoca per Mònica i Mireia, l’actuació de les quals aplaudesc i admire. No només estic plenament d’acord amb el que han fet, sinó que jo hagués fet el mateix.
Al remat EUPV es va a convertir en un reducte ultra com pocs hi queden al País. Una vertadera llàstima….
Vicent Benavent
Militant d’EUPV i Membre d’ESQUERRA I PAÍS.
agost 29th, 2007 at 12:28 pm
Òbviament, l’expulsió no va a “resoldre el conflicte”. La resolució del conflicte hagués passat per la rectificació de les actuacions realitzades per les 2 diputades, tal com els va demanar Gaspar Llamazares. Però no solament no van rectificar, sinó que van creuar un punt de difícil tornada en destituir a Gloria Marcos com a Síndica, confrontant-se així directament amb el Consell Nacional d’EUPV. Qualsevol persona amb dos dits de front entén que la situació es insostenible. Mònica Oltra i Mireia Mollà estan actuant fora i en contra d’EUPV, i és surrealista que pretenguen ésser considerades com a membres d’EUPV. En qualsevol altra organització hagueren estat donades de baixa automàticament. En EUPV, pel contrari, s’han volgut seguir els tràmits estatutaris, sense judicis sumaríssims, tant per una qüestió de principi com per donar temps a que rectificaren. Però naturalment, a la Comissió Instructora hi ha persones que defensen els Estatuts d’EUPV, no persones que s’han declarat públicament disposades a incomplir-los i troben adequat incomplir els acords dels seus òrgans.
Vicent, tu ja tens experiència en passar d’una organització a altra. Fa anys vas estar al PCPV, després vas passar al PCPE, ara estàs en Esquerra i País i pots lliurement seguir a les diputades trànsfugues en el nou partit polític que estan creant enfront d’EUPV. Però el que no és de rebut és voler compatibilitzar això amb la pertanyença a EUPV. Haureu d’escollir. Naturalment, des de la direcció d’EUPV desitgem que el màxim de persones escollisquen romandre al si d’EUPV, amb la garantia que no van a patir cap “depuració ideològica”. Però naturalment això solament és possible des de l’acatament als Estatuts d’EUPV i als seus acords, acatament que no exclou la lliure expressió de discrepàncies, però que no és compatible amb l’actuació en contra d’EUPV, especialment a les institucions.
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV
agost 29th, 2007 at 3:27 pm
Sí, Rafa, jo he passat per diferents Organitzacions polítiques. Vaig començar a militar des de molt jove al PCPV i a EUPV a Alberic, de la mà de Domingo Morcillo. És cert que per l’any 1997 me’n vaig anar al PCPE, cosa de la qual continue estant molt orgullós. La gent del PCPE em va tractar estupendament i els considere uns bons comunistes.
T’oblides d’una cosa. A partir de l’any 1998 abandone el PCPE per raons polítiques personals i me’n vaig a casa. Quan decidesc tornar a la vida política activa, ingresse com a simpatitzant a ERPV perquè ja el treball d’EUPV no em convencia. Evidentment tampoc em va convéncer ERPV i al remat, decidesc entrar de nou a EU, aquesta vegada com a membre d’EiP per considerar aquest espai l’únic on el respecte presideix tots els esdeveniments i perquè la trajectòria política ha estat sempre coherent.
No sóc persona de combregar al 100% de tot allò que se m’ofereix, però a EiP he trobat un espai on no se’m condemna per això i on la discrepància és un senyal d’identitat.
La qüestió no és el canvi d’organitzacions o no. De fet, t’he anotat la que et faltava, això sí, sempre dins de l’òrbita de l’esquerra i del marxisme. Eixe aspecte ningú me’l pot furtar perquè no és patrimoni de cap sigla.
Però de canvis de partits en diferents vessants, de tranfuguisme i altres històries saps ben bé que qui enten moltíssim és el vostre company d’Els Verds del País Valencià, el nom del qual no pose perquè és força conegut.
Si cal demanar explicacions a algú potser les deurieu de fer a altres persones que s’han caracteritzat per la deslleialtat i la manca de transparència quan no de traició al projecte que representa EU. No és el cas d’EiP.
Però el que caldria ara és parlar d’objectius polítics, de propostes, de treball i deixar a banda, d’una vegada, els personalismes. No vaig a caure en la batalla mediàtica de triar entre Glòria Marcos o Mònica Oltra.
El cas que visquem és d’un altre caire: la manera d’entendre la transformació social, la manera d’entendre les organitzacions com a mitjans per a aconseguir la transformació aquesta, la manera de fer política i els gests que s’hi fan i com s’hi fan, els continguts ideològics i programàtics.
I en eixe cas, sí, estaré en el congrés constituen d’INICIATIVA DEL POBLE VALENCIÀ. De fet ja hi participe en l’el.laboració dels Documents. I també he escollit: no me’n vaig d’Esquerra Unida. Això sí, si no se m’expulsa, cosa que no tinc clara.
De totes les maneres, pense que tenim clar, tant tu com jo, que açò ja no té marxa enrera i que les decissions que prenga la majoria de la direcció d’EU va a determinar el futur.
Malgrat tot, encara pense que és possible el diàleg i l’abandonament de velles formes de solucionar els conflictes, com és l’expulsió i l’aposta pel diàleg i la paraula abans que l’utilització de formes tan crues com les que s’estan utilitzant amb Mònica i Mireia.
Vicent Benavent
Militant d’EUPV i membre d’EiP
agost 29th, 2007 at 11:14 pm
No entenc bé Vicent que tractes de fer justificant l’injustificable, tu millor que les persones què ens lligen hauries de saber el que tot el món ha percebut ja a estes altures de l’obra. Que al final, i des del principi, tot es redueix al que va escriure Milan Kundera.
“Per a ocupar l’escenari cal tirar d’allí als altres”
Tot l’altre són només les paraules de la representació, és aquest cas roïnes.
agost 30th, 2007 at 10:49 am
Estic totalment d’acord amb tu, Antoni, per a ocupar TOT l’escenari cal tirar els altres. I això és el que s’intenta fer amb Esquerra i País: culpabilitzar de tots els mals al corrent sense assumir responsabilitats per tal d’ocupar tot l’escenari polític sense tenir que passar per l’autocrítica, què entenc, no és massa agradable donada la tesitura política actual.
La representació, company Antoni, l’està fent aquella part de l’organització que es nega, a aquestes altures, a parlar de política, a assumir part de la responsabilitat o a obrir portes al diàleg permetent que totes les sensibilitats que formen EUPV tinguen veu en els diferents fòrums, que es nega al diàleg, que aposta per la confrontació i l’expulsió com a mètode de solució d’un conflicte tan desagradable com el que ens ocupa. L’escenificació del mite del boc expiatori, com he dit altres vegades. Eixa és l’única escenificació que s’hi dóna.
Jo no intente justificar cap cosa que no tinga justificació. I allò que defense pense que és just. Potser estiga errat, no ho sé pas, ni ho crec; en tot cas és la meva postura política, tan respectable com la teva i la que pense portar endavant fins les darreres conseqüències.
I, certament, allò roín és tot el que està ocorreguent. Al remat tinc molt clar que qui perd és l’esquerra alternativa. Perquè mentre nosaltres continuem en una dinàmica cainítica d’expulsions i amenaces de jutjats, altres babegen en contemplar com el vaixell d’EU s’enfonsa i esperen arreplegar les restes d’aquest naufragi.
En tot cas, no serà EiP qui ha tancat les portes a la paraula.
agost 30th, 2007 at 2:27 pm
Vicent,
el PCPV va fer una autocrítica arran dels resultats electorals, més enllà d’allò anecdòtic, a l’Informe aprovat per la seua Comissió Política l’1 de juny i que es pot llegir en http://www.nodo50.org/pcpv/07601inf.htm
Parlem de política? En una reunió entre la direcció del PCPV i una representació d’Esquerra i País, aquesta va plantejar que allò principal era fer una proposta unitària per a les Eleccions Generals. I en la següent reunió del Consell Polític vam defensar una proposta de resolució en aquest sentit. Sorprenentment, la resposta de Pasqual Mollà (que va donar la impressió d’haver estat agafat fora de joc) va ser dir que era una proposta molt desencertada, donant com a únics arguments que en ella no es recolzava explícitament el treball del Grup Parlamentari d’IU, i no es defensava una alternativa al bipartidisme. Davant d’això, Amadeu Sanchis va proposar una trasaccional incorporant els dos punts plantejats per Pasqual, i jo mateix li vaig donar una redacció a la qual Pasqual va donar el seu assentiment i Gloria Marcos va assumir. Tanmateix, Pasqual no va votar a favor, sinó que es va abstenir, amb el qual, de totes maneres, trencava l’actitud anunciada en l’anterior Consell de no participar en les seues votacions, de manera que ho vam valorar positivament.
Però el dia següent va esclatar la crisi quan Mònica Oltra i Mireia Mollà van actuar al si del Grup Parlamentari en contra del que havia acordat l’anterior Consell Polític d’EUPV pel que fa al nomenament del representant al Consell d’Administració de RTVV (pel que fa a la representant al Consell Assessor de RTVE, que era la mateixa Mònica, ho van donar per bo…). I a partir d’ací van continuar actuant en contra dels acords d’EUPV i fins i tot dels requeriments de Gaspar Llamazares.
Siguem seriosos, Vicent. Per a romandre al si d’EUPV, caldrà començar per acomplir els seus acords. Ningú pot entendre que es vulga estar al mateix temps dins EUPV i en contra d’EUPV.
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV