Compromís: mobilització, programa i honestedat
COMPROMÍS: MOBILITZACIÓ, PROGRAMA I HONESTEDAT
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV
La llarga resposta de Juli Just es dedica principalment a llançar balons fora per a eludir la qüestió central que jo plantejava: la deshonestedat i deslleialtat que representa l’incompliment per Enric Morera i Josep Panyella del protocol signat del Compromís. Perquè per moltes voltes que li donen, el cert és que EUPV (i Gloria Marcos) va actuar d’acord amb aquest protocol en nomenar, en la reunió del seu Consell Polític, el representant que li corresponia elegir per al Consell d’Administració de RTVV. I que els diputats del Bloc, junt amb les diputades trànsfugues d’EiP, van actuar en contra d’aquest protocol en intentar que s’anomenés una persona distinta a l’elegida per EUPV, i en no aconseguir-ho utilitzar això com a excusa per a un incompliment molt més greu, no solament de la lletra sinó de l’esperit del protocol, en votar per a destituir a Gloria Marcos, coordinadora general d’EUPV, com a Síndica del Grup Parlamentari de Compromís.
Amb l’intent de justificar allò injustificable, parlen de la Comissió Política de Compromís eludint el fet que aquesta va donar suport majoritàriament al nomenament per EUPV del representant esmenat i va desautoritzar la substitució de Gloria Marcos (per 3 de les 5 forces que el composen i el 69% del vot ponderat).
Per altra banda, és clar que el protocol no prohibeix que el Grup Parlamentari es dote d’un òrgan rector. Jo no qüestionava això, sinó l’afirmació de Juli Just i altres de que el protocol contigués l’acord de creació del mateix, afirmació la falsedat de la qual intenten ara dissimular amb circumloquis. En tot cas, cap acord del Grup Parlamentari pot justificar l’incompliment del protocol del Compromís.
Naturalment, jo assumisc únicament les meues pròpies declaracions i les dels òrgans del meu Partit. No tinc perquè assumir textualment les declaracions d’altres membres d’EUPV o del PCPV, amb independència de les majors o menors coincidències que tinga amb ells. Però és poc seriós voler utilitzar les declaracions de Víctor Domínguez per a argumentar que la direcció del PCPV o d’EUPV estava en contra del pacte del Compromís. Víctor Domínguez sí estava en contra, mai ho va dissimular, i es va quedar en minoria tant al PCPV com a EUPV.
Val la pena, tanmateix, que aclarim quina va ser la posició adoptada, primer per la direcció del PCPV, i posteriorment per la direcció d’EUPV: en contra dels apriorismes segons els quals el Bloc era d’esquerres i per tant calia pactar amb ells, o el Bloc era de dretes i per tant no s’havia de pactar, vam adoptar una posició diguem-ne “anguitista” (recordeu, allò de “programa, programa, programa”), plantejant que la via per a la convergència política i electoral era la confluència en la mobilització social i en el programa. Aquesta posició, així formulada, podia ser compartida per aquells que aspiràvem a un acord que inclogués al Bloc i aquells que pensaven que aquesta confluència no es podria donar. El resultat ens va donar la raó, en tant que primer vam coincidir amb el Bloc en la mobilització social (per una Escola pública, laica, democràtica i valenciana, per un Estatut de debó, pel valencià, pel territori, etc.), i després de la Convenció Programàtica d’EUPV vam coincidir també en el programa (pel desenvolupament del sector públic, per la moratòria urbanística, per un sistema de finançament equitatiu i solidari concertat multilateralment en un marc federal, per un estat espanyol federal, republicà i solidari, etc.). I és en aquest marc que, després d’haver fet realitat el Compromís per a les eleccions autonòmiques, el Consell Polític d’EUPV va llançar a debat la proposta d’intentar arribar a candidatures úniques de totes les forces d’esquerres o progressistes, respectivament, per al Congrés dels Diputats i per al Senat.
És en aquesta situació en la que es produeix el trencament pràctic de l’acord del Compromís autonòmic per part dels diputats del Bloc i les diputades trànsfugues d’EiP, generant una situació greument negativa per a l’esquerra valenciana en decebre les esperances generades per aquest acord. Això no ens ha de portar a renunciar a la convergència política i social de l’esquerra valenciana, ni a anatematitzar genèricament al nacionalisme, que malament s’hauria de veure representat per l’actuació dels esmentats diputats i diputades. Però fa imprescindible posar per davant el criteri d’honestedat política, junt amb els de la confluència en la mobilització social i en el programa, per a qualsevol acord futur.
En tot cas, si Juli Just i els seus companys del Bloc i el BES volen salvar el Compromís autonòmic en la seua configuració actual, ho tenen molt clar: que tornen a la normalitat definida en el seu protocol, restituint a la Coordinadora General d’EUPV com a Síndica del Compromís i deixant de recolzar-se en dues trànsfugues en contra d’EUPV.
agost 22nd, 2007 at 9:30 pm
Tornem a les mateixes amb l’utilització del terme “trànsfuga” per referir-se a lues dues diputades d’EUPV adscrites a EiP!!
Segons el diccianari Català-Valencià-Balear pots llegir que la definició d’aquest terme és la següent: “Qui abandona el seu partit per passar al partit contrari”. Per tant, eixa acusació queda fóra de lloc, ja que les diputades van ser elegides en nom del COMPROMÍS i continuen en el mateix Grup Parlamentari del que formen part des de que van ser elegides i del què no pensen ni deuen marxar.
Ja ni les paraules aprofiten per defensar allò que no es pot. El Juli Just ha fet una exposició i una defensa de motius que no es mereixen els pobres comentaris, a més de redundants, en resposta. Potser ja no hi quede massa a dir. La raó s’imposa front a les maneres oneroses amb que es tracta el tema des de diferents sectors o sensibilitats.
I quan parle de “simples” em referesc, a la qüestió de “tornar-li” a Glòria Marcos el que siga síndica del Grup com a manera de resoldre el conflicte…. Acàs no s’expulsarà a les diputades d’EU, Oltra i Mollà, si això passa? acàs deixaran d’anomenar-les, falsament, trànsfugues? acàs finalitzarà tota la batalla mediàtica, escrivint miges veritats quan no falsedats sobre el tema? o potser hom ja no dirà més que el Bloc és de dretes o la sucursal de CiU al País? O potser es reeditarà el pacte cap a les eleccions generals?
Jo ja no m’ho crec. Pense, com ja he dit en altre comentari, que l’única explicació és l’escenificació del mite del boc expiatori que s’està fent. Quan hom no vol veure ni assumir responsabilitats, sempre és molt més fàcil buscar-les a fóra. Res més a dir.
Sembla una mica absurd parlar de “normalitzar” la situació quan ja es té clara l’aplicació de mesures, com l’expulsió o com el no repetir més pactes a altres comicis electorals, quan no de tenir clar quines van a ser les capçaleres de les llistes o que no es recolzarà al coordinador general d’IU, Gaspar Llamazares, pel paper que està jugant, en no posar-se incondicionalment a favor de la majoria de la direcció, en el conflicte d’EU.
Tot el que parlem d’ací endavant serà pur teatre.
Vicent Benavent
Militant d’EUPV i membre d’EiP
agost 24th, 2007 at 9:25 pm
Vicent,
el diccionari no parla de Grups Parlamentaris. El cert és que Mònica Oltra i Mireia Mollà van ser elegides com a membres d’EUPV i utilitzen els seus escons en contra d’EUPV i els seus acords, de manera que encaixen perfectament en la definició de trànsfugues. A més, es disposen a passar a un nou partit que tal com ho estan plantejant es configura com a contrari a EUPV, és a dir, que tu veuràs… (si és que ho vols veure, clar): en Avui ja parlen dels escindits d’EUPV i les seues negociacions amb el Bloc per a les eleccions generals.
I no prengues en va el nom Gaspar Llamazares després que les dues diputades trànsfugues van fer orelles de mercader al seu emplaçament a renunciar a destituir a Gloria Marcos com a Síndica.
El que han de fer Mònica Oltra i Mireia Mollà per a lliurar-se de la nafra del transfuguisme és dimitir com a diputades.
I el que ha de fer el Bloc per a lliurar-se de la nafra de la deslleialtat i deshonestedat i que puguem considerar la seua inclusió en un pacte d’esquerres o de progrés per a les generals és desvincular-se de les trànfugues i restituir a Gloria Marcos com a Síndica del Compromís.
Certament, tenint en compte la falta d’ètica que unes i altres han demostrat, hi ha poques esperances de que ho facen. En qualsevol cas, la necessària convergència de l’esquerra s’haurà de fer en contra de la deshonestedat.
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV
agost 25th, 2007 at 4:52 pm
Del joc de llançar balons fora: més aviat al contrari, en Rafael. Jo he contestat amb arguments documentats a la qüestió que vostè i els seus compnys plantejaven de la deshonestedat i la deslleialtat. Una altra cosa és que com que vostè ja no en troba de contra-arguments sòlids per a rebatre els meus, opte –com fins ara han optat- per la fàcil desqualificació. És a dir, és vostè qui juga –i malament- al futbol. No pense continuar rebatent les idees que reitera de manera pesada i que ja han estat contestades. Com que res de nou aporta, no paga la pena insistir-hi.
Del joc de majories al si de la Comissió Política del Compromís: deixe d’insistir, per favor, en la lectura parcial del pacte. La Comissió Política del Compromís no pot aprovar res per una majoria del 69%. Per a que les propostes de la Comissió Política ixquen endavant necessiten d’una majoria qualificada del 70% (i inclús de la unanimitat en casos especials). I si es reclamen aquestes majories qualificades és precisament per tal de forçar el consens i que en cap cas el partit majoritari (EUPV) acabe fent del Compromís allò que ara pretén: una “correa de transmisión” del seu equip dirigent.
De l’òrgan rector del Grup Parlamentari: de circumloquis cap ni un. En la meua “llarga resposta” només pretenc aclarir aquest punt. I, efectivament: “… cap acord del Grup Parlamentari pot justificar l’incompliment del protocol del Compromís.” Una altra cosa és que vostè i jo estem d’acord en el sentit de la frase i en quines persones pretenen incomplir el protocol.
De l’assumpció de les pròpies declaracions: si haguera llegit amb més atenció el meu text s’haguera adonat de jo no li conteste NOMÉS a vostè. Allò que he fet és una resposta a una globalitat de textos penjats majoritàriament a ANNA Notícies i que tenien com a fil conductor la desqualificació de l’acció política del Bloc, sobretot mitjançant l’insult. El text d’en Víctor Domínguez ha resultat essencial per desemmascarar tota la retòrica victimista de la que vostés han fet gala.
Del procés de gestació del Compromís i de l’actitud dels diputats del Bloc i el criteri d’honestedat política: en aquesta qüestió, em remet a les reflexions que consten al meu article “Compromís, ètica i política” i en concret, a l’estudi de les paraules d’en Víctor Domínguez.
De la salvació del Compromís autonòmic en la seua configuració actual: sincerament, no crec que el Compromís puga salvar-se retornant a Glòria Marcos el carrec de Síndica del Grup. La crisi del Grup és només que una de les conseqüències d’una altra crisi de ve de lluny i que s’ha gestat i desenvolupat al si d’EU. I és al si d’EU on haurà de resoldre’s. No obstant, posats a donar consells, jo els recomane que analitzen amb la corresponent auto-crítica el per què i l’abast de la crisi, -la de la seua organització-, i la seua nula voluntat i/o capacitat per liderar i/o contribuir a la construcció d’un bloc nacional-popular valencià (i espanyol, si m’apuren) capaç de fer front al bloc hegemònic actual.
Atentament,
Juli Just
Militant del Bloc i membre del BES
agost 26th, 2007 at 1:12 pm
La darrera resposta de Juli Just no pot amagar el fet de qui ha complit l’acord del Compromís i qui l’ha incomplit. Naturalment, el Compromís solament es podria salvar corregint l’incompliment, altra cosa és la falta de voluntat política d’això.
Reconec en tot cas que, èticament, és major la responsabilitat de les 2 diputades trànsfugues d’EUPV, que han traït tant l’acord del Compromís com l’organització (EUPV) en representació de la qual anaven en les candidatures. Però els diputats del Bloc no poden defugir la responsabilitat d’haver-se recolzat en aquestes trànsfugues.
Pel demés, allò únic que resta per aclarir és la qüestió del 70%. El que diu textualment el protocol del Compromís és:
“Correspondrà a un Diputat/a d’EUPV el càrrec de síndic del Grup, i el de Portaveu Adjunt a un diputat/ada del Bloc. Correspondrà a EUPV el nomenament dels representants del Grup en Consells i altres entitats en el mateix nombre dels nomenats actualment. El possible increment d’aquest nombre que es pugués negociar s’adjudicarà per la Comissió Política de la coalició al BLOC i a les altres forces polítiques de la coalició.
El posicionament polític del Grup es fonamentarà en la defensa del programa comú. En aquells aspectes no previstos en el programa comú s’intentarà sempre aconseguir el consens en el Grup Parlamentari. Excepcionalment quan no fos possible l’acord i només per qüestions que poguessen sorgir que no estiguessen incloses en el programa comú, cada una de les parts podrà tenir llibertat de vot, sempre que no es tracte de qüestions d’especial rellevància com votacions d’investidura, pressupostos, etc. en les que la posició haurà de ser unívoca de tot el Grup Parlamentari, d’acord a la majoria qualificada del 70% de la posició de la Comissió Política de la Coalició.”
És a dir, el 70% és per a excloure la llibertat de vot en qüestions d’especial rellevància no incloses en el programa comú, i no afecta al nomenament en Consells ni de la Síndica, ja regulats al protocol. Per exemple, si s’aconseguira algun representant nou del grup, la Comissió Política hauria de decidir la seua adjudicació sense necessitat de majoria qualificada. Tot això no anul·la el fet que en la crisi que s’ha produït una majoria del 69%, i 3 de les 5 forces coaligades, s’han oposat a la substitució de Gloria Marcos com a Síndica.
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV