El text de Xirinacs que s’ha trobat al despatx de la Fundació Randa i que anava data el sis d’agost diu:

“En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007″

Xirinacs, que tenia setanta-cinc anys, havia esdevingut el símbol de la lluita per l’amnistia a final del franquisme, havia practicat sempre la resistència no violenta i s’havia manifestat a favor de la independència. Havia estat empresonat dues vegades durant el franquisme i el 2005 per ordre de l’Audiencia Nacional.

Segons que ha informat la Fundació Randa és probable que els funerals se celebrin demà, un cop practicada l’autòpsia.